Què representa per a ABB patrocinar aquest any la Nit de la Robòtica?
Estem molt contents de participar-hi i de patrocinar aquest esdeveniment. La robòtica, dins de tots els negocis d'ABB, és un negoci amb molta projecció, on estem invertint molt i on estem tenint molt d'èxit. Per tant, poder donar suport a iniciatives, en aquest cas a Catalunya, per donar a conèixer la robòtica i per crear consciència en el mercat i en els nostres clients és molt important per a nosaltres.
ABB està especialitzada en la fabricació de robots per al sector industrial. Ens ho pot explicar?
A ABB vam ser dels pioners en la robòtica industrial. El 1976, a Suècia, vam fer el primer robot elèctric controlat per microprocessador. En els anys vuitanta vam implementar la robòtica a escala mundial començant pel sector de l'automòbil. Estem molt orgullosos de ser-ne un dels referents, i sobretot en aquests moments de canvi en què s'espera una segona fase d'explosió de la robòtica, encara, industrial, en què pensem que hi haurà grans oportunitats.
Cap on creu que s'està dirigint l'R+D+i de la robòtica aplicada en el sector industrial?
Hi ha clarament dos àmbits. Un, del qual es parla molt, és la robòtica col·laborativa. És a dir, treure els robots de les seves gàbies, fer-los més petits, intrínsecament segurs i que puguin estar col·laborant al costat dels humans en diferents processos. Precisament, vam presentar a la darrera Fira de Hannover el robot de dos braços YuMi. Però la col·laboració sola, per si mateixa, no obre tantes possibilitats, sinó que l'R+D+i ha de cavalcar sobre altres exponencials que estan desenvolupant altres indústries. Per exemple, la sensòrica. És a dir, gràcies a l'electrònica de consum els mòbils avui en dia tenen una càmera, un giroscop, etc. Tots aquests sensors estan abaixant increïblement els costos i l'economia d'escala ens permetrà incorporar tot això en els robots. Per tant, els robots hauran de sentir el seu entorn d'una manera molt més important de com ho havien fet fins ara.
Al mateix temps, el desenvolupament de les bateries elèctriques per als cotxes permetrà que puguem pensar en robots mòbils més aviat del que la indústria de la robòtica sola hauria pogut aconseguir. També es pot destacar la capacitat de procés cada cop més forta, a causa de la miniaturització. Finalment, cal parlar de la integració de la informàtica en l'Internet of Things i la indústria 4.0.
Precisament, quines possibilitats veu en l'aplicació de l'IoT a la robòtica?
La informàtica, i aquests grans desenvolupaments que hi ha fora de la indústria, encara no ha tingut l'impacte o no ha explotat el seu màxim potencial en el sector industrial. Malgrat això, quan es parla de la indústria 4.0 en les fàbriques hi ha molts processos que fa anys que s'estan aplicant. ABB fa temps que ho està fent. Els equips estan conectats a la xarxa, hi ha ERP, hi ha SCADA, etc. No es parteix de zero. Ara, on veiem nosaltres el següent pas real de l'IoT aplicat a la robòtica? Tots els nostres robots estan conectats al cloud, el que genera un big data. Treballar aquest big data és el que ens permetrà donar més valor als nostres productes i més valor a les cadenes de producció dels nostres clients. Com? Podrem afegir més coses. Primer, respecte al producte robot en si, podrem oferir més fiabilitat perquè podrem preveure i anticipar-nos a les avaries. És a dir, ser extremadament reactiu davant d'una avaria, cosa que, de fet, ja som avui. Però quan tenim big data en aquest manteniment predictiu estem parlant d'un concepte que es diu fleet management, la gestió de flota. Això ens permetrà que els models fisico-matemàtics dels nostres robots es combinin amb models estadístics. Així, el robot podrà preveure la vida útil de les reductores, per exemple. Per tant, la prevenció del downtime la portarem a nivells màxims. Els robots, doncs, no pararan mai de treballar.
