La contaminació atmosfèrica és responsable d'unes 300.000 morts prematures a l'any i ocasiona uns costos anuals en salut pública, que poden arribar fins als 853.000 milions d'euros en el seu territori, segons la UE. Entre el 76% i el 97% de la població europea està exposada a nivells de contaminació per sobre dels límits que estableix l'OMS, segons el tipus de contaminant. Per fer front a aquesta situació, la Comissió Europea ha publicat una proposta de Directiva de Qualitat de l'Aire, la qual estableix nivells de contaminació més baixos a assolir fins al 2030 amb l'objectiu d'apropar-nos als nivells establerts per l'OMS. D'aquesta directiva parlarà Eva Pérez Gabucio, cap de la Secció d'Immission del Servei de Vigilància i Control de l'Aire del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya, a la jornada sobre la nova Directiva de Qualitat de l'Aire organitzada per la comissió de canvi climàtic i economia circular d'Enginyers Industrials de Catalunya.
Amb la Directiva revisada sobre la qualitat de l'aire, el valor límit anual per al principal contaminant, les partícules fines (PM2.5), es redueix en més de la meitat. La revisió periòdica de les normes de qualitat de l'aire per reavaluar-les, d'acord amb les proves científiques més efectives i els avenços socials i tecnològics, ajudarà a situar la UE en una trajectòria per aconseguir una contaminació atmosfèrica zero a tot tardar 2050, en sinergia amb els esforços de neutralitat climàtica.
Pérez ha treballat en molts projectes i la seva funció principal és l'avaluació i gestió de la qualitat de l'aire. Les autoritats competents han de determinar, definir i aplicar les mesures específiques que adoptaran per complir les normes. Alhora, les polítiques existents i noves de la UE en matèria de medi ambient, energia, transport, agricultura, R+I i altres àmbits aportaran una contribució significativa en la millora de la qualitat de l'aire.
La cap de Secció ens ha assegurat en unes declaracions a Fulls d'Enginyeria que "Europa té moltes competències amb la gestió i la definició de les polítiques de medi ambient i és des d'on es marquen les directives principals que han de complir tots els estats membres". A més ha afegit que "dintre de l'estat espanyol, les comunitats són les que tenen les competències executives i, per tant, som els principals competents en la gestió i l'avaluació de la qualitat de l'aire en l'àmbit de Catalunya". La revisió garanteix que les persones que pateixin danys a la salut a causa de la contaminació atmosfèrica tinguin dret a ser indemnitzades en cas d'incompliment de les normes de qualitat de l'aire de la UE. Així mateix, aportarà més claredat sobre l'accés a la justícia, les sancions eficaces i una millor informació pública sobre la qualitat de l'aire.
La normativa recolzarà les autoritats locals reforçant les disposicions sobre seguiment i modelització de la qualitat de l'aire, i contribuirà a millorar els plans de qualitat de l'aire. La millora de les normes sobre el control i la modelització de la qualitat de l'aire permetrà controlar més estretament el compliment de les normes i donar suport a una acció més eficient i eficaç per prevenir i abordar les infraccions de les normes.
La Directiva revisada també garantirà una actuació primerenca per assolir una atmosfera més neta. Si els nivells de contaminació atmosfèrica són superiors a les noves normes de 2030 en els anys vinents, els estats membres han d'analitzar si estan en vies de complir la legislació a temps i, si cal, prendre mesures i garantir el compliment el 2030. En circumstàncies específiques, els estats membres poden disposar de més temps per complir les noves normes. Les justificacions d'aquestes pròrrogues s'han de basar en una anàlisi exhaustiu. Els estats han d'adoptar les mesures adequades per garantir que respecten les normes de qualitat de l'aire el més aviat possible.
La directiva és important perquè tots els europeus puguin valorar la qualitat de l'aire de la mateixa manera comparable, ja que aquesta es pot mesurar de diferents formes segons l'equip, la ubicació i el nombre d'estacions disponibles. En conseqüència, tot està molt estipulat i, a partir d'aquí, tots els estats poden anar més enllà. La xarxa té un sistema de gestió de qualitat on un equip tècnic fa vigilància constant per acabar enviant les dades correctes i verificades.
"No mesurem simplement els contaminants sinó que sempre anem més enllà per anar reclamant informació i, en aquest sentit, tenim una estratègia de col·laboració amb el món científic". La generalitat col·labora de manera estreta amb el Barcelona Supercomputer Center (BSC-CNS) i amb el Centre Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) perquè aporten coneixement, millorant la seva tasca d'avaluació i gestió de l'aire.
Segons Pérez, els enginyers "tenen un paper essencial, ja que la majoria d'equipament que utilitzem està desenvolupat per enginyers i, tot i que jo soc física, la nostra feina està molt vinculada a l'enginyeria i la mentalitat de solucionar problemes de l'enginyer". En aquest àmbit, així mateix, els enginyers entren per treballar en les mesures i les tecnologies que s'han d'implementar per mitigar la contaminació.
Per portar a terme aquesta directiva s'ha establert un fons de finançament dotat amb 147.000 milions d'euros (2021-2027) destinat a mesures per reduir la contaminació. Un cop adoptada, la nova llei sobre la qualitat de l'aire establirà d'aquí a 2030 normes de qualitat de l'aire estrictes i efectives. Aquest es tracta d'un pas important per protegir la salut dels ciutadans de la regió i avançar en el camí cap a una contaminació zero al medi ambient d'aquí a 2050.
Risc de salut pública
El repte de la qualitat de l'aire ha estat present durant les últimes dècades i, tot i que ha millorat, la contaminació atmosfèrica encara és el principal risc ambiental a Europa. Es comptabilitzen 300.000 morts prematures anuals. L'altre indicador són els dies perduts d'aire saludable a causa de la contaminació atmosfèrica. Aquesta no només afecta la salut, sinó que també afecta els ecosistemes, els conreus, els boscos... Així mateix, existeix una relació significativa entre contaminació i vulnerabilitat social. S'ha comprovat, segons ens ha comentat Pérez, que les zones menys vulnerables, socioeconòmicament, són aquelles que estan més afectades per la contaminació. Hi ha un impacte econòmic greu a causa d'aquest problema.
Pérez ha declarat que "el repte serà establir mesures per complir aquests nous valors límit per protegir la salut de les persones". Ha continuat assegurant que "si hem estat capaços durant els darrers 30 anys de baixar els nivells de contaminació hem de tornar a ser capaços de continuar baixant aquests nivells, tenim el potencial". Ajudarà el fet que la contaminació atmosfèrica sigui una preocupació important de la ciutadania. Des de la Generalitat reben la nova directiva com una oportunitat perquè l'impacte econòmic de l'aplicació d'aquests nous valors límits serà positiu. "Les previsions són bones, però tots hem de fer un gran esforç per millorar la situació" ha afegit Pérez.
