Catalunya va registrar, el 2021, 653 sol·licituds de patents europees, un 17% més que el 2020. Se situa, així, com la comunitat autònoma líder a l’estat espanyol, però encara està per sota de la mitjana a Europa. Millorar la transferència de coneixement entre centres de recerca i empreses és un dels objectius que s’ha fixat ACCIÓ amb l’impuls d’una nova unitat que ha d’acompanyar i sensibilitzar les empreses per a una millor gestió de la propietat intel·lectual. La Comissió de Gestió Empresarial d’Enginyers Industrials de Catalunya ha organitzat aquest dimarts, Dia de la Propietat Intel·lectual, una jornada al voltant d’aquesta temàtica amb la participació del director d’Innovació i Emprenedoria de la Generalitat, Lluís Juncà que creu que cal que l’administració potenciï el diàleg entre empreses i centres de recerca. En aquesta entrevista, Juncà explica la situació en què es troba Catalunya i repassa els reptes del país en transferència de coneixement.
En quina situació està Catalunya en l’àmbit de dades de propietat intel·lectual. És líder a Espanya però a la cua, com a regió, d’Europa?
Sí, aproximadament. EL 2021 Catalunya va registrar 653 sol·licituds de patents europees que això vol dir gairebé un 17% que el 2020. Som els líders a l’estat espanyol en nombre de sol·licituds de patents, però si ens comparem al conjunt dels països de la Unió Europea estem per sota la mitjana. Però el que destaquen és que la línia és ascendent i que estem en màxims històrics de patents catalans i, per tant, la trajectòria és bona. I el que pretenem és fomentar això i per això presentem des d’ACCIÓ una unitat que acompanya les empreses i les sensibilitza perquè gestionin millor la propietat intel·lectual. Ens sembla que és un bon moment perquè la innovació a Catalunya, sobretot a través d’start-ups i la col·laboració entre start-ups i grans empreses està més viva que mai. Estem en la bona direcció.
Com funcionarà aquest servei?
És un servei bàsicament d’assessorament que parteix de tallers de sensibilització, perquè l’empresa catalana sigui coneixedora del repte que té per davant a l’hora de gestionar la propietat intel·lectual. També hi haurà testos d’autodiagnosi, que es podran fer online perquè les empreses sàpiguen el nivell de compliment o de capacitat de gestió de la propietat intel·lectual. A partir d’aquí també hi ha serveis personalitzats d’orientació i assessorament. El que es pretén és fer una diagnosi estratègica de com ha d’evolucionar al mateix temps el model de negoci de l’empresa amb la gestió de la propietat intel·lectual que és un dels pilars fonamentals de qualsevol estratègia de negoci que tingui com a base la innovació o el coneixement disruptiu.
Comentaves màxim històric però és poc? Quin objectiu us marqueu?
L’objectiu és ambiciós i per això la diagnosi sembla pessimista no perquè no es faci més sinó perquè es podria fer molt més. La capacitat que té Catalunya per generar coneixement, ciència avançada i tecnologia és molt elevada, cosa que es posa de relleu amb la capacitat d’atreure recursos europeus. Això demostra que tenim un potencial molt gran però ens falta saber-ho aplicar a la realitat. Que aquesta gran capacitat d’atraure recursos es traslladi després al mercat, que les empreses siguin capaces de traslladar això als models de negoci i en surti, en definitiva, llocs de treball i riquesa pel país.
És una manera de millorar la transferència de coneixement dels centres perquè reverteixi en l’economia?
Al final, la nostra visió i la dels països que se’n surten és aquella en la que hi ha diàleg entre les institucions que fan recerca o investigació amb les institucions que fan mercats, que en general són les empreses. Hi ha d’haver un mínim de diàleg, i l’administració hi té un paper coordinant aquest diàleg que ha d’existir. Una part de la recerca ha d’estar com a mínim en connexió amb una potencial demanda del propi sistema, i una part de les empreses han d’estar al cas de la recerca que es fa als centres tecnològics. Per tant, és una mirada que ha de tenir complicitats per les dues bandes, no és un sistema lineal en què la ciència transfereix directament a l’empresa, sinó que hi ha d’haver una correspondència entre interessos i demandes. I com més unit estigui aquest sistema, més bé funciona, més resultats té i més impacte té en la societat.
