El conseller d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya sosté durant la presentació de l’Observatori de la Competitivitat 2013 dels Enginyers Industrials de Catalunya que el mal cicle econòmic dels últims sis anys
“està canviant, tot i que les conseqüències s’allargaran en el temps”
Amb un discurs optimista, Puig reconeix que malgrat disposar de menys recursos, Catalunya és competitiva davant d’altres economies regionals gràcies “a l’esforç colossal del sector industrial vers la internacionalització i la innovació”.
Per sisè any consecutiu els Enginyers Industrials de Catalunya han presentat l’Observatori de la Competitivitat, un exhaustiu estudi que mesura la capacitat de les nostres empreses per ser competitives en els mercats internacionals, un factor clau per al desenvolupament econòmic i social de Catalunya. L’edició del 2013, com les altres cinc anteriors, es va celebrar a l’auditori de la Torre Agbar. La primera part de l’acte, celebrat el 13 de novembre, va comptar amb la presència del president de l’Associació dels EIC, Joan Torres, del degà dels EIC, Joan Vallvé, i del conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig. La taula rodona posterior, moderada per la periodista d’Els Matins de TV3, Ariadna Oltra, va debatre sobre La competitivitat: Catalunya versus el món.
Joan Torres va destacar la consolidació de l’Observatori com una iniciativa emblemàtica dins dels estudis sobre la competitivitat empresarial i territorial. Al mateix temps, va destacar la col·laboració amb la Direcció General d’Indústria de la Generalitat, una aliança que permetrà donar a conèixer l’Observatori, ampliar-ne l’abast i difondre entre més professionals el seu contingut. Joan Vallvé va repassar diversos indicadors sobre la competitivitat d’Espanya en el context internacional i la de Catalunya en el context europeu i comarcal, evidenciant que hi ha marge de millora. L’enquesta feta a més de dues-centes empreses posa en relleu que el 60% dels enquestats considera que la competitivitat de la seva empresa ha augmentat en els últims tres anys. Vallvé va cloure la seva intervenció assegurant:
“Ser el millor és difícil, però estar entre els millors serà possible”
El conseller Puig va explicar que després d’una dura crisi econòmica les empreses han constatat que “la competitivitat és clau per garantir un futur millor” i va defensar el “creixement econòmic sostingut de l’activitat industrial perquè és cabdal per créixer millor”, davant de models basats en l’especulació i el ràpid benefici a curt termini. El titular d’Empresa i Ocupació confia en el sector industrial i la resta de sectors productius per capgirar els percentatges de desocupats perquè avisa que “el sector privat serà l’únic que serà capaç de generar ocupació durant els pròxims anys”. Pensant en el futur, Puig va assegurar que
“es pot ser raonablement optimista”
i va posar l’accent en les petites i mitjanes empreses augurant que “si guanyen dimensió, ens anirà millor com a país”.
[[{"type":"media","view_mode":"media_large","fid":"69","attributes":{"alt":"","class":"media-image","typeof":"foaf:Image"}}]]
Pel que fa a la internacionalització, Puig va explicar que “ha de ser una obsessió”. Actualment, les xifres són favorables –Catalunya exporta el 60% de la seva producció– i l’economia catalana està preparada per seguir en aquesta línia. “Catalunya ja ven més al món que no pas als mercats català i espanyol”, va dir el conseller. I va afegir que, aquest 2013,
Catalunya tornarà a estar entre les tres primeres economies regionals d’Europa que més inversió estrangera atrau
Amb relació a la innovació, Puig és de l’opinió que les petites i mitjanes empreses són les que se n’han de beneficiar més. El conseller creu que tant les administracions com el sector privat han d’invertir més en transferència tecnològica per fer que la indústria sigui més competitiva. Quant a l’educació, Puig confia que la futura reforma de la Formació Professional faci millorar l’ocupabilitat dels treballadors i la competitivitat de les empreses. Amb referència a les infraestructures, Puig admet el dèficit actual, però es va mostrar convençut que les encertades inversions dels últims anys en el port i l’aeroport de Barcelona milloraran notablement la competitivitat de Catalunya.
