És força comprensible que la majoria dels Papes que s'han succeït des de fa 2.000 anys hagin tingut una formació en filosofia i teologia, pròpia de clergues i monjos. Addicionalment, no pocs han seguit estudis de dret. Curiosament, els dos extrems són excepcions: Pere era pescador i Francesc va estudiar i exercir professionalment de tècnic químic. Però en els registres històrics no consta cap Papa que hagi passat per una Escola d’enginyeria. No siguem prudents en expressar-ho obertament: ha arribat el moment d’un Papa enginyer.
Si algú necessita arguments, permeteu-me afirmar que les persones que provenim de l’enginyeria tenim unes competències prou adequades per a un Papa:
- L’enfocament cap a la resolució pràctica de problemes farà que un Papa amb mentalitat d'enginyer proposi solucions pràctiques, eficients i factibles, amb rigor i creativitat, als problemes globals de l’actual crisi moral, social i institucional.
- Un Papa amb la mentalitat analítica dels enginyers podrà abordar els problemes complexos de l’Església (que no són pocs) amb un enfocament objectiu i sistemàtic, avaluant situacions amb claredat, argumentant posicions de manera coherent i evitant decisions basades únicament en l'emoció o la tradició, sense reflexió crítica.
- La capacitat per gestionar projectes grans i complexos amb una mentalitat sistèmica i visió global, ajudarà el Papa a comprendre millor la interconnexió global de l'Església, anticipar conseqüències i prendre decisions estratègiques amb una perspectiva a llarg termini per a tota la institució, tot coordinant millor les diverses realitats de l’Església arreu del món.
- La capacitat d’innovació i d’adaptació a contextos canviants de l’enginyer permetran al Papa estar més preparat per adaptar l'Església als reptes del segle XXI.
- En un moment en què la tecnologia transforma la societat (intel·ligència artificial, xarxes socials, bioètica…), un Papa amb formació en enginyeria podrà liderar una reflexió sobre aquests temes amb sensibilitat tecnològica, mostrant que la fe i la ciència poden col·laborar per construir un futur més humà i just.
"L’enfocament cap a la resolució pràctica de problemes farà que un Papa amb mentalitat d'enginyer proposi solucions pràctiques, eficients i factibles."
- Els enginyers no treballem sols: estem acostumats a la cooperació en equips multidisciplinaris i lideratge col·laboratiu. Un Papa amb aquesta actitud sabrà escoltar, delegar i coordinar esforços en una Església global i diversa, fomentant la sinodalitat i el discerniment compartit.
- Un Papa amb perfil d'enginyer tindria més facilitat per a la innovació tecnològica com a eina evangelitzadora, per connectar més fàcilment amb les generacions més joves. Tal com els apòstols tenien barques, avui tindrien un canal a Twitch.
- Les competències en optimització pròpies de l'enginyeria seran útils per gestionar de forma eficient els recursos materials i humans del Vaticà, impulsant una administració més sostenible i racional.
- L’orientació a la millora contínua de l’enginyeria, és a dir, al perfeccionament constant dels sistemes, farà que el Papa no es conformi amb el “sempre s’ha fet així”, sinó que promogui una reforma amb valentia, fidel a l’essència però oberta al progrés.
- L’enginyer modern no només pensa en funcionalitat, sinó en l’impacte humà i ambiental. Un Papa amb aquesta sensibilitat liderarà l’Església com una força activa en la cura del planeta, la justícia social i la defensa dels vulnerables.
Més enllà de les competències bàsiques, a cadascú ens conformen les nostres experiències. Per això:
- Un Papa que des de petit hagi combinat les lectures de l’Evangeli amb l’afició per desmuntar electrodomèstics, sabrà que abans de criticar un sistema cal entendre’l per dins.
- Un Papa que sap que inclús els components més petits d’una màquina són importants per al seu correcte funcionament, tindrà clara la missió de fer de l’Església una organització més humana i enfocada al servei.
- Un Papa amb experiència en la metodologia kanban afrontarà amb rigor la necessària renovació de l’organització interna del Vaticà, amb reformes eficients i ben estructurades.
- Un Papa coneixedor del món dels engranatges i les cadenes de muntatge serà conscient que l’Església necessita una bona gestió de processos.
- Un Papa que sap diferenciar un torn d’una fresadora treballarà per una Església menys rovellada.
- Un Papa que ha llegit manuals d’AutoCAD sabrà, com Spiderman, que un gran poder comporta una gran responsabilitat.
- Un Papa amb experiència amb el peu de rei tindrà l’empatia per comprendre que la vida de la fe no sempre s’ajusta a micres, sinó que a vegades demana marge i misericòrdia.
- Un Papa que ha tingut a les mans una clau anglesa abans que les claus de Sant Pere serà capaç d’ajustar millor l'Església.
- Un Papa especialista en màquines-eina encertarà la tolerància adequada entre dogma i realitat humana.
- Un Papa que ha planificat amb el Project tindrà capacitat de trobar ordre enmig del caos i d’estructurar el desordre amb serenitat.
- Un Papa que coneix la metodologia kaizen podrà identificar problemes i defectes més fàcilment: “No és que la cúria no funcioni; és que ningú n’ha fet el manteniment preventiu”.
Per als fonamentalistes que per a tot hi busquen una justificació en les Escriptures, Lluc 14:28 diu “¿Qui de vosaltres, si vol construir una torre, no s’asseu primer a calcular-ne les despeses i veure si té recursos per a acabar-la?”, cita on Jesús fa servir una metàfora de planificació de projectes, referència clara a la importància de la visió enginyeril per portar el Regne de Déu a la terra.
Finalment, tot i que la profecia de Sant Malaquies anuncia que el pròxim Papa s’hauria de dir Pere, aprofito per fer un parell de propostes alternatives: Optimus I o Ingenius I, noms que evoquen la capacitat intel·lectual i creativa de les persones dedicades a l'enginyeria.
Dit tot això, que l’Esperit Sant bufi cap on toca en el proper conclave.