Es tracta més de potenciar aquest tipus d’estratègia que d’inversió?
No volem ser ingenus. És evident que al món on vivim, les quantitats de diners que es fan servir o s’inverteixen en tecnologies o àrees concretes són extraordinàries i per volum, Catalunya, no hi podrà competir mai. Algunes de les regions xineses o americanes que fan servir xifres de zeros! Però això no vol dir que el volum no sigui important per nosaltres i en aquest sentit, la inversió catalana en innovació hauria de fer un salt endavant important Està millorant, cada vegada hi ha més inversió privada però el catalitzador arribarà quan es doni aquest diàleg. Quan la inversió en recerca publica estigui més alineada i sigui més interessant pel mercat empresarial català, farà que l’empresa inverteixi molt més, en aquesta recerca que fa ara. Perquè ara una part de l’empresa no sap innovar, o no té els mecanismes o no troba prou interessant la part de recerca que li ve del món públic. I això és el que intentem alinear: quan hi ha interessos comuns les dues parts hi posen més diners.
Hi ha tanta innovació com es diu al teixit empresarial i industrial català?
Sempre parlo des d’un punt de vista ambiciós i exigent. Tenim dades de l’Observatori de la Innovació que hem fet: la meitat de les empreses de més de 10 treballadors de Catalunya asseguren que fan algun tipus d’activitat innovadora. Aparentment està molt bé. Però quina mancança té? Doncs que encara es fa de manera molt informal. El 70% de les empreses innovadores ens diuen que no compten amb un pla d’innovació ni amb un pressupost específic per a la innovació. Per tant, les empreses catalanes comencen a innovar molt més però encara és molt informal. Això és paradigmàtic de la situació on estem. Les empreses no tenen un mecanisme formal per fer-ho. Això ens porta a veure una correlació interessant entre innovació i internacionalització: el 60% de les empreses innovadores són exportadores, i nomes el 20% de les que no són innovadores poden exportar. Per nosaltres, innovar s’ha convertit ja en el nucli de la competitivitat de l’empresa. Si no innoves, si no tens capacitat de posar al mercat productes i serveis nous, et quedes sense competitivitat i, per tant, sense possibilitat d’exportar.
A la jornada d’aquest dimarts també s’ha parlat de l'IP Fast Protocol dels sistema judicial català. Què suposa per l’ecosistema empresarial?
Genera confiança amb l’entorn. Hi ha empreses que decideixen invertir en funció de la confiança que el seu sistema judicial els genera en la gestió de problemes derivats de la propietat intel·lectual, i en funció d’això s’escull un país o un altre. En aquest sentit, l'IP Fast Protocol posa els mecanismes per generar aquesta confiança. Per exemple, amb al·legacions prèvies, les empreses que preveuen problemes amb un tercer, els jutjats ja tenen les al·legacions i els jutjats ja estan al cas dels possibles problemes que vindran. Això estalvia problemes. I també hi ha el compromís que quan s’arriba a un conflicte es resolgui amb mesures cautelars com a màxim en dus dies, de manera que si hi ha conflicte sigui molt més ràpid de resoldre i l’impacte sigui més petit. Són fórmules per generar confiança perquè les empreses tinguin la seguretat que no es trobaran empantanegades amb problemes judicials.
Per què això fa que es tirin enrere?
Clar. Una empresa que es basa en una patent i sospita que la gestió d’aquella propietat intel·lectual pot ser conflictiva triarà un entorn per resoldre problemes ràpid. La tradició judicial espanyola o llatina, no té tant bona consideració com l’anglosaxona i això és un avantatge competitiu pels anglosaxons, de resoldre més ràpid i millor els conflictes, especialment els empresarials i els que tenen a veure amb la protecció de la propietat intel·lectual.
