El 14 d’octubre passat, el Col·legi va acollir un acte de commemoració del 50è aniversari de l’Assemblea Constituent del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB), popularment coneguda com la Caputxinada, ja que es va celebrar a la sala d’actes del convent dels Caputxins de Sarrià el 9 de març de 1966.
La convocatòria de l’assemblea va tenir molta difusió en els dies anteriors, però sense dir-ne ni l’hora ni el lloc. L’emplaçament final es van transmetre poques hores abans a través del boca-orella i la gent va fer-hi cap en petits grups. Això va permetre que, a la policia, li fos impossible impedir la reunió. Van saber-ho després, fet que va desencadenar un setge de 44 hores. Joan Botam, provincial dels Caputxins, ens va considerar els seus hostes i, per tant, els cossos policials, en un primer moment, no tenien dret a entrar al recinte on ens aplegàvem.
Gairebé dos dies més tard, una ordre del general Franco al Consell de Ministres va propiciar que la policia entrés i ens fes sortir tot entregant el DNI. Després, hi va haver represàlies de tot tipus sobre els participants. Moltes relacionades amb el servei militar, en el cas dels nois, a part de detencions, afectacions en els expedients acadèmics, etc. Una representació de professors i intel·lectuals convidats a l’acte també van ser detinguts a la sortida.
Els, llavors, estudiants d’enginyeria —avui pràcticament tots enginyers— vam tenir-hi una considerable representació. En números rodons, érem gairebé 70 d’un total d’aproximadament mig miler. En uns estudis amb una aclaparadora majoria masculina a l’època —hi devia haver només 6 o 7 noies matriculades a tota l’Escola d’Enginyeria—, cal ressaltar que tres companyes van ser presents a l’assemblea constituent.
Per a la reunió d’aquest octubre, vam contactar amb una cinquantena. Alguns, malauradament, ja van traspassar i a d’altres no els vam poder localitzar. Entre els convocats, una gran majoria van venir i alguns van excusar l’assistència. Malgrat tot, vam obtenir un gran èxit de convocatòria entre els que fa cinquanta anys, juntament amb altres companys que no hi van poder ser físicament, vam estar tancats gairebé dos dies en aquell convent de Sarrià.
En l’acte, vam repassar el procés que partint del Sindicato Español Universitario (SEU) franquista va conduir fins a la constitució del SDEUB. Els qui havien estat delegats de l’escola al llarg del temps van intervenir de manera successiva tot comentant alguna de les incidències de l’etapa en la qual van exercir aquesta funció. El SEU inicial, en el qual tothom era nomenat a dit, es va anar democratitzant fins a designar delegats d’escola i de facultat. Poc després vam trencar amb el sindicat adherit al règim i vam començar a vertebrar el SDEUB.
A la trobada van parlar Joan Majó, Jordi Cisteró, Albert Corominas, Quim Boix, Tomàs Salamí, Josep M. Sala i Xavier Berenguer com a exdelegats de l’escola, moderats per aquest qui escriu. Aprofitant l’avinentesa, vaig fer uns comentaris sobre les activitats culturals de l’època, mentre que Guillem Martínez, conegut per tothom com a autor de les fotos d’aquells dies, va fer menció del paper que va tenir la comissió de publicacions.
També vam llegir un missatge de Ramon M. O’Callaghan que va assistir a l’assemblea de 1966 com a professor i que no va poder ser a la commemoració per motius de salut. Gabriel Ferraté i Ferran Puerta hi van ser presents com a exdirectors de l’escola. Per la seva part, Jordi Renom, president de l’associació, va obrir l’acte, mentre que Jordi Guix, degà del Col·legi, es va encarregar de cloure’l.
