No descobriré ara que la IA generativa és poc sostenible. S’han publicat nombrosos estudis que detallen l’alt consum energètic que es requereix per generar els models i per atendre la ingent quantitat d’interaccions que hi fem. L’Agència Internacional de l’Energia (AIE) indica1 que els centres de dades on s’entrenen i operen els models van consumir el 2024 al voltant de l’1,5% de l’electricitat global. I la tendència és clarament creixent.
Igualment problemàtic és el consum d’aigua. Els CPDs que allotgen la infraestructura per a l'IA generativa originen una gran quantitat de calor, de manera que requereixen sistemes de refrigeració intensius en aigua per mantenir la temperatura òptima dels servidors. Encara que fossin certes les estimacions publicades per Google2 de 0,26 ml d’aigua per prompt (hi ha altres estudis3 que eleven aquesta xifra fins a 45 ml), el fet que aquesta aigua (sovint potable) molts cops provingui de regions ja estressades hídricament, fa que qualsevol xifra sigui moralment reprovable.
Més enllà de la sostenibilitat, la IA generativa té un problema de contaminació. Bé, tres problemes de contaminació.
El primer i més evident és que el consum energètic dels CPDs, almenys fins ara, utilitza principalment energia generada amb combustibles fòssils, de manera que la petjada de carboni resulta substancial. Així, per exemple, l’entrenament de GPT-4 va emetre tan CO₂ com uns 2.500 vols d’un passatger de Barcelona a Nova York4.
Un segon problema és que el ràpid cicle d'innovació provoca que GPUs i altres components especialitzats es quedin ràpidament obsolets, la qual cosa genera una creixent muntanya de residus amb materials tòxics. El Global E-waste Monitor 20245 informa que només el 22% dels residus electrònics mundials es recicla correctament.
Però l’objectiu d’aquest article és posar el focus en el tercer element contaminant de la IA generativa, per al qual volia proposar un nou concepte (en aquest món no ets ningú si no has proposat un nou concepte): “contaminació informacional”. Malauradament, una ràpida cerca a Google m’ha mostrat que ja fa anys que es parla de la contaminació de la informació, contaminació digital, infoxicació o infol·lució (definida com a subministrament d'informació amb contingut irrellevant, redundant, no sol·licitat i de baix valor), de manera que hi posaré el focus però sense ser novedós.
"La temptació irresistible és publicar, tot i que molt possiblement no cal. L’únic que estem fent és generar soroll, contaminar."
En el món actual, on tots hem descobert un “influencer” dins nostre i ens hem autoconvençut que les nostres ocurrències són fonamentals per al sosteniment de la societat, només faltava disposar d’eines capaces de redactar mil paraules en dos segons o un vídeo en menys temps que fem un pipí. La temptació irresistible és publicar, tot i que molt possiblement no cal. L’únic que estem fent és generar soroll, contaminar. Diuen que Beethoven va dir: “No trenquis mai el silenci si no és per millorar-lo”. Avui podríem dir: “Abans de prémer ‘publica’, pregunta’t si el món serà una mica millor”.
Publicar és tan fàcil que ja no és un mèrit, el mèrit és fer-ho només si aportes valor. I això em fa reflexionar: amb aquest article he aportat valor o he contaminat?
