El Pacte Nacional per a la Indústria preveu 4.400 milions en 166 mesures fins al 2030
El conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, ha presentat al Parlament el primer document de treball del Pacte Nacional per a la Indústria (PNI) 2026-2030, que preveu una inversió de prop de 4.400 milions d’euros en un total de 166 mesures. L’objectiu és reforçar la productivitat, la competitivitat i la sostenibilitat del teixit industrial català en els pròxims anys. Amb aquesta presentació s’inicia la tercera fase del procés del PNI, la del diàleg i la concertació amb els agents socials i econòmics per consensuar un document que esdevingui el full de ruta de la política industrial catalana fins al 2030.
Durant la seva compareixença, Sàmper ha subratllat que el PNI 2026-2030 ha de ser “l’eina central de política industrial” i que ha d’incorporar mecanismes flexibles de seguiment i avaluació per adaptar-se a un món volàtil sense perdre el rumb. El conseller ha remarcat que, davant possibles canvis en les condicions econòmiques o socials, el pacte haurà de permetre ajustar les mesures, les prioritats o els pressupostos sense necessitat de reiniciar-lo.
El nou PNI s’articula a partir de tres grans objectius: productivitat, descarbonització i sostenibilitat, i resiliència. Aquests objectius es desplegaran en cinc àmbits clau. El primer és el de la sostenibilitat i l’energia, amb mesures per impulsar l’economia circular, les renovables i l’hidrogen verd. El segon és l’ocupació de qualitat, que posa l’accent en la formació professional, la requalificació al llarg de la vida i la reducció de les bretxes formatives. El tercer és la innovació i competitivitat, amb accions en recerca i desenvolupament, suport a clústers, doctorats industrials, digitalització i internacionalització empresarial. El quart àmbit és el de les infraestructures i sòl industrial, amb la modernització de polígons, la posada a disposició de 3.000 hectàrees de sòl nou, noves terminals ferroviàries i mesures de resiliència hídrica. Finalment, el cinquè és el marc institucional i social, que vol simplificar la burocràcia, desplegar la finestreta única i impulsar la compra pública d’innovació.
El document també contempla un enfocament sectorial en set àmbits estratègics: semiconductors i xips, intel·ligència artificial, ciberseguretat, biomanufactura i salut, agroalimentari i forestal, mobilitat i construcció industrialitzada. Entre les mesures destacades figuren el finançament de projectes d’adaptació i mitigació climàtica, l’orientació de la Formació Professional del SOC a les necessitats industrials reals, l’impuls als Doctorats Industrials per unir universitats i empreses, així com les estratègies específiques de resiliència hídrica i de semiconductors i xips.
En la seva intervenció, el conseller ha volgut transmetre un missatge de confiança en el teixit productiu català i ha recordat que “sempre que el país ha necessitat fer un pas endavant, l’ha fet”. També ha reconegut la tasca dels treballadors i les treballadores del sector industrial, que són, segons les seves paraules, “els braços i els caps de les fortaleses de la nostra indústria”.
Internacionalització
A banda de presentar el PNI, Sàmper ha detallat la nova estratègia d’internacionalització de l’economia catalana per al període 2026-2030, que prepara el Departament d’Empresa i Treball a través d’ACCIÓ. Aquesta estratègia persegueix objectius ambiciosos com mantenir el lideratge de Catalunya en volum d’exportacions dins de l’Estat, actualment representa el 26% del total, aconseguir que 2.000 noves empreses comencin a exportar i sumar 1.000 empreses exportadores regulars més fins a arribar a les 19.000. També es vol facilitar que 300 empreses catalanes obrin filials a l’exterior per assolir la xifra de 3.500.
El conseller ha avançat que, a partir del gener del 2026, es posarà en marxa un nou programa publicoprivat per estimular la iniciació a l’exportació. Aquesta mesura busca ampliar la base exportadora catalana, atès que actualment només 4 de cada 10 empreses que comencen a exportar mantenen aquesta activitat l’any següent. Tant el PNI com l’estratègia d’internacionalització seran fruit d’un procés de debat i consens amb els principals agents econòmics i socials, públics i privats, per garantir un full de ruta compartit cap a una indústria catalana més competitiva, sostenible i resilient.
