Les aigües subterrànies representen, segons dades de l’Agència Catalana de l’Aigua, un volum anual potencial de fins a 393 hm³ en anys de sequera i un superàvit de fins a 584 hm³ en períodes normals dins del cicle hidrològic. A més, el 75% de la superfície catalana se situa sobre aqüífers identificats, fet que els converteix en un recurs local i distribuït territorialment. A diferència dels embassaments, els aqüífers actuen com una reserva estable que respon més lentament a les sequeres, proporcionant una seguretat addicional en situacions de tensió hídrica.
En aquest context, marcat per una greu crisi hídrica estructural, agreujada per dues sequeres històriques (2007-2008 i 2023-2024), i en el marc de la jornada “Les aigües subterrànies, element estratègic per la transició hídrica de Catalunya”, l’Observatori Intercol·legial de l’Aigua ha presentat un pla de Mesures en matèria d’aigües subterrànies. Joan Botey, l’ha sintetitzat amb claredat: “L’objectiu d’avui és principalment veure com podem protegir i potenciar les aigües subterrànies per tal que puguin complir el seu rol en aquesta transició hídrica”.
Així doncs, el Pla de Mesures de l’Observatori no és només una proposta tècnica, sinó una crida col·lectiva per redefinir el model hídric de país amb visió de futur. La proposta vol situar els aqüífers al centre de l’estratègia per garantir la resiliència del sistema hídric català.
Quatre línies estratègiques per a una gestió sostenible
El pla proposa quatre línies de treball complementàries per consolidar el paper de les aigües subterrànies en la transició hídrica:
1. Preservar i maximitzar els recursos existents
Inclou mesures com la delimitació dels llindars d’explotació sostenible per a cada aqüífer, la protecció de les zones de recàrrega, la limitació de la impermeabilització del sòl, la restauració de lleres i la recàrrega gestionada amb aigües regenerades o excedents pluvials.
2. Explotació prioritària local
Es proposa incentivar l’ús dels recursos propis dels municipis abans de recórrer a l’abastament en alta, corregint desequilibris econòmics que avui penalitzen l’ús de pous locals.
3. Interconnexió de les xarxes de distribució
Es defensa una visió integradora que permeti redistribuir excedents hídrics entre conques, com amb el corredor litoral que interconnectaria les xarxes entre l’Ebre i la Muga.
4. Conscienciació i visibilització del recurs subterrani
El desconeixement sobre les aigües subterrànies és un obstacle per al seu aprofitament. Es proposa incorporar-les a la comunicació pública —com ja es fa amb els embassaments— i reforçar-ne la presència en currículums universitaris i àmbits professionals vinculats.
Cap a una gestió integral, basada en el coneixement
El pla aposta també per la modernització en la gestió dels recursos hídrics a través de la creació i ús actiu de models numèrics d’aqüífers, actualitzats i integrats en la presa de decisions diària. També s’advoca per una governança col·laborativa, fomentant comunitats d’usuaris i la cooperació entre administracions i entitats professionals.
