En l’actualitat, per a professionals i alumnes com Nil Ferrara (Barcelona, 2000), enginyer industrial, és important informar i conscienciar als estudiants sobre totes les opcions i oportunitats disponibles. Alguns s’han adonat que molts estudiants tenen problemes per escollir una carrera professional en sintonia amb els gustos i objectius personals. Segons ens explica Ferrara en aquesta entrevista per a Fulls d’Enginyeria, el compromís per unir la universitat i l’empresa ha definit la seva trajectòria acadèmica que ha culminat amb el reconeixement al millor Expedient Acadèmic de Grau en Enginyeria en Tecnologies Industrials a l’ETSEIB.

Quina trajectòria has seguit fins ara?

He estudiat el grau d’Enginyeria en Tecnologies Industrials i ara estic començant el màster d’Enginyeria Industrial, que és el que t’habilita per firmar projectes com a enginyer. L’especialitat què he triat, de totes les que s’ofereixen, és la d’organització industrial. 

Per quin motiu vas optar per aquesta enginyeria?

És una enginyeria poc específica. Qui entra en el grau d’enginyeria en tecnologies industrials és algú que sap que li agrada l’enginyeria, se sent còmode amb els números i li agrada el sector de la tecnologia però no veu clar exactament on serà el seu futur. Crec que és una molt bona eina per aprendre de molts punts concrets de l’enginyeria i poder estar coordinant projectes que siguin més extensos i internacionals. Per tant, molta gent entra volent no tancar-se portes. Acabes veient que és molt bona opció per estar en projectes molt més globals. 

I com ha anat l'experiència, perquè has acabat amb el millor expedient, no?

L’ETSEIB és una escola molt dura, perquè et fan treballar bastant, i molt tècnica. Sí que és veritat que deia que el perfil de l’enginyer industrial és més global, ja que en comparació a altres enginyeries, podem tocar més temes d’economia i d’organització de projectes però, essencialment, és una escola tècnica. Què permet això? Permet estrènyer-nos molt amb aquest món de l’enginyeria i et permet canviar com a persona en el sentit d'aprendre a  resoldre problemes. Ho comentava el director Enric Fossas en l'acte de graduació “no esperem que cap dels nostres estudiants sàpiga quan surtin totes les lleis de la termodinàmica, sinó que aprenguin a resoldre nous conflictes que puguin venir”. Agraeixo molt a l’escola per haver pogut obtenir aquesta nova capacitat, la de no ofegar-nos en un got d’aigua, poder veure un problema molt gran i distribuir-los en petits problemes i anar-los resolent a poc a poc. 

Durant el transcurs de la carrera, has descobert algun àmbit on et vulguis especialitzar?

L'escola és bastant tècnica. Ara que estic fent el màster, m'agradaria fer una doble titulació i cursar estudis més enfocats en la direcció d'empreses i finances. Aquesta és una altra sortida per als enginyers industrials, segurament la sortida menys tècnica, que permet arribar a la banca o la consultoria. La veritat és que són sectors que no coneixia abans d'entrar a la universitat i que he anat descobrint gràcies a les sessions que organitza l'ETSEIB pels estudiants on venen diferents empreses d'àmbits diversos.

Quin tipus de sessions?

Destacaria el Fòrum, una associació de la universitat formada per catorze estudiants de grau i màster que s'encarreguen d'organitzar el Fòrum ETSEIB, la fira d'empreses de l'Escola. Un cop a l'any tenim aquesta fira, que dura tres dies i venen empreses de pes de molts sectors, com deia abans de consultoria i banca, però sobretot d'enginyeria, constructores, etc. D'altra banda, el fet que Barcelona impulsi molts projectes emergents fa que les start-ups de sectors en creixement tinguin un paper important en aquestes jornades, i per aquesta raó s'intenten incorporar més cada dia. Vaig començar a col·laborar en aquesta associació quan estava a tercer de carrera i vaig acabar repetint a quart com a director. La veritat és que considero que ha estat una sort perquè l'Escola dona molta llibertat al Fòrum per organitzar l'esdeveniment, que està tot l'any preparant i maquetant perquè surti el millor possible.

