Un projecte de recerca centrat en la figura de l’enginyer francès Gustave Eiffel i la seva activitat a Catalunya ha culminat amb la publicació del llibre L’enginy d’Eiffel a Catalunya. Projecció, fabricació i muntatge de ponts de ferro (1876-1888), obra de la historiadora Lluïsa Amenós. El volum, editat conjuntament pel Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC) i Rafael Dalmau, Editor, ha aportat una nova mirada a l’impacte que va tenir la companyia Eiffel et Cie. en la construcció d’infraestructures ferroviàries al territori català.
L’estudi vol posar fi a la visió parcial que fins ara ha ofert la historiografia sobre aquesta relació, i ha oferit una aproximació detallada als nombrosos testimonis documentals localitzats entorn dels projectes impulsats per Eiffel a Catalunya. El resultat és una obra rigorosa que ha combinat l’anàlisi tècnica amb la contextualització històrica i econòmica de l’època.
L’activitat de l’enginyer francès a Catalunya arrenca l’any 1876, amb el subministrament de les primeres estructures metàl·liques destinades a la línia ferroviària de Girona a Portbou. Entre 1876 i 1881, Eiffel va participar en l’aixecament de més de vuitanta ponts al llarg d’aquest tram, alguns dels quals encara es conserven. Destaquen especialment les estructures situades sobre els rius Onyar, Ter, Fluvià, Manol, Muga i la riera de Llançà, així com el viaducte de Colera i diversos ponts dins de la ciutat de Girona.
El llibre també ha documentat la darrera intervenció d’Eiffel a Catalunya, l’any 1888, amb motiu de l’Exposició Universal de Barcelona, quan es va instal·lar un “pont portatif” al parc de la Ciutadella. Després de la mostra, el pont es va desmuntar i es va perdre el rastre del seu destí final.
Més enllà dels aspectes purament constructius, L’enginy d’Eiffel a Catalunya ha explorat els mètodes de producció i muntatge, l’aprovisionament de matèries primeres, la comercialització de serveis i les relacions amb institucions i empreses locals. També ha aportat dades inèdites sobre les tensions internes a la companyia, especialment les desavinences entre Eiffel i el seu principal col·laborador.
Més sobre l'obra
El projecte s’ha inscrit dins la col·lecció Temes de Patrimoni Industrial, dirigida pel MNACTEC, i ha esdevingut el novè volum d’aquesta sèrie dedicada a posar en valor episodis clau de la història industrial catalana. La presentació del llibre va tenir lloc el passat 15 de juliol a l’Arxiu Municipal de Girona, amb la presència de l’autora i del director del museu, Albert Tulleuda.
Lluïsa Amenós (Barcelona, 1965) és especialista en patrimoni industrial i modernista. La seva trajectòria de recerca inclou estudis sobre la indústria del ferro en època medieval, i amb aquesta publicació fa una aportació destacada a l’estudi de l’enginyeria metàl·lica del segle XIX a Catalunya.
