El sector de la bioenergia a Catalunya guanya pes econòmic i estratègic. Amb 365 empreses actives, una facturació agregada de 872 milions d’euros i 2.650 llocs de treball, aquesta indústria es consolida com un actor rellevant en la transició cap a un model energètic més sostenible. Així ho revela el primer estudi impulsat per ACCIÓ, l’agència per a la competitivitat de l’empresa del Departament d’Empresa i Treball, amb la col·laboració del Clúster de Bioenergia de Catalunya.
Segons l’estudi, un 28,4% de les empreses del sector tenen menys de deu anys, fet que reflecteix el dinamisme i creixement recent d’aquesta indústria. Més de la meitat de les empreses identificades es dediquen al segment de la biomassa sòlida, amb usos com l’aprofitament de purins, residus orgànics o biomassa forestal, que representa el 46% de la facturació global del sector. El biogàs, per la seva banda, està vinculat al 45% de les empreses.
L’informe ofereix una fotografia detallada del sector, que abasta tota la cadena de valor associada a l’obtenció, transformació i valorització energètica de materials biològics, com ara la biomassa sòlida, el biogàs i els biocombustibles líquids. Aquest àmbit contribueix a la generació de calor, electricitat, vapor i carburants per al transport, i esdevé una peça clau en la lluita contra el canvi climàtic.
Tot i que la cadena de valor catalana se centra especialment en l’aprofitament i transformació del recurs, l’estudi constata que la indústria auxiliar i la fabricació de tecnologia pròpia encara tenen recorregut. De fet, la major part de la tecnologia utilitzada en les 72 plantes de biogàs operatives al país és d’importació, la qual cosa obre una finestra d’oportunitat per al desenvolupament de solucions industrials pròpies.
Amb un context normatiu cada vegada més favorable i el suport de les polítiques públiques, es preveu que l’Estat espanyol pugui produir fins a 20 TWh anuals de biogàs l’any 2030. D’aquesta xifra, Catalunya i el nord d’Aragó podrien aportar fins a 6 TWh, multiplicant per dotze la producció actual del territori. Això suposaria un creixement exponencial dels ingressos i la consolidació d’un sector estratègic en l’horitzó energètic.
Catalunya compta amb una gran disponibilitat de matèria primera, com ara residus agrícoles, ramaders o alimentaris, que posicionen el territori com a pol de producció de biometà. Aquest recurs, a més, pot tenir un cost competitiu en comparació amb altres fonts emprades en processos industrials, afavorint tant la sostenibilitat com la competitivitat empresarial.
Reptes tecnològics i formatius
Tot i les bones perspectives, el sector encara ha d’afrontar desafiaments clau. El desenvolupament de tecnologies pròpies, la diversificació de fonts de recursos, la producció de combustibles avançats o la millora de la logística i la cadena de subministrament són àmbits en què cal continuar avançant.
L’atracció i formació de talent especialitzat esdevenen també crucials per al desenvolupament d’aquesta indústria. A més, les empreses hauran de treballar en estratègies de diferenciació per tal d’oferir valor afegit i consolidar-se en un mercat cada vegada més competitiu i globalitzat.
Més enllà del teixit empresarial, el sector de la bioenergia a Catalunya compta amb un ecosistema dinàmic, format per associacions, centres de recerca, universitats, fires i congressos especialitzats, a més del lideratge del Clúster de Bioenergia de Catalunya. Tots aquests actors contribueixen a l’enfortiment d’una indústria amb un paper fonamental en la descarbonització de l’economia i l’impuls de l’economia circular.
