El projecte és obra de la fundació holandesa The Ocean Cleanup Technology, formada per més de 80 enginyers, investigadors i científics que treballen per posar en marxa el sistema de recollida de plàstic.
Aquesta tecnologia, que ha comptat amb un finançament de 20 milions de dòlars, entra en la seva fase operativa després de 5 anys d'investigació i desenvolupament.
A l’oceà Pacífic hi ha un enorme abocador de plàstic anomenat Great Pacific Garbage Patch. S'ha estimat que en aquesta zona s'acumulen més de 1,8 bilions de residus plàstics, un total de 80.000 tones. L'holandès Boyan Stan de 18 anys, impactat per la quantitat de residus que es trobava cada cop que sortia a fer submarinisme, va engegar l’any 2013 un projecte de recollida de residus de forma viable i es va posar en marxa per desenvolupar aquesta nova tecnologia.
Un any després diversos científics voluntaris es van unir a la causa i es van recaptar 2,2 milions de dòlars gràcies a una campanya de crowfounding. Finalment, el projecte va aconseguir un finançament de 20 milions de dòlars amb els quals es va poder dissenyar i fabricar aquest dispositiu. Es va dur a terme una prova pilot a San Francisco i, recentment, s’ha posat en marxa de forma oficial.
LA PROVA PILOT
El sistema es va desplegar a San Francisco per fer una prova pilot de 2 setmanes. Consta d'una barrera flotant d'uns 600 metres de longitud i una faldilla que es submergeix 3 metres. El flotador és el que manté al sistema sobre la superfície i evita que el plàstic flueixi sobre ell. El dispositiu es trasllada per l'oceà gràcies a tres forces naturals: el vent, les onades i els corrents marins. Gràcies a aquest moviment, s’aconsegueix atrapar i concentrar els plàstics i, la faldilla, que es troba submergida, evita que les partícules més petites s'escapin per sota.
Tant el sistema com el plàstic es desplaça principalment per la força del corrent però el sistema aconsegueix atrapar-lo, ja que aquest es desplaça més ràpid que els residus.
A mesura que el corrent aplica força sobre la faldilla submarina el sistema adopta una característica forma d’ “U”, el que permet concentrar el plàstic al seu centre, com un embut. Així mateix, actua de força estabilitzadora, que fa que el flotador es reorienti depenent de la direcció del vent ja que el sistema flota lliurement, i es deplaça cap a on les forces oceàniques el portin, igual que el plàstic.
Aquesta tecnologia a més a més està equipada amb llums que es carreguen mitjançant energia solar, sistemes anticol·lisió, càmeres, sensors i antenes satèl·lits el que permet localitzar-lo en cada moment i recopilar dades sobre el seu rendiment.
De la mateixa manera que un camió d'escombraries convencional, periòdicament un vaixell treu el plàstic concentrat i el transporta a la superfície. Allà, l'equip The Ocean Cleanup investiguen per tal que els plàstics recollits siguin reciclats. Des del para-xocs d'un cotxe fins a una cadira o les peces d'un rellotge. Així es tancaria el cercle perquè la neteja de l'oceà sigui autosostenible.
Aquest és el primer dels 60 sistemes que es volen desplegar en el pacífic, un projecte que té com a objectiu recol·lectar el 50% del plàstic que es troba a la superfície en un període de 5 anys.
THE OCEAN CLEANUP, EN MARXA
Després de la prova pilot desenvolupada a San Francisco i després de l’èxit aconseguit, el primer sistema llançat per l’Ocean Claenup Project ja s’ha instal·lat a l’illa de residus anomenada Great Pacific Garbage Patch.
El viatge fins al cercle de residus ha estat de 2.100 kilòmetres i l’equip espera poder anotar resultats ara que el dispositiu es troba realment en actiu. Aquestes dades permetran veure si realment es pot aprofitar l’energia del vent i les ones per desplaçar-se més ràpid que els plàstics. Aquest primer dispositiu, el 001, s’espera que cobreixi un total d’ 1,6 milions de kilòmetres dins d’aquest cercle d’escombraires, que té una extensió 3 vegades superior al territori de França.
El bon funcionament d’aquest dispositiu podria donar el tret de sortida a la fabricació de 60 sistemes més en els propers anys.
