Investigadors de l'Escola de Camins participen en la construcció del primer pont de vianants imprès en 3D
Investigadors del grup de recerca Enginyeria de la Construcció de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), juntament amb la constructora ACCIONA i l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya (IAAC), han participat en la construcció d’un pont de formigó per a vianants imprès en 3D, el primer del món d’aquestes característiques, de 12 metres de longitud i que s'ha instal·lat a Alcobendas.
Es tracta d’una infraestructura innovadora, formada per vuit peces, que consta d’una longitud de 12 metres i una amplada d’1,75 metres, i està situada al Parc de Castella-La Manxa d’Alcobendas. Els investigadors de la UPC —de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB) i que formen part del grup de recerca Enginyeria de la Construcció, coordinat per Antonio Aguado— han dissenyat el formigó reforçat amb fibres i han establert els criteris de càlcul per tal d’obtenir el disseny estructural del material.
Per fer-ho, van realitzar proves en un model reduït d’impressora 3D fins a arribar a assolir la resistència necessària d’aquest tipus de formigó. Un cop es va aconseguir, van definir els criteris per dissenyar-ne l’estructura.
La construcció d’aquest pont, així com la impressió de les vuit peces que en conformen la passarel·la, l’han portat a terme la constructora ACCIONA. El disseny arquitectònic, basat en tècniques d’arquitectura orgànica i biomimètica —un tipus de disciplina que vol apropar-se al màxim a les formes de la naturalesa—, ha anat a càrrec de l’IAAC.
L’ús de la impressió 3D de formigó a gran escala es podrà utilitzar en diverses intervencions urbanes: des del disseny i fabricació de mobiliari urbà, fins a la prevenció del Patrimoni Històric i Cultural, passant per l’edificació i l’enginyeria civil. Els principals avantatges d’aquesta tecnologia són diversos, ja que dóna versatilitat per construir elements estructurals amb total llibertat de formes sense necessitat de motlles i amb la possibilitat, a diferència d’altres tecnologies similars, de reforçar internament el material amb fibres i barres d’acer.
Altres punts positius són la flexibilitat i la capacitat d’adaptació a qualsevol forma, geometria i disseny arquitectònic de gran resistència; la minimització de la quantitat de residus pel reciclatge de matèria primera durant la fabricació i la reducció de recursos i d’energia necessària per a la realització d’elements constructius de formigó.