I què s'aconsegueix al Fòrum?

S'intenta maximitzar el contacte entre empresa i estudiant perquè, al final, aquí ens preparen molt per resoldre problemes, però hi ha un petit salt entre el món universitari i el de l'empresa. Hi ha molta gent que va perduda sobre quina és la millor manera de trobar feina i potser no està veient totes les oportunitats. Es busca portar el màxim d'empreses possibles per fer xerrades perquè l'estudiant tingui tota l'oferta disponible per triar i conèixer. Algunes de les empreses de consultoria que s'han portat han estat les Big four, a més de Mckinsey, BCG i BAIN, molt prestigioses en l'àmbit internacional. També han assistit empreses d'enginyeria IDOM, on vaig fer les pràctiques a quart de carrera, Grifols, ALTEN, constructores com Avintia i altres que composen l'IBEX 35. CaixaBank Global Payment, una petita empresa que s'encarrega que funcioni tot el sistema de pagaments, també ha format part del Fòrum. L'última edició vam portar 72 empreses i cada any intentem portar més.

Quins són els principals reptes als quals t'has enfrontat en la teva carrera i actualment al màster?

El principal repte de la carrera és la gran diferència amb el batxillerat. Passes d'una escola on els professors et coneixen pel nom, t'ajuden si et veuen que t'has despistat en alguna cosa, et van encarrilant o t'avisen si s'ha d'entregar algun projecte. A la universitat no perquè no et controlaran per res, inclús no t'obliguen a venir a classe, saps que t'has de presentar al final i treure-ho. Per tant, no pots posar-t'hi una o dues setmanes just abans, sinó que has de ser molt organitzat i constant al llarg del curs, sent conscient de totes les obligacions que tens i que culminaran en un examen bastant dur.

D'altra banda, no puc  no parlar de la COVID com a gran repte de la meva generació. Jo per sort vaig tenir un any i mig sencer d'universitat abans de la pandèmia i, per tant, vaig poder formar un grup d'amics. Durant el confinament vam seguir en contacte ajudant-nos si teníem dubtes perquè l'aprenentatge des de casa va resultar complicat.

Quines són les teves principals aspiracions professionals? 

De moment estic molt centrat en el màster, expressament per la doble titulació que vull cursar on n'hi ha unes places limitades. Per tant, estic fent un esforç ara per treure la màxima nota que pugi per optar a una d'aquestes places.

Què creus que es pot fer per incorporar més dones en aquests sectors de l’enginyeria?

Sens dubte és una cosa a millorar i crec que la tendència és positiva. Estic segur que l'efecte de les accions que prenem ara el veurem retardat uns deu o quinze anys perquè per fer que més noies s'animin a fer enginyeria, industrial o qualsevol altra, s'ha d'inculcar des de l'ESO o inclús abans. L'esforç més important s'ha de fer quan les persones som més joves, a la Secundària o a la Primària. Hem d'ajudar-les a veure què tenen un lloc i una sortida molt bona en aquestes carreres. Segurament d'aquí a deu anys ens aproparem al necessari 50% de dones enginyeres, però s'ha de continuar fomentant amb activitats a l'educació obligatòria perquè descobreixin el món de l'enginyeria i els referents. Totes aquestes coses que s'estan fent, potenciar-les encara més per a poc a poc arribar a la igualtat. 

Què li diries a un estudiant que no acaba de decidir si optar per una carrera com la teva?

Cada cas és diferent, hauríem de veure en què o per què està dubtant. Sí que li diria que una carrera com aquesta suposa un esforç, però estic convençut que aquest es paga positivament a llarg termini, bàsicament pel canvi que et deia que ha implicat el fet d'haver-la estudiat per a mi i als meus companys. En general, és una carrera que no tanca portes, almenys la branca industrial. És un esforç que val la pena i que, per tant, tots els que es trobin dubtant haurien d’animar-se a provar.