Arribar a la Fórmula 1 és el somni de molts enginyers apassionats del motorsport, però no és fàcil. Ana Casares és una referent al nostre país de l'enginyeria en aquest àmbit i una ferma defensora del talent femení al sector. Casares, enginyera aeroespacial especialitzada en el disseny de materials compostos a la Fórmula 1, actualment treballa a Scuderia Ferrari F1 com a Composite Design Engineer de l'equip, contribuint al desenvolupament d'estructures innovadores per millorar el rendiment dels monoplaces. La seva carrera va començar a l'equip de Formula Student ARUS Andalusia Racing Team, on va optimitzar components aerodinàmics, i va continuar amb un màster a Cranfield University, on va rebre premis per la seva excel·lència acadèmica. En el marc de la jornada Ferrari: Racing, Innovation & Team, organitzada per Enginyers Industrials de Catalunya a través del Grup de Treball de Motorsport, juntament amb la UPC, i amb la col·laboració de la Càtedra EIC-UPC, l'enginyera ha parlat amb Fulls d'Enginyeria per conèixer més sobre els detalls de la seva experiència en el disseny mecànic, fabricació i lideratge en entorns competitius.

Què et va motivar a especialitzar-te en el disseny de materials compostos dins del món del motorsport?

Va ser la meva experiència a Formula Student, que vaig fer durant el grau en Enginyeria Aeroespacial a Sevilla. Durant aquella època, vaig entrar en contacte amb els materials compostos; fins aleshores, no els havia estudiat en profunditat. Vaig aprendre molt sobre l’anàlisi FEM i també sobre la producció, un aspecte molt important perquè, quan dissenyes l'estructura d’aquests materials, has de saber com la produiràs després. Això afecta el cost dels motlles, així com el temps i els diners de producció. Quan vaig començar a treballar directament amb l’estructura, em vaig adonar que aquest món m’apassionava. No tenia clar a quin sector volia dirigir-me, si a l’aeroespacial o al motorsport, però sí que sabia que aquesta era la direcció que volia prendre per a la meva carrera.

Com és treballar com a enginyera de disseny en un equip tan prestigiós com Scuderia Ferrari F1?

És intens. Les coses bones són molt bones, perquè és un equip molt gran, amb molta història i molta responsabilitat. Però aquesta mateixa responsabilitat comporta una gran autoexigència, perquè saps que és un equip molt mediàtic i vols fer bé la teva feina. Crec que l’experiència com a enginyera és molt enriquidora i divertida si t’agrada i t’apassiona el que fas. Les persones que treballem aquí hi som perquè realment ens agrada i ens apassiona el que fem. Això es nota molt, i és un avantatge treballar amb persones que no hi són per casualitat. Independentment de les dificultats que puguin sorgir, és una sort treballar amb gent que té passió per la seva feina.

Quins són els principals reptes tècnics en el desenvolupament de components de materials compostos per a un cotxe de Fórmula 1?

Un dels principals reptes és que, en el context de la competició, no n'hi ha prou amb tenir un bon cotxe, sinó que ha de ser millor que el dels altres. A més, la tecnologia amb què treballem porta entre 40 i 45 anys evolucionant a l'F1 i encara avança constantment. No pots deixar de provar coses noves. Quan ja has dominat una tècnica, has de començar a explorar-ne de noves i veure com aplicar-les al cotxe amb nous materials i nous mètodes de producció. L’objectiu és aconseguir un cotxe més ràpid i lleuger, amb una estructura que resisteixi millor la temperatura. A mesura que els materials evolucionen i ofereixen més prestacions, sempre hem de trobar la manera d’aplicar-los de forma intel·ligent perquè siguin millors que els dels altres equips.

Com equilibres la necessitat de materials ultralleugers amb la resistència i seguretat que exigeix l'F1?

Depèn molt de l’aplicació. Si parlem del xassís, òbviament la seguretat és el factor més important. Però en altres elements com l’aleró posterior, un aleró en general o el fons del cotxe, es pot anar molt més al límit i assumir més riscos. En aquests casos, es poden prendre decisions d'enginyeria que estiguin gairebé al límit del factor de seguretat dels materials compostos.

Com es coordina el treball entre disseny, fabricació i proves per assegurar que un component compleix els estàndards més alts?

Tots els components de seguretat han de passar proves dictades per la FIA. Nosaltres fem aquests tests per garantir que, quan el component arribi a pista, compleixi la normativa. El millor disseny serà aquell que estigui just en el límit de la norma, perquè així oferirà el màxim rendiment. No es tracta de ser massa conservador, sinó de trobar el punt òptim: un disseny segur que no excedeixi els límits establerts.

També cal tenir en compte la repetibilitat de les proves i la precisió de les simulacions en la fase de disseny, per assegurar-se que el resultat final sigui coherent amb el que s'esperava.

Creus que el paper de la dona en l’enginyeria de l’automobilisme està canviant? Quines oportunitats hi ha per a les futures enginyeres?

Crec que sí. Vaig participar en un esdeveniment a Itàlia pel 8M on vam parlar precisament d’això. Fa només quatre anys que treballo i ja he vist diferències molt clares respecte a quan vaig arribar. La balança cada cop està més equilibrada entre homes i dones, especialment entre les noves generacions. Tot i això, en els equips amb més anys d’experiència, encara hi ha un gran desequilibri.

Crec que l’evolució és positiva, però encara hi ha molta feina per fer. Per això gaudeixo tant de jornades com aquesta a la UPC, perquè permeten que les persones vegin exemples de dones en aquests àmbits. L’important és que no hi hagi diferències i que es normalitzi el fet que una enginyera sigui qui imparteix una conferència, sense que el seu gènere sigui un factor rellevant.

Has afrontat situacions de molta pressió dins l’equip? Com es gestionen aquests moments en un entorn tan competitiu?

Sí, bastant. Crec que és una de les habilitats que un enginyer ha de desenvolupar. La pressió et pot empènyer a donar el millor de tu mateix i a buscar solucions en un temps molt reduït. Però és important gestionar-la bé i recordar que, al final, és només feina.

Quan vaig entrar a l’equip, em van dir una cosa molt important: “No estàs sola en això, estàs aprenent i t’equivocaràs. I nosaltres ho sabem.” Sempre hi ha un marge d’error i un equip que revisa el teu treball. L’important és haver intentat donar el millor de tu mateix i haver après de l’experiència.

Quins consells donaries als joves enginyers que volen treballar en l’àmbit del disseny de materials compostos per a l’alta competició?

Els aconsellaria que es preparin molt i que treballin amb constància, sempre enfocats en el seu objectiu. Han de pensar en què els farà destacar respecte als altres candidats i trobar la manera de tenir un perfil més complet i atractiu per als reclutadors.

És un sector molt competitiu amb poques oportunitats, així que han de viure experiències que els permetin demostrar com afronten diferents situacions. Formula Student és una de les millors maneres de preparar-se, ja que et dona experiència en planificació de projectes, gestió de l’estrès, organització del treball i producció, entre altres coses. Per tant, els diria que experimentin, aprenguin i aprofitin totes les oportunitats possibles.