"La curiositat m'ha portat fins aquí"
Ja s'hi havia presentat fa molts anys, en una de les primeres edicions i no va guanyar. Però es va reservar aquesta oportunitat i va guardar la idea que "algun dia" s'hi tornaria a presentar. O aquest "algun dia" ha arribat. I no només s'hi ha presentat sinó que ha guanyat en la categoria Revelació. Alba Cervera (Barcelona, 1991) ha estat una de les guardonades al palmarès d'enguany dels premis DonaTIC, un reconeixement que rep com a dona científica.
De la curiositat a la computació quàntica
L'Alba és física i actualment coordina el projecte Quantum Spain al Barcelona Supercomputing Center (BSC). "Sempre m'he deixat portar per la curiositat científica i és el que recomano a tots els estudiants, que no triïn la seva carrera només per si tindrà moltes sortides professionals o no."
Va estudiar Física a la Universitat de Barcelona, on també va fer el màster i el doctorat, amb una estada a la Universitat d'Oxford. Durant el doctorat, tot va canviar. "IBM va començar a oferir ordinadors quàntics al núvol. Això va canviar el paradigma, ja que va passar de fer ciència bàsica, passàvem a poder utilitzar un ordinador quàntic en remot", explica. Aquell moment va ser clar en la seva carrera ja que va obrir una nova etapa: "Ara hi ha una demanda altíssima de perfils com el meu. Mai m'hauria imaginat que arribaria a un punt com aquest."
Quan parla de la computació quàntica, ho fa amb entusiasme, però també amb realisme. "És llunyana i propera alhora. Ja tenim ordinadors quàntics, i els utilitzem. Però encara som a la infantesa d'aquesta tecnologia", explica. També afegeix que les aplicacions pràctiques encara tardaran a arribar, però el progrés és constant: "El 2015 l'ordinador d'IBM tenia cinc qubits; ara en té mil. Ha escalat moltíssim."
El valor de comunicar la ciència
Per Cervera comunicar bé la ciència és tan important com fer-la: "Treballem amb diners públics, per tant s'ha de poder explicar què fem i per què és important. És difícil, perquè és molt tècnic, però sempre hi ha una manera d'explicar-ho."
També destaca la importància de comunicar bé dins del món científic: "Si faig una recerca molt rellevant però no la sé explicar, passarà desapercebuda. La ciència més interessant és la que surt de coses interdisciplinàries, i per això cal parlar un llenguatge comú".
Uns premis encara necessaris
Tot i la seva joventut i estar en un entorn on la presència de dones ja no és extraordinària, creu que premis com el DonaTIC continuen sent necessaris. "Costa molt trobar referents STEM, sobretot en enginyeries i ciències aplicades com la nostra. Els premis donen visibilitat, especialment a la gent jove, i fan que puguis ser un referent per altres", diu convençuda.
Per l'Alba, és essencial mostrar que hi ha dones que poden seguir aquest tipus de carreres, "que hi ha dones joves que ho fan i que són normals, com tu o com jo". També defensa trencar l'estigma del "científic boig" o "raret": "Només parlant amb nosaltres ja es veu que som gent corrent. Qualsevol noia pot fer-ho, si vol i té la motivació". A més, ella és mare i ha pogut compaginar maternitat i recerca. És conscient que moltes dones aturen la carrera investigadora en aquesta etapa vita, i sap, en aquest punt, que és afortunada. Ho ha pogut fer amb èxit gràcies a la seva bona xarxa de suport i a la seva posició consolidada ja abans de quedar-se embarassada.
Si hagués d'enviar un missatge a les noies que volen seguir el seu camí aquest seria no témer. "Busca un entorn on et sentis segura i no tinguis por de demanar consell", diu la premiada, "perdre la vergonya i parlar és fonamental". I afegeix: "Sobretot, deixa't portar per la curiositat, no pels prejudicis. Fes el que t'agrada i no tinguis por de canviar."
