Text: Francesc Soler
Ha dedicat més de 40 anys a la formació i la preparació de futurs enginyers, què li ha aportat, a nivell personal, aquesta trajectòria en el camp de la docència?
Ha estat una part molt important de la meva trajectòria. De fet, podríem dir que vaig mamar la docència a casa, des de petit, perquè els pares eren mestres. L’activitat acadèmica, per altra part, em va permetre fer recerca tecnològica. Primer, cinc anys a l’estranger i, posteriorment, a la UPC, on també vaig dedicar-me a tasques relacionades amb la gestió de recerca. Quan estava a punt de jubilar-me, el rector em va demanar que fos el síndic de greuges de la universitat i vaig ocupar aquest càrrec fins fa ben poc, del 2008 al 2017.
També ha excel·lit en l’impuls de la recerca i la transferència de tecnologia en l’àmbit de l’energia en general i la nuclear en particular. Li ha estat fàcil desenvolupar la carrera en aquest àmbit al nostre país?
És una bona pregunta... Fa 30 o 40 anys ja era complicat abordar el tema nuclear que, per altra banda, era i és important a Catalunya. Per tant, sempre vaig ser conscient de les implicacions socials que tenia i vaig tractar-la amb molta cura.
Vostè, de fet, va ser responsable d’operacions del reactor experimental Argos de l’ETSEIB, construït entre els anys 1960 i 1962, dedicat a la formació d’enginyers nuclears. I també del posterior desmantellament. Què va suposar aquesta experiència?
Tenir un petit reactor nuclear a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial em va permetre abordar la qüestió nuclear amb més facilitat. Tot i les lògiques limitacions per qüestions de seguretat, sempre teníem les portes obertes a periodistes i estudiants interessats en la qüestió i actuàvem amb molta transparència. Per exemple, quan es va produir l’accident de Txernòbil (Ucraïna), vam publicar els resultats que teníem sobre l’impacte de la radiació. Evidentment, però, sense alarmar i procurant que la societat en general rebés correctament la informació.
Encara tenim present l’incident de Fukushima, al Japó... Ha estat responsable d’una vintena de projectes d’investigació en els camps de les radiacions i la salut, les radiacions en el medi ambient, la dosimetria i la neutrònica, considera fundats els temors que desperta?
És evident que els accidents que, al llarg de la història, s’han anat produint no han beneficiat la visió sobre l’energia nuclear, però, paradoxalment, gràcies a aquests fets s’ha incrementant la seguretat de les centrals. En el desenvolupament nuclear, ha tingut una gran influència el grau d’acceptació social que, en moltes zones, n’ha frenat una evolució tecnològica positiva. Al capdavall, doncs, crec que no cal amagar els riscos que comporta, que són evidents, però tampoc atemorir la població.
“A Europa, s’estan construint un nombre escàs de de centrals nuclears, però a d’altres llocs del món com a la Xina o a l’Índia, moltes”.
L’enginyeria nuclear segueix sent atractiva per als estudiants?
No massa. Per una part, hi ha la percepció que és una especialitat complicada i perillosa. Això fa que, majoritàriament, optin per altres vies que consideren que els ofereixen més garanties com la industrial, la sanitària, el medi ambient... I, per altra part, sembla que l’energia nuclear no està en el millor moment, tot i que no és del tot cert. A Europa, s’estan construint un nombre escàs de centrals nuclears, però en d’altres llocs del món com, per exemple, la Xina o l’Índia —i, en general, a països en vies de desenvolupament— és una tecnologia en creixement.
En el context actual de transició energètica, la nuclear encara té raó de ser o és cosa del passat?
Depèn de quin context. L’energia nuclear té futur, per exemple, en països amb alt nivell de desenvolupament, però, en canvi, no veig que sigui una solució per al Tercer Món. Es tracta d’instal·lacions molt complexes... Els avenços tecnològics en la gestió de residus radioactius i l’impacte dels accidents seran elements decisius per al futur de la nuclear. Com deia abans, és innegable que, a Europa, està en una fase decreixent, però caldrà veure si les alternatives podran oferir energia amb seguretat de subministrament i a preus raonables.
