Després de divuit anys al sector de la indústria alimentària i, entre altres projectes, engegar la creació i expansió de Santagloria, l’enginyer industrial Cristian Pascual va impulsar fa quatre anys el Barcelona Digital Health Hub, una associació d’empreses tecnològiques del sector de la salut que vol ajudar a consolidar un ecosistema en auge. Intenta donar resposta al que hagués valorat tenir a prop quan, com a emprenedor, va decidir donar forma a Mediktor, un avaluador de símptomes basat en intel·ligència artificial que estan venent a 28 països, malgrat les reticències del sector públic. En aquesta línia, Pascual té clar el futur: “Arribarà un dia que no podràs veure cap professional sanitari sense passar per un assistent virtual”. Aquestes idees, que ha exposat a la jornada 'Enginyeria i innovació en salut' d'Enginyers Industrials de Catalunya, ens les explica en aquesta entrevista.

La salut digital està en auge, però el sistema sanitari, en crisi, ho veus així des del Barcelona Digital Health Hub?

La salut està trencada perquè tenim una pandèmia global: la falta de professionals. No hi ha professionals de la salut ni n’hi haurà, per continuar amb els estàndards actuals. I la salut digital està en auge perquè és l’única solució perquè el sistema ens doni el que ens ha donat els últims vint anys. És l’única manera de fer escalable i sostenible la sanitat que coneixem perquè ara ja no es tracta de posar més professionals, que no els tindrem, sinó de com apoderar el pacient i el professional. Perquè el pacient s’autogestioni i el professional augmenti les seves capacitats tant per veure més pacients com per diagnosticar o prediagnosticar millor. És això. Si no ho fem, l’únic que passarà és que el servei no pararà d’empitjorar.

I Barcelona o Catalunya en quina posició està?

Crec que Barcelona té una situació privilegiada per ser un dels hubs més rellevants en salut digital i com a ciutat hem d’escollir amb què volem ser bons. En un futur els hubs d’innovació competiran en verticals. Podem tenir fintech però no podem competir amb Londres, per exemple. Però en salut tenim actius molt diferencials i únics a Espanya i Europa que fan que la innovació tingui més sentit que a altres llocs i puguin ser puntal de diferenciació de l’ecosistema.

Quins són aquest puntals?

Tenim institucions mèdiques de prestigi internacional, hospitals de referència amb medicina d’alt nivell i un ecosistema d’start-ups vibrant que, en general, és molt actiu però especialment en qüestió de salut ha tingut progressió meteòrica. En el nostre cas concret, Bcn Health hub vam començar sis start-ups el setembre d 2018, i ara ja en són 400 d’empreses associades, emergents i consolidades. Hem viscut un creixement fulgurant fruit de caldo de cultiu perfecte: tenir la indústria farmacèutica i asseguradora, hospitals de referència, l’ecosistema emprenedor i inversors.

Aleshores, associant-vos us doneu suport més que no pas competiu?

És un espai de trobada. Jo tinc el doble barret perquè lidero el hub al mateix temps quesoc emprenedor. Això em dona perspectiva única per ajudar a start-ups que comencen. Miro enrere per recordar què m’hagués agradat trobar al moment d’emprendre i ho intento cultivar amb el hub. Quan ets una start-up petita tens molt reptes, però tenir algú al costat, t’ajuda per exemple, a anar a buscar finançament. Si t’ho diuen en un passadís, et pots estalviar sis mesos de feina. I així amb tot, també amb regulació, etc. El que intentem al hub és posar tots els actors de l’ecosistema perquè les interaccions avancin. Al final es tracta d’ajudar les start-ups perquè la innovació arribi al pacient, que hi ha camí.

Sí, oi? Sempre costa que aquestes innovacions d’start-ups arribin a l’usuari?

A dia d’avui hi ha dos mons, el privat i el públic. El privat avança ràpid incorporant tecnologia. Hi ha asseguradores que treballen amb quinze o vint empreses emergents. Però el mon públic no està pensat per comprar innovació, sinó per comprar llençols i productes consolidat. Això és un problema. Sense fer-hi res, ens hem passat anys dient que tenim sistema sanitari meravellós - que el vam tenir, però el primer dia que vam dir que el teníem va començar la decadència- i això ens porta que el sistema sanitari de fa 20 anys se’ns faci miques a les mans. Per tant, hi ha dos mons clarament diferenciat. El món privat innova, el públic no. Tinc esperances que ho faci, però.

I què podeu fer per a entrar-hi?

Intentem actuar com a lobby amb les administracions publiques. Ens hem reunit amb tots els consellers per a fer-los veure que tenim una solució a molts dels reptes que té la sanitat actual. Lentament hi ha senyals de moviment però no s’han fet grans passos. Confio que se’n faran els propers mesos. Per demostrar aquest valor, enguany organitzem el Health Revolution Congress, a la Llotja de Mar, per reunir actors i presentar un estudi sobre l’impacte econòmic que tindrà l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació a la sanitat i el potencial que pot arribar a tenir. Per demostrar que hi ha molt a guanyar.

El cost econòmic és la principal reticència? Qui hi guanya, el pacient o el sistema?

