És la primera dona que ha accedit a presidir l’Associació de Gestors de Manteniment (AGEM), després d’anys de facility manager, una tasca que ara desenvolupa al CTTI, de la Generalitat. També és professora associada a la UPC on participa en iniciatives de promoció de les STEAM tal com fa, alhora, al Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, on forma part de la Comissió d’Equitat, Enginyeria i Futur. L’enginyera industrial Núria Mallafré té temps per tot i sobretot, molta passió per un sector, el del manteniment, molt ampli i on més enllà de les màquines cal gestionar persones. El que més li agrada del facility és “trobar solucions” i, sobretot, el tracte amb les persones que “sempre són una capsa de sorpreses”.

Com va néixer el teu interès per la innovació energètica i la gestió d’instal·lacions?

Sempre m’han agradat els reptes i tinc molta curiositat per trobar solucions a diferents qüestions. He estat molt vinculada al món dels edificis i les instal·lacions perquè ho he viscut a casa. Allà sempre es buscaven solucions constructives i creatives. Ja eren enginyosos, tot i que mai s’han dedicat a l’enginyeria. I això, és el facility management, al que em dedico. Per mi, la innovació i la creativitat tenen molt a veure amb resoldre problemes.

Què és el que més t’agrada, doncs, del facility management?

Trobar solucions pels problemes dels equips, de les màquines o de les instal·lacions. És molt interessant, però encara ho és més la interacció amb les persones que sempre són una capsa de sorpreses. En el món del facility management, com en tots els entorns personals i professionals, la gestió de persones, el treball en equip i la col·laboració tenen un pes molt important.

Has passat per diferents posicions, però ara gestiones edificis públics, quines particularitats tenen els edificis públics en el manteniment a diferència d’altres?

La dependència dels concursos públics, que fa que redueixi la capacitat de reacció per resoldre avaries o fer substitucions d’equips i instal·lacions. Es requereix molta anticipació, previsió i coneixement previ. A més, els recursos econòmics a l’administració pública se centren en el core business de cada institució. Per exemple, vaig estar quinze anys a l’Institut Català de la Salut i els recursos sempre anaven destinats a la part assistencial. Això et fa aprendre a gestionar amb pocs diners i poc temps i aprens la importància de redactar molt bé els plecs per assegurar-te que el resultat sigui el millor possible. Si no, pot acabar guanyant una empresa que no sap fer correctament l’obra o la instal·lació. I encara que sembli que no, això marca molt la diferència amb el sector privat que pot, directament, triar amb qui treballa. Però als qui ens agraden els reptes, tant individuals com d’equip, ens satisfà veure que, malgrat tot, les coses surten.

El facility management és realment un àmbit molt global, s’ha de treballar des d’un punt de vista molt genèric?

Sí, ja que el manteniment d’un edifici inclou els serveis generals com les instal·lacions troncals i transversals, les instal·lacions específiques com ara els sistemes de vigilància i seguretat en un centre penitenciar i altres serveis, com ara la neteja o la seguretat. I en aquests casos, hi ha un component important de gestió de personal. El tracte amb les persones és el més interessant, però també el més imprevisible i, a vegades, el més complicat de gestionar. I a vegades també se’ns inclou la prevenció de riscos laborals i les assegurances, per exemple. Molt ampli, sí!

Quins són els reptes actuals més complicats pels edificis?

Les aigües i l’energia. L’eficiència energètica és un vector que ja fa ben bé dues dècades que es treballa, i per això ara ja no tenim tant potencial de millora com abans. Però hem de tenir en compte que vivim en un planeta amb recursos limitats. I som un dels llocs d’Europa on aquesta eficiència està costant més d’aconseguir, i per això els edificis han de ser nZEP abans del 2030.

Ets una dona en un entorn bastant masculinitzat. Vius desigualtat?

Suposo que desigualtats en vivim, però no defallim i continuem endavant perquè creiem que tenim el dret d’estudiar enginyeria, de treballar del que hem estudiat i de poder desenvolupar-nos a la feina. Sempre busquem la manera de continuar avançant. És cert que hem de fer front a certes actituds, comentaris o injustícies que podem notar, tant d’un costat com de l’altre. Jo participo en associacions i comissions d’Equitat, com la del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya. També en programes del Club de Dones Politècniques. No podem evitar certs tractes desiguals, però podem ajudar que les persones que ho pateixen tinguin eines que potser nosaltres no vam tenir quan teníem la seva edat, per tal de reduir aquestes desigualtats i apoderar les generacions més joves.

En aquest sentit, has estat la primera dona a presidir l'Associació de Gestors de Manteniment de Catalunya. Com és l’experiència?

Aquest any AGEM compleix 35 anys i fins ara no havia tingut cap presidenta. L’any passat vaig decidir presentar-me a les eleccions i vaig guanyar, i ara fa un any i mig que soc la presidenta. N’estic molt contenta. És una associació de professionals de la gestió i el manteniment d’edificis singulars o conjunts dispersos. Compartim experiències i ens ajudem entre nosaltres, perquè és un sector amb moltes dificultats. I sí, hi ha molt poca presència femenina, però sent sòcia i presidenta faig visible que també hi ha dones que ens hi dediquem, que ens agrada i que en sabem. Això ajuda a normalitzar la presència femenina.

I tot això, combinant la feina de professora associada a la UPC, oi?

Sí, des del 2018 hi dono classes relacionades amb la gestió tècnica d’edificis i manteniment i soc professora associada del Màster Universitari d’Enginyeria Industrial a la UPC. Això em permet apropar als estudiants casos pràctics reals i fer de pont entre el món acadèmic i el laboral. M’agrada contribuir a tenir més professores a l’enginyeria, ja que és un àmbit encara dominat per professors homes. Així ajudo que les noies joves vegin que hi ha dones en el sector i que es poden dedicar a això sense sentir que estan soles o que no hi ha futur per a elles. Quan vaig començar a treballar jo, era molt més difícil perquè la majoria eren generacions molt més grans, però ara és més habitual treballar amb gent de totes les edats i això facilita que es pugui trencar la idea que el manteniment o el facility management són només per homes.

Com convenceries a les noies perquè es dediquin al teu sector?

Quan participo en activitats a les escoles amb La màgia de l’enginyeria, explico que tot el que ens envolta està relacionat amb l’enginyeria, encara que no ho sembli. En el manteniment, som invisibles fins que hi ha un problema, però el nostre treball és clau perquè tot funcioni bé. Sé que l’enginyeria sembla difícil, però si t’agrada entendre com funcionen les coses i t’agrada trobar solucions aquest és un sector on pots aportar molt. A més, el món de l’enginyeria necessita més dones perquè aportin noves perspectives i idees.

Com combines aquesta tasca, amb la docència, els voluntariats, l’activisme i l’associació?

Combino totes aquestes tasques buscant un equilibri. Hi ha activitats que em carreguen d’energia positiva i que, per tant, em recompensen, com participar en voluntariats o amb els joves estudiants d’enginyeria, que m’aporten molta motivació. Alhora, encara existeixen situacions difícils o desagradables, com estereotips o preguntes inapropiades, que desgasten i poden desmotivar. Per això, compenso aquestes experiències negatives amb moments que em fan sentir bé i em mantenen amb energia. En definitiva, és una balança on intento treure temps per allò que m’agrada i em fa créixer, perquè no tot és sempre fàcil ni agradable a la vida professional.