El conseller va cloure la seva intervenció identificant els nous factors que han de regir la Catalunya del futur. Segons Puig, cal avançar en les relacions laborals i en la concertació social entre empresaris i treballadors. I també va assegurar que Catalunya necessita un model de gestió propi en àmbits com l’energia
“tenim una de les energies més cares d’Europa i això no té sentit”
va dir, les infraestructures, el comerç, les telecomunicacions i la hisenda.
Catalunya versus el món
La presentació de l’Observatori de la Competitivitat 2013 es va complementar amb una taula de debat que portava per títol La competitivitat: Catalunya versus el món. Els convidats van ser M. Àngels Vallvé, presidenta de GVC Gaesco; David Parcerisas, president del patronat d’EADA; Manel Xifra, president de Comexi; Antoni M. Grau, director general d’Indústria; Toni Aira, periodista i professor de comunicació política, i Xavier Verdaguer, fundador d’Imagine Creativity Center. El debat va tocar qüestions com la burocràcia, el finançament, l’educació, la productivitat i els mitjans de comunicació.
Amb referència a la burocràcia, Verdaguer va explicar que als Estats Units també n’hi ha, però que el problema rau en el fet que “aquí ens queixem de tot”. Parcerisas ho qualificava de “desgavell important”, mentre que Grau insistia que “és difícil reduir les tramitacions”.
Pel que fa al finançament, Vallvé recomanava a les empreses trobar-lo en el mercat de capitals, al mateix temps que Xifra lamentava els ajuts públics que s’han donat al sector bancari i la manca d’acompanyament al sector empresarial. Quant a l’educació, es va criticar el canvi constant del model educatiu i Parcerisas va arrencar els riures dels assistents en dir: “El primer que hauríem de fer és importar el ministre d’Educació de Finlàndia, però amb la condició d’exportar el nostre ministre!”.
Aira constatava que els nous graus universitaris “no s’han traduït en una millor incorporació al mercat laboral”. Xifra assenyalava el poc domini de la llengua anglesa i una mala formació professional com els grans mals de l’educació, alhora que Verdaguer creu que el sistema educatiu ha de formar en “comunicació, lideratge i creativitat”. Sobre la productivitat, Parcerisas i Xifra van coincidir en la necessitat de fixar els festius intersetmanals en dilluns. Sobre el paper dels mitjans de comunicació, Aira insistia en “la necessitat d’interpretar els fets”, mentre que Verdaguer els demanava “difondre més la figura dels emprenedors i de casos d’èxit”.
En la ronda de conclusions, Grau va dir que si les xifres d’exportació actuals són rècord vol dir que les empreses són competitives. Xifra va apuntar que la base industrial de Catalunya és prou bona. Segons Parcerisas, cal copiar els models dels referents catalans que tenen èxit. Per Vallvé, cal millorar la recerca centrada en la indústria per fer-la més competitiva. Verdaguer va remarcar la creativitat de Catalunya i la necessitat d’allunyar-se de la marca Espanya. I Aira va concloure que
“el nostre món és el món”
El decàleg de l'empresa competitiva
- Es troba en una fase de creixement
- Aposta per la internacionalització i les exportacions
- En molts casos és de tipus industrial (manufacturera)
- Està més oberta a la cooperació empresarial
- Disposa d'una gestió professionalitzada
- Genera ocupació
- Té cura de la formació, qualificació i motivació del seu personal
- Inverteix més en equipament, innovació R+D
- Està més predisposada a col·laborar amb centres tecnològics i de recerca
- Té menys dificultat per accedir al crèdit i presenta una situació financera sanejada
Preguntes que destil·len optimisme
2008: “Com creu que evolucionarà el nivell de competitivitat del seu sector en els pròxims anys?” 37% millorarà una mica, 16% millorarà sensiblement
2009: “En quin estat creu que la seva empresa sortirà de la crisi financera i econòmica actual?” 65% sortirà reforçada, 20% es mantindrà gairebé igual
2010: “Quins són els principals reptes de cara al futur que té plantejats actualment la seva empresa?” 46% reduir costos, 43% potenciar activitats d’R+D+I
2011: “Quins són els principals reptes de cara al futur que té plantejats actualment la seva empresa?” 50% guanyar quota de mercat, 45% consolidar la situació economicofinancera
2012: “Com valora el nivell de competitivitat del seu sector econòmic?” 57% nivell mitjà-alt, 27% alt
2013: “Com valora el nivell de competitivitat del seu sector econòmic?” 58% nivell mitjà-alt, 28% alt
