Premiat recentment amb la Beca de Tesi Doctoral en el marc de la Diada dels Enginyers, organitzada per Enginyers Industrials de Catalunya i amb la col·laboració de la Fundació Caixa d’Enginyers, Marc Iglesias Fernández ha encapçalat una recerca pionera que busca prevenir infeccions òssies mitjançant superfícies antibacterianes inspirades en les ales d’insectes. Enginyer industrial de formació, amb especialització en ciència de materials i un doctorat en biomaterials, Iglesias ha combinat coneixements d’enginyeria, microbiologia i bioinformàtica per desenvolupar pròtesis i empelts amb propietats antimicrobianes i regeneratives. Actualment és investigador a l’Escola d’Enginyeria de Barcelona Est (EEBE-UPC) dins del grup de recerca de Biomaterials, Biomecànica i Enginyeria de Teixits (BBT), i també és un apassionat de la programació, el processament d’imatges 3D i el món de l’empresa. En aquesta entrevista, ens explica com la natura pot inspirar solucions reals als grans reptes mèdics del futur.

Primer de tot, enhorabona per la Beca a la Tesi Doctoral. Què ha suposat per a tu rebre aquest reconeixement en aquesta etapa de la teva recerca?

Per mi, aquest premi és un reconeixement no només personal, sinó per a tot l’equip que hi ha darrere d’una tesi, que mai és un projecte individual. També suposa un incentiu per a continuar apostant per la recerca en un tema tan rellevant com és la lluita contra la resistència als antibiòtics.

El teu projecte se centra en el desenvolupament de superfícies antibacterianes inspirades en insectes. Com sorgeix aquesta línia d’investigació i quin potencial té en l’àmbit mèdic?

L’objectiu inicial era trobar alternatives als antibiòtics per evitar infeccions. El punt de partida va ser un descobriment del 2012 fet per un grup australià: van observar que les ales d’alguns insectes eren capaces d’eliminar bacteris en pocs minuts. Aquest efecte es deu a una nanoestructura natural, una superfície coberta de petites punxes, que destrueix físicament els bacteris.

Nosaltres treballem per mimetitzar artificialment aquesta estratègia natural, amb l’objectiu d’aplicar-la en el camp mèdic. En concret, l’estem adaptant a superfícies de pròtesis òssies per prevenir infeccions.

Actualment, formes part del grup BBT-UPC, referent en biomaterials i enginyeria de teixits. Què t’ha aportat aquest entorn com a investigador?

El BBT és un grup orientat a la innovació mèdica a través de materials funcionals. Té un gran enfocament translacional: busca portar la recerca des del laboratori fins a aplicacions reals. Personalment, m’ha aportat una visió molt àmplia del potencial de la ciència i un entorn col·laboratiu que fomenta el creixement professional.

Un dels objectius del teu treball és desenvolupar implants ossis amb propietats regeneratives i antimicrobianes. En quin punt es troba la recerca i quins reptes has afrontat?

El projecte va començar amb un proof of concept per verificar si les superfícies mimetitzades realment tenien efectes antimicrobians. En les primeres proves ja vam aconseguir fins a un 86 % de mortalitat bacteriana, i actualment hem arribat fins al 95 %. Ara estic centrant la tesi a entendre la mecanística del procés, és a dir, per què exactament aquestes estructures maten els bacteris.

Aquest aspecte és clau, perquè tot i que sabem que funciona, encara no entenem del tot com ho fa. Estic enfocant-ho des d’un punt de vista químic i genètic, combinant eines de bioinformàtica i ciència de dades.

El teu perfil combina enginyeria industrial, ciència de materials, microbiologia i informàtica. Com t’ha ajudat aquesta multidisciplinarietat?

Ha estat clau. El bagatge en enginyeria m’ha donat eines molt útils per al disseny experimental, el tractament de dades i l’anàlisi de sistemes complexos. Alhora, he hagut d’aprendre molta biologia i genètica sobre la marxa. Aquesta barreja és molt potent, perquè sovint és difícil trobar perfils que dominin tant la bioinformàtica com la programació i la ciència de materials.

Has treballat amb centres com el Sincrotró ALBA i la Queen's University Belfast. Què t’han aportat aquestes estades?

A Belfast vaig col·laborar amb un grup especialitzat en microbiologia i seqüenciació genètica, i va ser molt enriquidor per al tractament de dades i la interpretació dels resultats biològics.

Pel que fa al Sincrotró ALBA, és un entorn gairebé de ciència-ficció. Hem pogut fer anàlisis espectaculars, com radiografies 3D de bacteris o quantificació atòmica de calci en cèl·lules individuals. Són tècniques altament especialitzades que han afegit molt valor al projecte.

El teu treball forma part del projecte europeu RCE-BAMBI. Com encaixa la teva recerca dins d’aquesta iniciativa?

De fet, el meu projecte va ser l’origen d’aquesta iniciativa. La primera publicació de la tesi va demostrar que podíem replicar l’efecte antimicrobià natural en superfícies artificials. A partir d’aquí es va sol·licitar i obtenir el finançament europeu per ampliar l’estudi i convertir la recerca individual en un projecte col·lectiu.

També treballes amb programació i anàlisi d’imatges 3D. Quin paper tenen eines com Python o R en la teva recerca?

Són fonamentals. Aproximadament un terç de la meva tesi és pur tractament de dades i programació. Per exemple, en la part de bioinformàtica treballem amb seqüenciació d'RNA bacterià: això suposa gestionar dades de fins a 5.600 gens per mostra. Sense eines com Python, R i tècniques de data science, seria gairebé impossible processar aquesta informació.

Recentment, vas rebre el premi a la millor presentació oral a la Bioceramics Conference de Venècia. Quin paper té la comunicació en la recerca?

Jo crec que saber comunicar la recerca és un art necessari. No només per fer-la comprensible, sinó perquè la societat entengui el valor i l’impacte del que fem. Comunicar bé permet que el coneixement arribi, que es comparteixi i que, idealment, es traslladi a la pràctica.

I per acabar, com t’imagines el teu futur un cop acabis la tesi?

M’agradaria continuar en el món de la recerca, però també poder traslladar aquest coneixement a la indústria. Crec que és important que la ciència no es quedi en el laboratori, sinó que pugui tenir un impacte real i tangible per a la societat.