En una operació a cor obert, l’equip de quiròfan utilitza un bomba extracorpòrea per aconseguir que, durant l’estona que cal que el cor estigui aturat, el cos pugui seguir funcionant sense problema. És el que es coneix com un CPB, un bypass cardiopulmonar, un aparell que substitueix durant una estona el sistema del cor i els pulmons, oxigenant la sang i mantenint el cos viu sense que el cor funcioni. La manipulació d’aquesta màquina és complexa i requereix molts bons coneixements de la fisiologia del pacient i la pròpia màquina perquè cal jugar amb diferents paràmetres com ara la pressió arterial i venosa, la temperatura de la sang, el grau de dilució o fins tot l’administració de medicaments com l’heparina.
Els professionals que la fan servir són els perfusionistes, infermers i infermeres que han cursat un màster de dos anys en perfusió i que, a banda de tota la vessant teòrica, han après amb l’observació directa al costat d’un perfusionista.
Conscients d’aquest nivell d’especialització, un equip del Centre de Recerca en Enginyeria Biomèdica (CREB) de la Universitat Politècnica de Catalunya en col·laboració amb la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona i l'Hospital Clínic de Barcelona fa cinc anys que es van posar a treballar en un software que, a partir d’un joc, permetés practicar als futurs perfusionistes. En una entrevist a Fulls d’Enginyeria, l’enginyera industrial Dani Tost, que lidera el projecte Virtual Perfusionist, ha explicat que es tracta d’un videojoc que, amb 3D, simula una operació on el jugador té davant la bomba extracorpòrea i interactua amb cirurgians i anestesistes per tirar endavant una intervenció. Així, en funció de diferents fisiologies (pacients de diferents edats, gènere i característiques corporals), el jugador aprèn a reaccionar i a utilitzar la màquina.
Tost especifica que l’objectiu del joc és conduir el pacient fins al final de la intervenció i que aquest arribi viu mantenint uns paràmetres i unes constants vitals dins d’un rang de normalitat. En funció dels errors comesos s’arriba al final del joc amb més o menys punts o, en cas d’error fatal, no s’hi arriba.
Durant l’experiència, explica Tost, es poden en pràctica habilitats tècniques i comunicatives. “Això és fonamental”, recalca la investigadora, que considera que un dels riscos “més grans” en aquestes intervencions són errades de comunicació. Amb Virtual Perfusionist, el jugador parla amb el cirurgià i l’anestesista (virtuals) i practica aquesta habilitat. A més, l’objectiu del joc és també formar i preparar en incidents “poc freqüent però que poden ser molt greus” que és difícil que es donin en els entrenaments convencionals.
De moment, l’han provat amb més de 100 professionals i han obtingut resultats molt positius. Tost recalca que tot i que l’han testat professionals no sempre avesats als videojocs, han tingut un retorn més que satisfactori.
De la universitat a l’empresa
El projecte va néixer del CREB en col·laboració a l’Hospital Clínic de Barcelona i la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. Fa uns cinc anys que Tost treballa al costat dels també enginyers Núria Bonet-Codina i Ariel von Barnekow, Maite Mata, perfusionista de l’hospital Clínic i directora del Màster en Perfusió, i Carmen Gomar, antiga directora del Màster i catedràtica de la Universitat de Barcelona, i ara inicien el procés per constituir una empresa i començar a comercialitzar el producte.
Tot i que el projecte empresarial encara és embrionari, Tost calcula que Virtual Perfusionist, serà constituït com empresa a principis de 2022. Com a model de negoci, confia poder atraure l’interès de centres hospitalaris, universitats, escoles de perfusió i també particulars. “Avui dia la gent està disposada a tenir cura de la formació, a refrescar-se” diu l’enginyera, i per això aposta per la venda de llicències de software també per a professionals que vulguin continuar formant-se pel seu compte.
Per fer-ho possible, Virtual Perfusionist ha estat un dels vint projectes seleccionats per la darrere edició CaixaResearch Validate, un programa de la Fundació La Caixa que dona suport a iniciatives en l’àmbit biomèdic. A banda del suport econòmic, l’equip està rebent formació perquè els seus impulsors aprenguin a fer el procés de transferència de la recerca al món industrial. “Ens és molt útil aquesta formació”, diu Tost, que pensa que el país ha tingut l’inconvenient durant molts anys que “les bones idees s’han quedat a la universitat”. Per això, destaca també l’impuls de Xartec Salut, la xarxa de la Generalitat de Catalunya destinada a valoritzar i fer transferència de coneixement.
Tost valora tot l’esforç que s’està fent per aconseguir que Catalunya sigui un pol dins Europa en les empreses de biotecnologia que se suma al fet que el país ja és un pol d’atracció d’empreses dedicades als vídeojocs.
Més enllà del Virtual Perfusionist
Malgrat estar tot just iniciant-se en el món de l’emprenedoria, els impulsors de Virtual Perfusionist volen anar “més enllà” i, si els funciona, ampliar el seu camp d’actuació i no només vendre aquest programa sinó fer-ho també amb jocs per aprendre a fer funcionar altres màquines com pot ser l’ECMO. “Virtual Perfusionist podria ser un exemple d’investigació que salta al mercat en forma empresarial”, conclou Tost.
