José María Cabrera (Santa Cruz de Tenerife), catedràtic i doctor en Enginyeria Industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), dirigeix des del setembre de 2021 la Fundació CIM UPC, un centre tecnològic de referència especialitzat en manufactura avançada i, en particular, manufactura additiva. Amb una trajectòria acadèmica i científica consolidada, Cabrera compagina aquesta responsabilitat amb la docència a l’ETSEIB i l’EEBE, on imparteix assignatures relacionades amb la tecnologia i la selecció de materials, la metal·lúrgia física i la nanotecnologia. En aquesta entrevista ens fa balanç del seu pas per la direcció del CIM UPC i ens situa els reptes que agafa pels pròxims anys on la impressió 3D guanyarà pes en el sector metal·lúrgic.
Bé, quatre anys dirigint el CIM UPC. Quin balanç en fas?
Molt positiu, la veritat. Estic molt content de com han anat aquests quatre anys. Al principi va ser un desafiament. El primer que havíem de fer era estabilitzar una mica la situació econòmica, tal com la teníem en aquell moment. Vam començar a definir unes línies de treball, i aquestes s’han anat concretant, sobretot en tot el que fa referència a la impressió 3D en materials metàl·lics. Hi ha hagut alguns moviments, però estem avançant en la direcció que ens havia marcat el president del patronat, que era convertir-nos en l’R+D de l’R+D.
I ara, 35 anys després, quin paper juga el CIM en l’ecosistema d’innovació actual?
Jo crec que juguem un paper de referència, tant dins de la UPC com fora. Fins al punt que hem creat una Unitat de Transferència i Valorització per organitzar de manera sistemàtica tots els projectes propers al mercat que duem a terme. A més, el Ministeri ens acaba d’acreditar com a Oficina de Transferència de Coneixement (OTC), un reconeixement que principalment tenen les universitats. Amb l’estructura que tenim nosaltres aquí, però, ja estem en condicions d’assumir aquesta funció.
Això us acosta més al mercat? Esteu més orientats a les empreses?
Sí, exacte. En primer lloc, deixa clar que volem treballar d’una manera professionalitzada en tot el que té a veure amb la transferència de coneixement i la seva aplicació al mercat, tal com comentaves. En aquests tres anys i mig hem aconseguit, per exemple, el segell TECNIO, que ens permet participar en tipologies de projectes que d’altra manera no podríem abordar. Aquest segell ens acredita com a agent de transferència per part d’ACCIÓ, de la Generalitat. Ara estem treballant per aconseguir el reconeixement oficial com a Centre Tecnològic per part de l’Estat. A nivell filosòfic ja funcionem com a centre tecnològic, pel que fem, però encara no tenim la certificació oficial.
I què implicaria ser oficialment un Centre Tecnològic?
Ens permetria accedir a certs tipus de projectes als quals ara no tenim accés. Tot i això, també ens hem trobat amb dificultats. Per exemple, el Ministeri ha canviat alguns criteris i ja no considera el nostre personal com a despesa elegible. Ens classifiquen com a organisme públic perquè el nostre patronat ho és. Però, en realitat, el patronat no assumeix les nòmines, i no som un mitjà propi de la universitat. En canvi, els centres tecnològics privats amb patronats privats sí poden ser considerats com a mitjans propis. Això ens situa en una posició una mica injusta.
La transparència sempre és clau en els centres de recerca, però també ho és la transformació digital. Les empreses us busquen activament?
Cada cop més. Per això estem intentant organitzar tot aquest ecosistema per facilitar l’accés tant a empreses que no saben per on començar, com a investigadors. I aquí comptem amb el suport de la mateixa UPC, que té la seva estructura per a això. Ara es busca que la recerca sigui útil, i d’això tracta la transferència de coneixement. De fet, la Direcció General d’Universitats de la Generalitat ja té una Direcció específica per a la Transferència i la Societat del Coneixement. Però transferir des de l’àmbit públic sempre té l’obstacle dels recursos limitats. Així i tot, nosaltres hi continuem apostant, utilitzant totes les eines disponibles, sigui per transferir coneixement generat internament o per captar projectes de l’entorn empresarial. Fins i tot ho estem plantejant com una línia de negoci pròpia.
Una empresa pot venir directament a demanar-vos serveis?
