Els acords que s'han fet respecte el control de les emissions de CO₂, com l'Acord de París, altres acords internacionals o el mateix paquet de la Unió Europea "Fit for 55", presenten un escenari molt ambiciós. En aquest context Víctor Martínez, de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic, ha exposat els principals impactes en el règim de comerç d'emissions europees dels canvis de la Directiva 2003/87/CE durant la jornada Implicacions de la modificació de la Directiva, en el marc del Cicle sobre CO₂ organitzat per la comissió d'indústria química d'Enginyers Industrials de Catalunya.
Les implicacions de la modificació de la Directiva 2003/87/CE a Europa han estat essencialment quatre. La primera ha consistit a introduir el transport marítim al règim ordinari de comerç amb una sèrie de particularitats. Això afectarà els bucs de més de 5.000 t brutes que són els responsables del 90% de les emissions al sector del transport marítim. L'abast concret de la modificació inclourà el 100% de les emissions en port, el 100% de les emissions de viatges intracomunitaris i el 50% de les emissions de viatges extracomunitaris.
Hi ha un període transitori d'entrada en funcionament. L'any 2024 s'han de reportar el 100%, però les navilieres només hauran d'entregar l'any 2025 drets pel 40% d'aquelles emissions del 2024, 70% en 2026 i 100% en 2027. Aquesta assignació de drets és exclusivament pel mètode de la subhasta. "A diferència del règim que fins ara coneixíem aquí no hi ha assignació gratuïta des del començament" ha afegit Martínez.
Una de les novetats també és l'ETS2. L'EU-ETS 2 és el nou règim EU-ETS per a consums de combustible. Afecta a tot el que és l'ús de combustible en edificació, transport per carretera i petita indústria, les quals inclouen les instal·lacions excloses d'acord amb l'Article 27 bis i les no incloses en l'EU-ETS. Conjuntament, les dues ETS cobriran el 80% de les emissions europees.
L'ETS 2 es tracta d'un règim "aigües amunt", on les entitats regulades són els distribuïdors de combustible. Aquests hauran d'establir molt clarament quina part del combustible va a instal·lacions que ja estan pagant per aquests drets d'emissió en l'ETS 1 i quina part va destinat a instal·lacions de l'ETS 2. Les primeres obligacions de seguiment comencen el 2024 i les obligacions de notificació i seguiment de les emissions seran a partir de 01/01/2025. La primera obligació d'entrega de drets l'any 2028 començarà en funció de les emissions del 2027 i l'assignació de drets es farà exclusivament pel mètode de la subhasta. "Els drets vàlids per l'ETS 1 no seran vàlids per l'ETS 2 i, per tant, serà un sistema i mercat de comerç completament independent" ha afirmat Martínez.
La tercera novetat és el mecanisme d'ajust en frontera de carboni (CBAM). Aquesta és una taxa per la importació d'aquells productes que en la seva fabricació són molt intensius en carboni, com poden ser els sectors, inicialment coberts, del ciment, el ferro, l'acer o l'alumini. El seu objectiu és fer front a les fugues de carboni i s'aplicarà en paral·lel a l'EU-ETS. La principal implicació que tindrà això pel règim del comerç ordinari és que a mesura que entri en vigor el CBAM en aquesta progressió ascendent fins al 2028, s'anirà reduint l'assignació gratuïta d'aquests sectors a dins de l'ETS 1.
Altres aspectes destacables de la modificació de la directiva que afecten l'ETS 1 impliquen les instal·lacions fixes i l'eliminació gradual de l'assignació gratuïta a l'aviació. A partir de 2024, s'inclouran les incineradores de residus amb Ptn (Potència tèrmica nominal) > 20 MWt. A més, no s'entregaran drets per emissions químicament lligades a un producte sempre que no entrin de nou a l'atmosfera durant la fase d'ús. D'altra banda, a partir de 2026 s'exclouran les instal·lacions amb emissions de combustió de biomassa, tenint en compte els criteris de sostenibilitat i reducció, que representin >95% de les emissions mitjanes de la instal·lació.
L'evolució del preu del dret d'emissió va en ascens i el rang de preus en el que s'han mogut ha anat des dels 2,7 € per tona a principis de la fase 3 fins als 97,82 € que es van assolir l'any 2022. En l'àmbit català, les dades de l'any 2022 respecte a les del 2005 han suposat una reducció del 43% de les emissions. Els percentatges de reducció per sectors a Catalunya són del 45% en generació d'energia elèctrica, del 27% en combustió i del 74% en industrial, que són dades del 2022 respecte a les de l'any 2005.
"La conclusió és que el règim de comerç és un instrument molt complex amb moltes qüestions que s'han de millorar, però és un mecanisme amb objectius ambientals definits". A més, Martínez ha assegurat que tot i que, molt probablement, aquests objectius no s'estan assolint, des de l'oficina del canvi climàtic tenen clar que les emissions s'estan reduint. "El que ens ve en un futur pròxim és una reducció significativa de les emissions que teníem respecte a 1990" ha afirmat Mireia Boya Busquet, directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic de la Generalitat de Catalunya. La directora ha afegit que "hem de creure, però també hem de ser realistes".
Règim del comerç d'emissions
El règim del comerç neix del Protocol de Kyoto, amb entrada en vigor l'any 2005, que tenia l'objectiu de reduir de les emissions de GEH, i l'Acord de París, amb entrada en vigor l'any 2016, amb l'objectiu de reduir l'augment de la temperatura d'aquest segle respecte dels nivells preindustrials, d'entre 1850-1900. En l'àmbit europeu, l'Acord de París es trasllada a uns objectius més ambiciosos amb el Pacte Verd Europeu, un full de ruta perquè la UE assoleixi la neutralitat climàtica el 2050. Aquest pacte estableix una reducció de les emissions de GEH en >55%, Fit to 55, per l'any 2030 en relació amb l'any base 1990.
Però dins de les emissions europees es fan dues divisions, aquelles instal·lacions industrials i energètiques subjectes a l'EU-ETS i els sectors difusos no subjectes al RCDE UE. Segons aquesta divisó, la reducció de les emissions de GEH en 2030 respecte a les de 2005 serà del 62% en el cas dels sectors subjectes a l'EU-ETS, i del 40% en els sectors no subjectes al RCDE UE.
L'objectiu de l'EU-ETS és ser un instrument de mercat per reduir les emissions de GEH. Inclou 29 països, els 26 de la Unió Europea a més d'Islàndia, Liechtenstein i Noruega. Els gasos als quals aplica en els sectors afectats són el CO₂, N₂O i PFCs. A més, les instal·lacions incloses en aquests àmbits hauran de disposar d'Autorització d'Emissions de GEH. És un sistema "cap and trade" i es fixa un sostre d'emissions o límit que poden emetre els operadors. El sostre es redueix anualment mitjançant un Factor de Reducció Lineal coherent amb l'objectiu de reducció de GEH establert en cada fase de l'EU-ETS.
