El perfil de l’enginyer als hospitals ha de deixar de ser invisible per esdevenir agents estratègics del canvi.
La sanitat pública és un dels pilars fonamentals de la nostra societat. La seva complexitat, el seu impacte i la seva vocació de servei la converteixen en un ecosistema on conflueixen múltiples disciplines. En aquest entorn, l’enginyeria ha estat tradicionalment una presència discreta, però imprescindible. Avui, més que mai, cal fer visible el seu valor i reconèixer el seu potencial transformador.
Els reptes que afronten les organitzacions sanitàries —tecnològics, organitzatius i socials— demanen una nova manera de col·laborar. La resposta no pot venir només de les disciplines vinculades directament a les ciències biològiques, com la medicina, la biotecnologia, etc. També és essencial incorporar perfils que tradicionalment han estat més allunyats de la pràctica clínica, com els enginyers. El secret d’aquesta col·laboració efectiva rau en la capacitat dels professionals sanitaris per expressar les seves necessitats, i en la competència dels perfils tècnics per traduir-les en solucions. Aquesta és la clau del futur.
La sanitat està immersa en una transformació profunda. Reptes com la sostenibilitat, la digitalització, l’eficiència operativa, la resiliència infraestructural i la millora de l’experiència del pacient exigeixen noves mirades i lideratges compartits. En aquest context, el perfil de l’enginyer als hospitals ha de deixar de ser percebut com a merament tècnic i passar a ser reconegut com a figura determinant en la presa de decisions estratègiques.
En alguns hospitals de l’Estat, els enginyers ja formen part dels comitès de direcció, lideren àrees de gestió i participen en la presa de decisions estratègiques. Tanmateix, aquesta realitat encara no està plenament consolidada. El perfil tècnic continua depenent, en molts casos, de direccions de gestió, fet que limita la capacitat d’aportar una visió complementària i necessària.
Un dels aprenentatges més valuosos dels darrers anys ha estat la necessitat de treballar de manera transversal. L’organització clàssica per serveis i departaments ha demostrat els seus límits davant de problemes complexos que requereixen solucions integrades, àgils i centrades en el valor. A l’Hospital Vall d’Hebron hem apostat per un model organitzatiu basat en àrees de coneixement i nivells d’intensitat de cures, que promou la col·laboració entre perfils clínics, tècnics, administratius i de gestió. Aquesta transformació no és només un canvi estructural: és una nova manera d’entendre l’atenció sanitària.
En aquest context, el paper dels enginyers és clau. Acostumats a treballar en projectes multidisciplinaris, enginyers i enginyeres aportem una capacitat singular per integrar sistemes, coordinar equips i optimitzar processos.
Aquesta aportació és fonamental, per exemple, en la creació d'edificis sanitaris. Aquí, l'enginyeria és imprescindible des del principi, en el treball funcional, i participa en la definició de processos assistencials i en la planificació d’espais que responen a necessitats clíniques. Aquest rol continua durant el disseny, amb la implementació de solucions tecnològiques que milloren l’atenció i en la sostenibilitat dels recursos econòmics i ambientals, i és crucial en el manteniment i l'explotació posterior de les infraestructures.
El nou edifici de consultes externes de Vall d’Hebron n’és un exemple clar: enginyeria, arquitectura, tecnologia i sostenibilitat al servei d’un model assistencial centrat en les persones. L’enginyeria ha estat determinant per convertir una necessitat clínica en una solució arquitectònica, funcional i transformadora.
La gestió hospitalària requereix coneixement tècnic, visió sistèmica i capacitat de planificació que permeti executar amb rigor. Els enginyers, per formació i experiència, estem preparats per assumir aquest rol. No es tracta de substituir perfils, sinó d’enriquir-los. La complementarietat és bàsica per afrontar els reptes del sistema amb eficàcia i visió de futur.
"La gestió hospitalària requereix coneixement tècnic, visió sistèmica i capacitat de planificació que permeti executar amb rigor."
Però el paper dels enginyers és igualment vital en la gestió diària, sobretot en tot l'espectre dels serveis generals, la logística, l'electromedicina, les telecomunicacions i els sistemes d'informació. Participem en la gestió de recursos crítics, la implementació de solucions tecnològiques que milloren l'atenció, i en la sostenibilitat dels recursos econòmics i ambientals. Som essencials en la transformació i adaptació a les noves tecnologies i necessitats, aportant lideratge en aquests processos.
El talent STEM dins del sistema sanitari, especialment en l’àmbit hospitalari públic és un actiu estratègic. L’estudi de l’Observatori de l’Enginyeria a Espanya ho confirma: els enginyers són polivalents, estan ben preparats, aporten valor i tenen vocació de servei. Però també alerta: en els pròxims deu anys, Espanya necessitarà incorporar almenys 200.000 nous enginyers.
Si no som capaços de retenir-los amb condicions laborals competitives, correm el risc de no disposar del talent necessari per afrontar els reptes del sistema. La fuga de talent cap al sector privat i altres àmbits és una amenaça real, i revertir-la exigeix reconeixement, oportunitats de desenvolupament i espais de lideratge per als perfils tècnics. Les condicions laborals, especialment en entorns públics, són un factor de competitivitat. Quan no s’alineen amb els estàndards del sector, la capacitat d’atracció i retenció de talent es veu compromesa, i amb ella, la possibilitat de construir un sistema públic innovador i resilient.
Reconèixer el paper dels enginyers, fer visible el que aporten i ajudar-los a créixer professionalment és una inversió necessària per construir una sanitat més forta, més eficient i més humana. Però aquest reconeixement ha de ser també tangible.
Si volem un sistema sanitari públic capaç d’afrontar els reptes del futur, hem d’aprofitar tot el talent disponible. L’enginyeria no és només una eina de suport, és part de la solució, una palanca de transformació. Reconèixer-ho és una decisió estratègica. El futur de la sanitat es construeix amb talent, col·laboració i visió. Donar espai als perfils tècnics, reconèixer-ne el valor i integrar-los en la presa de decisions és apostar per un sistema més eficient, més innovador i més humà.
