Mercè Riba Monzó, graduada en Enginyeria de Vehicles Aeroespacials per l’ESEIAAT, acaba de rebre la sisena beca Hispasat Dona Enginyera, dotada amb una ajuda econòmica de 5.000 euros. El jurat ha valorat positivament el seu expedient acadèmic, que inclou un treball final de grau sobre l'aplicació de les tecnologies Discoverer en diferents plataformes satel·litàries situades en òrbites terrestres molt baixes, així com la seva activitat extracurricular i de voluntariat. A més, destaca el seu interès en el sector satel·litari i en l'àmbit dels llançaments, un camp en el qual vol enfocar el seu treball de fi de màster.
En una entrevista a Fulls d’Enginyeria, Riba explica que quan va rebre el correu no s’ho creia, ja que no s’esperava ser l’escollida d’entre totes les enginyeres de telecomunicacions i aeroespacials d’Espanya que van aplicar. Riba va arribar al món de l’enginyeria gràcies als consells de la seva família, el seu pare és enginyer industrial, i els seus germans són industrials i de camins. Així doncs, el primer any va cursar enginyeria industrial a la UPC a Barcelona, però després va decidir fer aeroespacials perquè les assignatures li cridaven més l’atenció. Més enllà dels seus familiars, la falta d’enginyers referents, sobretot dones, és una de les raons per les quals no havia pensat a estudiar en aquest camp.
“Em sap greu la poca presència de noies a enginyeria” afirma Riba, que també valora negativament la poca quantitat de professores que es tenen en tota la carrera, només tres. De la mateixa manera, veu que, després al món laboral també són tots homes, “els directius són homes, a les consultories la majoria també, després si algunes volen anar cap a pilot només veuen homes, homes, homes...”. Així doncs, Riba està convençuda que una major presència d’enginyeres fomentaria que més noies estudiessin carreres STEM. Per exemple, que a les xerrades escolars participessin dones i una major representació femenina a les xarxes.
A més, Riba apunta que cal trencar amb l’estereotip que encara es té sobre com és una noia enginyera. Ella mateixa explica que abans d’entrar a enginyeria es pensava que eren les típiques noies molt llestes i que es passaven tot el dia a la biblioteca, fet pel qual tenia la sensació que ella no era suficientment llesta ni que podria aprovar. Però reconeix que durant els estudis ha comprovat que totes les companyes són “normals però molt treballadores”.
De cara al futur, Riba encara no té clar cap on dirigirà la seva trajectòria ja que té interessos molt diversos. De moment, li queda un any i mig per acabar el màster i provar sort a Madrid, on la seva parella farà el MIR. En l’àmbit laboral s’havia plantejat dedicar-se a la consultoria, com han fet els seus germans perquè que és “molt dinàmic”, però amb el TFG ha obert la porta de tot el que són satèl·lits, constel·lacions etc. i li han semblat molt interessants. Com que sap que en aquest camp hi ha moltes start-ups i el contingut és molt innovador, li crida l’atenció. De fet, tot i que diu que no ho coneix amb profunditat, creu que tot l’ecosistema d’aquest sector a l’Estat comença a tenir força, també a Catalunya, més enllà del NanoSatLab de Barcelona, centrat en la investigació. Per això, defensa les inversions en aquest àmbit perquè “ajudarà molts camps”. “Jo estaria encantada de tenir l’oportunitat de poder-me quedar aquí i treballar en un sector que ens agrada”, afegeix.
