Carlos Grau és enginyer industrial i autor del llibre El nuevo efecto wow: innovando con propósito (Seurat, 2024) on reflexiona sobre la necessitat de repensar la innovació tecnològica a partir del seu impacte social. El llibre i el seu contingut seran presents a la jornada El nou efecte wow: innovant amb propòsit, organitzada per la Comissió de Lideratge Empresarial, del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya que se celebrarà a l'ETSEIB el mes vinent. Amb experiència en direcció empresarial i col·laboració en projectes públics i privats, Grau, que  defensa un model d’innovació amb propòsit i alerta sobre els riscos d’un desenvolupament tecnològic desvinculat de la realitat social. En aquesta entrevista repassem tots aquests conceptes així com el rol i el paper dels professionals de l’enginyeria. 

D’on neix la idea del llibre “El nou efecte wow”?

Durant molts anys, des del sector tecnològic hem perseguit sorprendre els usuaris amb innovacions. És el que anomenàvem “l’efecte wow”: la sensació d’assistir a una novetat disruptiva. Però amb el temps hem vist que moltes tecnologies, per falta de formació o regulació, han tingut també usos no desitjats: desinformació, suplantació d’identitat, ciberassetjament, etc. El llibre vol ser una crida a continuar innovant, però anticipant-ne els impactes i posant la tecnologia al servei del benestar social.

Com s’evita que el propòsit no es converteixi només en un eslògan de màrqueting?

Amb rigor, exemples reals i formació. És fonamental anticipar escenaris d’ús, fomentar l’ètica tecnològica i invertir en divulgació per garantir que la ciutadania entén com fer un bon ús de les eines digitals. La tecnologia és agnòstica: som les persones qui decidim si l’apliquem per fer avançar la societat o per dividir-la.

Pots posar algun exemple de projectes que recullis al llibre?

Un que em va marcar especialment va ser el projecte Mystic: un robot emocional amb IA per acompanyar persones grans que viuen soles, sovint en situació de vulnerabilitat. Va néixer arran d’una conversa amb Lluís Torrents, de l’àrea de Serveis Socials de l’Ajuntament de Barcelona. Ens explicava que prop de cent persones grans moren soles cada any a la ciutat. Mystic vol ser una eina per millorar-ne la qualitat de vida, connectar-les amb serveis sanitaris i amb el seu entorn.

En el llibre, parles sovint del lideratge amb propòsit. Quin tipus de lideratge el fa possible?

Un lideratge col·laboratiu, no individualista. Liderar amb propòsit implica visió, però també valors: integritat, ètica, empatia. Calen grans aliances i equips diversos. El lideratge amb propòsit no busca només resultats econòmics, sinó transformar realitats i deixar un llegat positiu. I això, com també defenso al llibre, es pot aprendre i formar.

Com a membre de la Comissió de Lideratge Empresarial de l’EIC, com valores el rol dels enginyers en el lideratge?

Els enginyers industrials som una font de talent potent. Disposem de coneixements científics i tecnològics que són fonamentals per transformar sectors clau. Però cal hibridar aquests coneixements amb competències humanistes: lideratge, ètica, empatia. Per això defenso la incorporació d’assignatures d’humanitats a les carreres tècniques. És clau per construir un lideratge integrador i transformador.

I quina diferència aporta el lideratge d’un enginyer respecte a altres perfils?

La capacitat de comprendre i utilitzar la tecnologia com a accelerador. La tecnologia, si s’aplica bé, té un impacte brutal en la productivitat, la competitivitat i la sostenibilitat de les organitzacions. Un enginyer amb visió és capaç d’anticipar aquest impacte i d’integrar-lo estratègicament.

En el teu llibre també parles del paper de les institucions. Com poden contribuir a reduir la bretxa digital i tecnològica?

Hi ha un repte gran de col·laboració publicoprivat. En el llibre dedico un capítol a aquesta qüestió, perquè la realitat és que sovint hi ha una certa desconfiança mútua: el món públic recela dels interessos econòmics del sector privat, i el privat percep inestabilitat i una manca de visió a llarg termini en el món públic, que opera en cicles curts marcats per les legislatures.

Jo vaig tenir la sort de liderar la Mobile World Capital, un bon exemple de col·laboració publicoprivada. El patronat tenia un pes públic destacat, però també incorporava patrons privats que van anar guanyant pes i impulsant projectes transformadors més enllà d’una legislatura. Perquè això funcioni, cal generositat, anticipació, col·laboració i visió a llarg termini. 

I com veus el sector TIC a Catalunya actualment?

Estem en un bon moment. El sector TIC representa ja prop del 14 % del PIB, ha generat milers de llocs de treball qualificats i Barcelona s’ha convertit en un hub digital de referència. Però encara tenim deures: cal més inversió en recerca, més qualitat educativa, més inclusió (especialment de talent femení) i més col·laboració entre agents públics, privats i acadèmics.

Finalment, quina hauria de ser la nostra prioritat com a societat davant aquesta acceleració tecnològica?

Formar, anticipar i posar propòsit. No podem deixar que la tecnologia ens desbordi. Cal liderar-la des de valors, al servei de les persones i del planeta. Això exigeix visió, formació i compromís. I aquí, els enginyers tenim molt a aportar.