El sector de transport va ser el responsable de gairebé el 30% de les emissions de GEH de la UE el 2019, de les quals prop del 72% van procedir del transport per carretera, tal com ha indicat Marina Chirita, investigadora al Repsol Technology Lab, i altres professionals a la jornada sobre transport terrestre, organitzada per la comissió de canvi climàtic i economia circular d'Enginyers Industrials de Catalunya, en el marc del cicle Reforma del mercat de CO₂ en el sector transport.
Aquest sector és l'únic on s'han vist incrementades les emissions de GEH en les tres darreres dècades, augmentant un 33,5% entre el 1990 i el 2019 i és, per tant, un dels sectors crítics a abordar per frenar l'escalfament global. Entre les rutes possibles per la descarbonització del transport podem optar per combustibles renovables o l'electricitat.
Els combustibles renovables són carburants químicament equiparables als combustibles convencionals, però la producció és diferent. Es fabriquen a partir de residus i matèries primeres renovables, per la qual cosa es consideren zero emissions netes. En reutilitzar els residus com a matèries primeres, fomenten l'economia circular. Són una de les principals alternatives per reduir emissions, juntament amb la mobilitat elèctrica i l'H2 renovable.
Els biocombustibles avançats i combustibles d'empremta de carboni negatiu tenen un desplegament ràpid, ja que no necessiten canvis a la flota amb tecnologia de propulsió ICE o a la infraestructura logística per a combustibles. Es produeixen a partir de residus orgànics com a restes de l'agricultura, la ramaderia i la indústria agroalimentària, residus de biomassa forestal, oli de fregit usat o la fracció orgànica dels residus sòlids urbans. Els biocombustibles avançats més comuns són FAME, HVO i bioetanol.
Amb els e-fuels no calen canvis a la flota amb tecnologia de tren motor ICE o la infraestructura logística per combustibles. Cal un progrés decreixent de la corba de cost dels e-fuels. S'obtenen de la combinació de CO₂ capturat amb hidrogen renovable. D'altra banda, l'Hidrogen renovable és complex i lent a causa de la renovació de la flota i la necessitat d'una infraestructura de distribució de l'H₂ completament nova.
D'altra banda, el desplegament d'electricitat és complex i lent a causa de la renovació de la flota i la necessitat d'una infraestructura de càrrega ultraràpida per permetre trajectes de llarga distància.
Transport de mercaderies a Europa
El transport de mercaderies a la regió està dominat per la carretera en la part terrestre i un fort component marítim per a la importació i exportació continental. La carretera suposa el 54% de les tones-km mogudes si comptem tots els modes, i aquest valor puja al 74% si mirem els modes terrestres.
Si aconseguíssim complir l'objectiu de la Comissió, és a dir que el 30% del transport de mercaderies de llarga distància (>300 km) es fes en transport combinat, quan ara la quota és del 18%, les emissions de GEH terrestres es reduirien en un 23% segons les dades exposades a la jornada per Efraïn Larrea, responsable de logística i enginyer de planificació del transport a MCRIT SL. Tot això fins i tot considerant que sempre tenim un trajecte inicial i final en camió.
Es redueixen també emissions de NOx, PM2.5 i d'altres contaminants atmosfèrics, malgrat que aquestes han millorat amb l'entrada en vigor de les normatives EUROV i EUROVI.
El gruix del transport per ferrocarril a Europa es fa en vies electrificades, els trens dièsel són una minoria que es va reduint amb l'electrificació de noves seccions. Encara hi ha marge de millora.
Les externalitats també milloren. El transport no genera únicament GEH, també emet gasos contaminants, fa soroll, provoca accidents i tota una sèrie d'externalitats que s'avaluen de forma sistemàtica a la guia d'externalitats del transport que publica la Comissió Europea. El camió genera externalitats amb un valor x18,5 comparat amb el ferrocarril.
Mobilitat urbana
A Barcelona, les emissions de GEH de la mobilitat viària el 2023 són similars a les de 2022, de l'ordre de 874 ktn GEH. Tot i això, són menors que els nivells pre-COVID, i molt menors que els nivells de principis dels 2000. La missió és arribar a un 80% en reducció d'emissions, un 60% en la mobilitat respecte a l'any 1992. Per assolir això hi ha diverses estratègies. La primera és la descarbonització de la flota municipal. El 64% dels vehicles són de baixes emissions, elèctrics, híbrids i de gas, i el 42% de zero emissions, elèctrics i híbrids endollables.
L'Objectiu 2030 és arribar a una flota de 100% zero emissions. Pel que fa a la descarbonització del transport públic, l'objectiu és una flota zero emissions del 75%. La previsió de desembre 2024 és d'un 25% de la flota zero emissions, amb 232 vehicles 100% elèctrics i 44 autobusos d'hidrogen. D'altra banda, respecte a la descarbonització del parc de vehicles privat des de febrer de 2023, s'han detectat més cotxes ECO que cotxes amb etiqueta B a la ZBE de Barcelona. Segons dades de setembre de 2023, exposades a la jornada per Angel López Rodríguez, de l'Área de Prevenció, Seguretat i Mobilitat de l'Ajuntament de BCN, trobem un 25% ECO i un 18% B. Amb les dades de setembre de 2023, el nombre de vehicles amb etiqueta ECO també és superior al de vehicles amb etiqueta B, a causa de la proporció significativa de cotxes dins del total del parc de vehicles. Actualment, quasi un 25% del parc circulant a la ZBE Rondes és ECO, un 21%, o zero emissions, 4%. L'Objectiu 2030 consisteix en arribar al 50% del parc circulant ECO o zero emissions.
Després d'una inversió de 25 M€, la xarxa d'electromobilitat de la ciutat consolida els 1.000 punts de càrrega distribuïts per tots els barris. L'Objectiu 2030 estableix 3.000 punts de recàrrega, duplicar la potència en carregadors dels aparcaments de BSM, triplicar, de 50 kW a 160 kW, els punts de recàrrega ràpida i incrementar fins a 30 estacions d'intercanvi de bateries de motocicletes. A més, proposa la integració de la xarxa ENDOLLA amb altres operadors de recàrrega i incorporar pagament amb targeta de crèdit a tots els punts de recàrrega. D'altra banda, es busca reduir l'impacte dels vehicles de distribució amb l'objectiu de permetre i potenciar l'aparició d'espais fora de la via pública, potenciar l'ambientalització de les flotes DUM, amb un 50% de reducció emissions i promoure la ciclologística i solucions logístiques ambientalment més eficients.
