Recentment, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el canceller alemany, Friedrich Merz, es van reunir per reforçar la cooperació econòmica i estratègica entre ambdós països. Era la primera visita oficial de Merz a Espanya des que és canceller i, durant la trobada, es va abordar també la qüestió del català com a possible llengua oficial dins de les institucions europees. Merz va apuntar que no recolza aquesta incorporació immediata, suggerint que serà possible a mitjà termini, quan la intel·ligència artificial faciliti una gestió més eficient i menys costosa del fet multilingüe a la UE. Paraules que podrien representar un nou fre per al reconeixement oficial del català.
Aquest argument em sembla feble i desfasat, ja que no té en compte l’alt nivell d’eficàcia que han assolit en els darrers mesos les eines basades en intel·ligència artificial per a la transcripció, traducció i subtitulació multilingüe, amb casos reals plenament en producció. Penso que, més que un fre és una oportunitat excepcional perquè Catalunya esdevingui un referent global en aquest camp.
M’explico. A Catalunya comptem amb el prestigi del Barcelona Supercomputing Center, que inclou un departament especialitzat en processament lingüístic. La Generalitat, en col·laboració amb el BSC liderant el Projecte AINA, que impulsa l’ús del català en l’era digital mitjançant les tecnologies del llenguatge i la intel·ligència artificial. A més, impulsa múltiples projectes pilot i ja s’han implementat solucions operatives en aquest àmbit.
L’ecosistema innovador català inclou diverses empreses punteres que han desenvolupat aplicacions per a la transcripció, traducció, subtitulació i traducció simultània. Des d’OMNIOS mateix – start-up en la qual partició – oferim aquests serveis i ho hem fet per diferents departaments de la Generalitat i per altres entitats europees com el Consell Audiovisual del Govern de Moldàvia per regular continguts en rus i romanès. És una mostra, doncs, de capacitat per exportar i replicar aquestes eines en l'àmbit internacional.
"Catalunya té una oportunitat única per convertir-se en un pol de referència internacional en innovació tecnològica aplicada a la inclusió lingüística."
Si ens fixem en els informes de la Comissió Europea de 2023, la inclusió d’un nou idioma podria tenir un cost anual d’uns 44 milions d’euros, si ens basem en l’experiència d’incorporació del gaèlic el 2015. La meva experiència em diu que, amb la integració d’eines actuals d’intel·ligència artificial, es podrien reduir radicalment aquestes despeses.
Les disputes polítiques no haurien de paralitzar un procés que, des d’un punt de vista tècnic i econòmic, és plenament viable i d’implantació quasi immediata. Els avanços tecnològics i la solidesa del teixit innovador català ofereixen una base sòlida per consolidar la presència del català a la Unió Europea.
Catalunya té una oportunitat única per convertir-se en un pol de referència internacional en innovació tecnològica aplicada a la inclusió lingüística, liderant un model propi i reproduïble per a altres llengües minoritzades del món.
És moment d’actuar amb decisió, agilitat i contundència.