El segon pas de l'IoT serà que tindrem dades, no només del robot, sinó del procés. És a dir, si un robot està fent soldadura per arc tindrem tots els paràmetres de la soldadura per arc i, per tant, podrem gestionar dades de procés i fer una performance management. Les dades es pugen al cloud i la resta de milers de robots que fan soldadura per arc poden aplicar els nous paràmetres. Això vol dir que podrem assessorar els nostres clients per millorar qualitat i temps de cicle en els seus processos. Per tant, passem d'un manteniment reactiu immediat a un manteniment predictiu perfecte i, a més a més, assessorar en performance.
Què pot aportar la robòtica a la intel·ligència artificial?
La intel·ligència artificial és una disciplina en si mateixa i l'aportació que pot fer a la robòtica la veiem molt interessant i amb recorregut a curt termini. El pas més immediat el veiem en les tasques de muntatge a partir del reconeixement de patrons. És a dir, una visió artificial ens permet reconèixer objectes i tenir una seqüència lògica de muntatge. En aquests sentit, ja estem desenvolupant projectes d'RI+D per aconseguir que un robot reconegui un munt de peces d'una taula, llegeixi unes instruccions de muntatge i el munti sol sense que ningú els hagi de programar. Per tant, la intel·ligència artificial ens portaria a robots que s'autoprogramen.
Com definiria la situació del sector de la robòtica a Catalunya?
Catalunya, com Espanya i el món, ha patit una crisi molt forta que malauradament ha fet desaparèixer moltes empreses. Però és clar que les que han quedat han passat un test molt fort i tenen unes fortaleses intrínseques considerables. Un dels principals canvis de paradigma ha estat la clara vocació exportadora i internacionalitzadora de les empreses. I no només dels fabricants dels béns d'equipament, el mercat dels quals ja és global, sinó dels productors locals i de les fàbriques: també la seva producció s'està dirigint cap a mercats exteriors.
Per tant, la base que ha quedat s'ha vist molt disminuïda però té molta força i amb futur. Tant per l'esperit exportador com per la innovació, tot i que en una posició inferior a la que crec que hauriem de tenir. En la part d'innovació, crec que encara hem de fer molt com a teixit empresarial des de diferents àmbits. Primer, en la part de gestió de les empreses, estratègica, del portfolio, de la innovació i la diferenciació des del punt de vista del negoci. Segon, necessitem una adaptació molt ràpida de la capacitat dels nostres enginyers cap a temes de la mecatrònica i la informàtica.
Creu que la formació del sector de la robòtica a Catalunya pot respondre a aquestes noves necessitats?
El món va tan ràpid que, realment, adaptar els currículums formatius a la realitat és un repte. Les escoles d'enginyers no ho tenen fàcil i crec que estan fent una bona feina en la mesura que es pot. Però la realitat és que la indústria va tan ràpid que hi ha un gap. Penso que la manera més pràctica de tapar aquest gap és augmentar la col·laboració entre universitat i empresa. Els enginyers estan rebent una bona formació bàsica, que és una de les fortaleses que tenim a Catalunya. I aquest gap s'ha de cobrir fent que aquests enginyers, al final dels estudis facin pràctiques o projectes de final de carrera a les empreses.
Creu que la indústria a Catalunya hauria de tecnificar-se bastant més?
Una dada objectiva de l'IFR (International Federation of Robotics) és que Espanya, i, per tant, Catalunya, no està pas gens malament en densitat de robots en la indústria. És a dir, en robots per cada 10.000 empleats en la indústria. Està en el número 5, després del Japó, Corea, Alemanya, els EUA i Suècia, i molt per davant d'Anglaterra o França.
Per tant, no partim d'una mala base. Jo he treballat en un àmbit global i he vist com estan les indústries d'aquí i no estem pas malament. No és ni molt menys baix. Hi ha molta expertise, l'automatització no és una pràctica nova. Malgrat tot, crec que no podem abaixar la guàrdia. Hi ha noves tecnologies que permetran millorar la productivitat de les empreses i potser en àrees noves. No ens podem quedar enrere.
ALBERT LÓPEZ // FOTO CEDIDA PER ABB