Sí, ho estem començant a estructurar. De moment treballem amb el Tecnocampus de Mataró, que ja té una estructura molt ben muntada. Nosaltres hi aportem suport tècnic. La idea és repetir aquest model aquí. La indústria ens necessita més que mai. Per exemple, la impressió 3D ha tingut molt d’impacte, sobretot en polímers, tot i que aquest àmbit ja està força saturat i molt vinculat al sector salut. On veiem més potencial de creixement és en la impressió 3D metàl·lica, un camp fins ara poc explorat al CIM. Hem fet inversions en equipament, hem establert aliances estratègiques amb fabricants i hem desenvolupat tecnologia pròpia en aquest àmbit. Com que ja dominem la impressió 3D convencional, el pas cap a la metàl·lica ha estat força natural.
I com ha canviat la situació financera?
Estem molt millor que fa quatre anys. Al principi, no arribàvem a cobrir les nòmines. Ara les tenim garantides per un any. Hem estabilitzat la plantilla i l’hem reorganitzada perquè cada àrea sigui autosuficient econòmicament. Ja no fem màsters, ara els gestiona la Fundació UPC, però continuem oferint formació i apostem fort per la divulgació.
Divulgació en quin sentit?
Treballem amb tres enfocaments, social, empresarial i acadèmic. En l'àmbit social, dinamitzem FabLabs a l’àrea metropolitana de Barcelona, com els de Ciutat Meridiana i la Fàbrica del Sol, i també en municipis com Castellar del Vallès. Són espais oberts, molt vinculats al barri, on es fomenta l’accés a la tecnologia i es treballa per reduir bretxes digitals i de gènere. En l'àmbit empresarial, col·laborem amb Barcelona Activa i el Tecnocampus. I en l'àmbit acadèmic, col·laborem amb la UOC per dinamitzar espais docents. Dins de la mateixa UPC també estem començant a dinamitzar espais com a l’Escola d’Enginyeria Industrial, el Campus Nord, el Besòs, i Matemàtiques i Estadística. Estem treballant per donar-los coherència global ja que creiem que aquests espais han d’estar professionalitzats. No poden dependre només d’un professor o d’un becari. Proposem que hi hagi personal fix que els gestioni, amb suport d’estudiants o becaris, però amb continuïtat garantida. També han de servir per a fer-hi classes pràctiques, treballs de fi de grau o màster, etc.
Aquestes iniciatives ajuden a atreure talent?
En aquest cas, tenen més un vessant educatiu. Hi ha una revolució en la manera d’aprendre. Cal més aprenentatge basat en casos, amb autonomia. Un estudiant entén molt millor un disseny si el pot fabricar amb les seves pròpies mans. Tenim eines com ordinadors, Arduino, impressió 3D… Ara és fàcil i barat. Però també cal un canvi de mentalitat en el professorat.
I les spin-offs? Teniu casos d’èxit?
Sí, creiem molt en la transferència i la valorització. Quan una tecnologia està madura, ja no té sentit continuar desenvolupant-la internament: ha de sortir al mercat. Barcelona 3D va néixer així, i PowerDIW, que està en desenvolupament. Abans cometíem l’error de continuar fabricant internament sense transferir. Ara dissenyem un acompanyament perquè la transició sigui ràpida i eficient. Aquesta és la clau. No n’hi ha prou amb tancar el cicle tecnològic. Cal que hi hagi un retorn per al CIM i per a la UPC. El model actual, amb inversors externs, sovint dilueix tant la participació que acabem perdent el control. Caldria repensar models que assegurin que les spin-offs continuïn fent R+D amb nosaltres.
Durant la pandèmia se us va reconèixer molt. Quina és la situació actual?
Ens esperàvem més pimes, però també s’hi han apropat grans empreses com SEAT o CELNEX. Ens hem incorporat al Digital Innovation Hub for Catalonia gràcies a la UPC. A través d’aquest hub, podem fer testatge tecnològic a pimes: reben fins a 30.000 € en ajuts per validar si una tecnologia, com la impressió 3D, els pot ser útil.
I cap a on anem? Com veus el futur?
Tot va molt de pressa. Ara hi ha fusions, adquisicions… Però crec que, per un cop, Espanya no arriba tard a aquesta revolució. Hi ha universitats, centres tecnològics i empreses molt ben posicionats. I tot i que no sona gaire políticament correcte, la impressió 3D serà clau fins i tot en defensa, permet fabricar recanvis en situacions crítiques, com en vaixells en alta mar. I tot i que no sona gaire políticament correcte, la impressió 3D serà clau fins i tot en defensa, ja que permet fabricar recanvis en situacions crítiques, com en vaixells en alta mar.