El bo de les tecnologies és que guanya el pacient i guanya el sistema. Les obvietats en sanitat, fins i tot les més grans, a vegades triguen a passar. Tenim un sistema molt proteccionista i està bé que ho sigui, però a vegades comporta un immobilisme difícil de trencar. Tenim professionals espectaculars que han fet un esforç exemplar i heroic a la pandèmia, però que durant la seva carrera no han fet ni una hora lectiva de sistemes d’informació. Si passés amb els directius, a les empreses ens farien treballar amb paper! Doncs això passa en sanitat: no hi ha una receptivitat alta per part dels professionals i és un fre perquè és alguna cosa desconeguda, no genera confiança i no ajuda a evolucionar, malgrat que s’està canviant. Però hi ha un altre fre, per mi el principal. Que tothom està tan saturat que no pot invertir hores en canviar i evolucionar i es un sobreesforç important.

Potser hi té a veure aquest concepció de deshumanització que té la tecnologia?

Són les típiques idees fre però que al final la tecnologia és com l’energia nuclear, la pots fer servir en positiu o en negatiu. La tecnologia aproparà el pacient al professional, no l’allunyarà. Oi que el llibre electrònic no ha fet desaparèixer el llibre físic? La clau és la combinació. Hi ha motles qüestions en sanitat en que la presencialitat és absurda. Per exemple, compartir els resultats d’una analítica que està tot bé. Per això he perdut mig matí? No és la qüestió de portar-les a l’extrem sinó pensar en quins moments la telemedicina, la monitorització, etc. encaixen dins el sistema i com es fa una experiència omnicanal de la sanitat que avui no existeix. Perquè de fet, la telemedicina de la pandèmia només ha estat posar professionals online. Tenim la informació tan desconnectada i tan poc omnicanal!

Deies abans que Barcelona té l’oportunitat de ser líder en aquest sector. Venen eleccions, què demanaríeu als candidats?

Jo crec que ens anem apropant a l’esfera política i penso que s’ha de fer una aposta de país, hem de fe runa aposta de país i hem de triar amb què volem ser bons. Amb Food tech podem ser bons, igual que el travel tech, amb temes de mobilitat i, evidentment, amb temes de sanitat. Però hem de decidir aquesta llista, perquè tot no pot ser. Hi ha candidats a l’alcaldia que ho tenen clar, que la salut és un actiu. De fet, un informe de Barcelona Global indica que l’única indústria que destacava a Barcelona era salut, i em va sorprendre que ens identifiquin així des de fora.

A la ponència a Enginyers Industrials de Catalunya també has reivindicat la teva experiència com emprenedor, no? Com la vius ara des del hub?

A Mediktor vam començar com la típica start-up que neix un diumenge a la tarda com fer un avaluador de símptomes basat en intel·ligència artificial i s’ha convertit en un projecte amb tecnologia puntera al món, venem a 21 països i ens ho passem bé fent-ho. Ara ja és més fàcil d’explicar perquè des de fa pocs dies els xatbots són de titular. El món ha canviat molt; quan vam començar el terme salut digital no existia. A Mediktor tenim un repte global perquè resolem un problema no resolt al món, el primer pas a la sanitat. 7 de cada 10 pacients busquen els símptomes a Google, i decideixen en funció dels resultats si van a urgències o no. Moltes vegades els resultats són esfereïdors. Nosaltres fem aquest procés de forma segura i escalable on la recomanació està clínicament provada. Consisteix en dirigir la gent al nivell d’atenció adequat, amb un xat bot que recrea una conversa com la que tindries amb un metge amic. Es fa una avaluació que amb preguntes senzilles, suportades amb imatge, etc. i et dona la indicació de quan has de córrer o si el que tens és banal i no sembla greu. O sí. El 70% de les vegades passa això. I això ho venem a asseguradores, cadenes hospitalàries, plataformes de telemedicina i farmacèutiques.

Ho hem d’entendre com un 061?

Sí, i de fet he tingut les meves converses amb el SEM i els ho vaig oferir de franc durant la pandèmia però no van acceptar-ho per aquesta resistència al canvi i la por a la IA. Amb Mediktor fem el primer pas i ja treballem amb DKV, Mapfre, Axa... Ens integrem dins la plataforma online. Tu fas l’avaluació de símptomes i l’aplicació t’indica t’ajuda a decidir la teva interacció amb el sistema.

Per tant, és positiu pel pacient i pel sistema?

Pel pacient és molt positiu perquè, i tenim nivell alt de satisfacció d’ús de la plataforma, treu l’ansietat associada als primers símptomes. La gent es queda tranquil·la i si no és possible, el següent pas és el suggeriment del proveïdor. Guanya tothom.

Certificar productes en l’àmbit de la salut però, és complicat, oi?

Justament, amb el hub fem feina molt important amb l’Hospital de sant pau que ha creat una divisió específica de solucions digitals i ajudem start-ups per accelerar el procés de validació. Ës un projecte que volem exportar.

Amb la teva experiència com emprenedor i al capdavant del hub, què diries als joves enginyers que volen dedicar-se a la salut digital?

Els diria que hi ha moltes oportunitats i que cal tenir és resiliència i paciència. Les coses no passen com en altres sectors que esclaten i en dos anys ja ho tens tot fet, sinó que costa una mica més arribar-hi. Tinc la impressió però, que tot s’accelerarà. Crec que a Barcelona hi ha tant l’opció de crear i com de participar a start-ups que canviaran la sanitat tal com la coneixem avui.

Tan contundent?

I tant! Et faig una predicció amb Mediktor: arribarà un dia que no podràs veure cap professional de la salut sense passar per un assistent virtual. No en tinc cap dubte. La qüestió és una temps trigarem. Però arribarà segur perquè porta valor.