Tot i que fa mil·lennis que la tecnologia està lligada al sector alimentari – la fermentació o l’ús de probiòtics en són un exemple- els darrers anys, la biotecnologia, és a dir, l'aplicació de la biologia als processos tecnològics i industrials de l'àmbit dels aliments ha guanyat terreny i s’ha situat com un dels grans aliats en la innovació i la transformació del sector alimentari. Així ho veu Francesc Puiggròs, director científic de l’Àrea de Biotecnologia d’Eurecat, que en una entrevista als Fulls d’Enginyeria s’ha mostrat convençut que aquesta disciplina “ha de desenvolupar un paper essencial en la transformació del sector alimentari”. Segons Puiggrós, doncs, la biotecnologia juga un rol molt important “en totes les tendències de recerca” del sector alimentari. La nutrició personalitzada, la cerca de noves fonts de proteïnes o la sostenibilitat ambiental i econòmica dels sistemes de producció i distribució d’aliments, són alguns dels reptes als quals la biotecnologia pot donar resposta els propers anys.
1. Noves fonts proteiques
Actualment, les perspectives poblacionals preveuen que al 2050 hi haurà un 25% més de població a tot el món, i que al 2035 hi haurà 200.000.000 de tones de dèficit proteic. Per tant, una de les grans línies de recerca de la biotecnologia “es focalitza en trobar alternatives a les proteïnes” que consumim, explica el director científic.
Fins ara s’han treballat les proteïnes d’origen vegetal, és a dir, la soja, el pèsol o les llegums, exemplifica Puiggròs. N’hi ha de més innovadores com són les microalgues, i alternatives més trencadores que des del punt de vista nutricional són molt prometedores, com les fonts d’insectes. Actualment Europa ja té en l’escarabat de la farina (tenebrio molitor) un aliment provat i autoritzat perquè formi part de la cadena alimentaria normal. La seva implementació es podria trobar amb retinències de part de la societat, però com reconeix Puiggròs, el sistema de seguretat europeu “és molt exhaustiu”.
A banda, se cerca la manera de desenvolupar noves fonts de proteïnes, com la carn de laboratori, forma part del conjunt d’iniciatives científiques en la biotecnologia. Un dels objectius, com afirma Puiggròs és “intentar fer més amb menys”.
2. Zero emissions
Puiggrós alerta que la indústria alimentària és, potser, l’activitat econòmica “que més residus genera” i que “més impacte té en el canvi climàtic”. Per això, un dels objectius de la biotecnologia és ajudar al sector alimentari a produir zero emissions.
Puiggròs explica que “hi ha iniciatives molt interessants” en la recerca d’aquest àmbit, com aprofitar els subproductes de la mateixa industria alimentària per crear nous productes d’alt valor afegit. Per exemple, “la creació de fibres amb les pells de les fruites amb les quals es fan sucs”. Per tant, s’estan trobant maneres de reduir “significativament” els residus.
El fet de transformar la indústria alimentària cap a una major sostenibilitat implica també reduir al màxim dependre d’altres països llunyans per obtenir productes que tenim a l’entorn. Això vol dir que des d’un punt de vista sostenible, “el consum de productes de proximitat i de temporada s’ha d’afavorir”. Puiggròs recorda que un avantatge de la producció de proteïnes d’insectes és que pot produir grans quantitats de proteïnes a nivell local i de territori.
3. Alimentació saludable més assequible
Actualment, un dels problemes del sector alimentari és que menjar de forma econòmica és possible, però s’aconsegueix en base a aliments molt densos energèticament i processats. Això, diu Puiggrós, provoca “uns índexs de patologies més elevats en els sectors econòmicament deprimits de la societat”. Tot i això, Puiggròs creu que si la biotecnologia aconsegueix fer més sostenible la producció industrial es podria fer un producte de qualitat, saludable i barat. La baixada de preus estaria provocada per una disminució en el cost de producció, ja que es necessitaria menys espai, conreus, animals i una menor necessitat energètica.
4. Nutrició personalitzada
La nutrició personalitzada té molts nivells, explica Puiggròs. Hi ha un tipus de nutrició personalitzada que “es basa en tests genètics” per formular una dieta específica i individual. En canvi hi ha un altre tipus que va dirigida a un grup de persones amb una característica comuna. Puiggròs posa l’exemple d’una empresa que a través de la impressió 3D pot fer productes per a persones que tenen problemes de deglució.
Per la seva part, Puiggròs defensa el que anomena “nutrició de precisió”, que és la combinació de la informació genètica amb el metabolisme que en aquell moment determinat té la persona. "La teva alimentació no ha de ser la mateixa durant el llarg de la teva vida”, conclou Puiggrós.
Així mateix, hi ha un tercer nivell en la nutrició personalitzada que s’anomena nutrició grupal que es focalitza “en grups de persones que responen metabòlicament similar o igual a un determinat aliment”. Per tant, segons Puiggròs, veu possible que en un futur “la indústria alimentaria produeixi aliments com les empreses de roba creen talles”.
