Tot i els avenços digitals i la sofisticació dels algoritmes, la tecnologia continua arrossegant biaixos de gènere estructurals. Reprogramar la igualtat no és només una qüestió tècnica, sinó un compromís social urgent que afecta la manera com dissenyem, utilitzem i ens relacionem amb la tecnologia.
Fa cinc anys que faig un petit experiment. El 2019, si utilitzaves el Google Translate i traduïes engineer de l’anglès al castellà, català o francès, el resultat era enginyer. Masculí. Si després traduïes nurse, apareixia infermera. Femení. Afortunadament, som a l’any 2025, i això ja no passa amb el Google Translate. Malgrat això, si li demanem al Chat GPT que generi un conte on aparegui “an engineer” i “a nurse”, pot assumir, automàticament, “an engineer” com a home, i “a nurse” com a dona. I el mateix passa amb molts altres algoritmes i amb les dades homogeneïtzades que alimenten gran part dels processos de transformació digital actuals, basats en intel·ligència artificial.
La raó és evident: la tecnologia no neix sola, ni és neutra. L’apliquem i la desenvolupem nosaltres, les persones. Quan parlem de fer la tecnologia més humana, no ens referim només a fer-la més accessible o intuïtiva, sinó a garantir que sigui representativa de tota la diversitat de la societat.
'La tecnologia no neix sola, ni és neutra'
Un altre factor que influeix en els biaixos de gènere en la tecnologia –i no només de gènere, malauradament– és qui i com es programa aquesta tecnologia. Si considerem que les dones representem només el 30% de les persones que treballen en el sector TIC a escala global, queda clar que les decisions que es prenen a l’hora de dissenyar i desenvolupar els sistemes tecnològics no reflecteixen una perspectiva de gènere equilibrada. Aquest biaix es veu reflectit en molts dels productes i serveis digitals que consumim, ja que la falta de diversitat en els equips de desenvolupament limita la capacitat d'identificar i corregir els estereotips i discriminacions que es poden generar en els algoritmes i aplicacions.
Aquest camí, però, és urgent, perquè el sector TIC no s’atura. Amb un creixement anual de prop del 20% en ocupació i una contribució al PIB català superior a sectors com l’automoció o l’alimentació —un 9% si parlem de TIC estrictament, i un 12% si considerem el conjunt del sector digital—, les oportunitats creixen de manera exponencial.
Així doncs, tenim un gran repte: reprogramar la igualtat.
A Catalunya s’estan duent a terme diverses iniciatives per combatre els biaixos de gènere en la tecnologia. Un element clau és garantir que les dades utilitzades per entrenar algoritmes siguin representatives i diverses, com es fa amb el Projecte Aina, que treballa per assegurar models de llenguatge en català, en obert i inclusius. A més, des de l'Observatori d'Ètica en Intel·ligència Artificial de Catalunya (OEIAC), s’ha dissenyat una eina d'autoavaluació per promoure l’ús ètic de les dades i, entre d’altres, evitar que els sistemes d’IA reprodueixin biaixos de gènere.
Un altre repte fonamental és visibilitzar les dones en el sector de les TIC, i això comença des de les primeres etapes de la vida. És essencial crear referents femenins des de la infància i fomentar l'interès per la tecnologia entre les nenes, trencant els estereotips de gènere que sovint limiten les seves vocacions. Aquest procés ha de continuar al llarg de tota la carrera professional, oferint suport, oportunitats de creixement i espais de reconeixement. Així, els Premis DonaTIC que impulsem a Catalunya, i que ara mateix i fins al 30 d’abril tenen l’onzena convocatòria oberta, juguen un paper crucial en aquest camí, ja que no només reconeixen el talent de les dones destacades en diversos àmbits de la tecnologia i la digitalització, sinó que també inspiren noves generacions.
La visibilització de dones en tecnologia, tant des de les primeres vocacions com durant tota la seva trajectòria professional, és clau per reprogramar la igualtat en la tecnologia.
