“A l’aula, cal fomentar una participació que faci canviar els rols i eviti repetir els estereotips”
En un aprenentatge basat per projectes, un equip d’estudiants pot treballar per desenvolupar un software per gestionar el funcionament, per exemple, d’un hospital o d’un despatx d’advocat. Si vol, però, afegir una problemàtica relacionada amb la inclusió, la diversitat o la igualtat. Així, al problema, se li afegeix un nou repte social. D’aquesta manera, els estudiants ja no només es plantegen com resoldre un problema amb dades sinó que busquen la manera de resoldre un problema social i, de retruc, la perspectiva de gènere.
Aquesta és la manera de treballar que fa uns set anys que Alicia García-Holgado proposa per introduir aquesta competència, la perspectiva de gènere, als estudis tècnics i d’enginyeria. García-Holgado és enginyera informàtica i treballa de professora a la Universitat de Salamanca i fa uns dies ho va explicar en una ponència en el marc de la conferència anual de la SEFI, la Societat Europea per l’Educació de l’Enginyeria que va acollir la Universitat Politècnica de Catalunya. A més de la seva feina docent al Departament de Ciències de la Computació, treballa ferventment per incentivar les iniciatives que promoguin les STEAM però sobretot, la igualtat i l’equitat a l’aula.
“Ara mateix tenim una saturació de visibiltizació”, sentencia García-Holgado quan valora molts dels programes que precisament busquen motivar les noies més joves, o fins i tot nenes petites, a seguir carreres tecnològiques donant a conèixer nous referents. No diu pas que no s’hagin de fer aquest tipus d’accions però aposta per “aprofundir més en el problema” i aconseguir que els estudiants reflexionin a partir de situacions que poden afrontar a la vida real. Per això, la seva tasca per introduir aquesta perspectiva de gènere a l’aula és, precisament, treballar projectes tenint en compte diversos perfil d’usuaris i no només el majoritari, o intervenint en les dinàmiques d’equip.
De fet, en aquest punt és on creu que hi ha força feina a fer. En una entrevista a Fulls d'Enginyeria, assegura que, en general, en un grup amb una o dues noies, aquestes són les que prenen notes, les que fan el treball més administratiu o les que el presenten. I en canvi, els companys nois, prenen les decisions. “És natural, ningú no hi està incòmode”, diu García-Holgado, però alerta que aquest repartiment de tasques provoca que en el terreny laboral també es mantinguin aquests mateixos rols. “Si vols treballar de manera coeducativa s’han d’introduir pautes per fomentar una determinada participació que faci canviar els rols i eviti repetir els estereotips”, conclou.
García-Holgado creu que encara faran falta “unes quantes generacions de professors” per canviar-ho del tot però admet que s’està fent feina. De fet, veu important aquest canvi en la formació de docents de Primària i Secundària perquè ja s’estan formant en inclusió. Però adverteix que cal també incorporar aquesta perspectiva a l’ensenyament superior i, en particular a les àrees d’enginyeria, creu que caldrà “molt entrenament” entre el professorat perquè cal tenir nocions per crear espais inclusius que després “es repliquin” en l’àmbit professional.
Més reticències
Les pràctiques per introduir perspectiva de gènere a les aules universitàries es poden aplicar a tots els camps de coneixement. A l’enginyeria, també. Però la professora reconeix que hi ha més “reticències” perquè sembla que el concepte de gènere va més lligat a les ciències socials o les humanitats. “Però al final la perspectiva de gènere és una competència més”, assenyala García-Holgado, com exercitar el treball en equip o la comunicació, “s’ha d’introduir de la mateixa manera”. A les carreres d’enginyeria, els docents que volen posar en pràctica tot aquest canvi es troben, a més, que no hi ha noies a la classe. Però això “no és només per a les noies”, replica García-Holgado, que creu que la perspectiva de gènere és, només, un tret més de diversitat i que dins d’una aula s’ha d’obrir la perspectiva perquè tothom hi estigui còmode.
Problema “estructural”
L’enginyera és conscient que per atraure més noies cap aquests estudis cal canviar “moltes coses més” i fer foment de les vocacions. “Els estereotips i les normes socials hi influeixen”, recorda. Veu però, que canviant l’entorn universitari en aquest sentit, es pot anar influint en moltes àrees i ser “un impuls més” per aquest canvi. “No hi ha solucions màgiques perquè és un problema estructural”, conclou. Veu, doncs, l’educació, l’eina més potent i per això defensa que fer arribar aquests petits canvis a les universitats implica que els futurs docents que s’incorporaran a les institucions educatives aniran “sembrant” una manera adequada de treballar que calarà a les noves generacions.
Recorda com n’és d’important que les dones siguin presents en el món de la tecnologia i l’enginyeria. “Desenvolupem les solucions per a la societat i ara no s’està tenint en compte gran part de la població perquè no són als projectes; no n’hi ha”, sentencia.
