Si es tenen en compte les normatives que s’han de complir, l’estancament de la recollida selectiva, l’increment de població prevista a Catalunya i la reducció de les aportacions als abocadors, la conclusió fàcil: Catalunya necessita un canvi dràstic de model de recollia i tractament de residus. Això és el que recull l’informe “Bases per a la transformació de la gestió de residus a Catalunya”, elaborat pel Grup de Treball Intercol·legial de Residus, integrat pels Col·legis d’Enginyers Industrials, d’Enginyers de Camins, d’Enginyers Agrònoms i d’Economistes, que s’ha presentat aquest dimecres.
Enginyers i economistes alerten que cal actuar de manera urgent apostar per estructures “resilients, flexibles i amb capacitat”. Així ho ha manifestat Jordi Payet, enginyer industrial i coordinador del document, en la presentació del treball en roda de premsa aquest dimecres. Per Payet no es pot treballar “al límit de la capacitat” i avisa que buscar solucions “globals i de consens” requereixen cert temps per garantir “la capacitat de futur”. “Catalunya no s’ho mereix, cal que siguem seriosos i planifiquem amb temps”, ha afegit.
Però què proposen enginyers i economistes?
Els experts recorden que el 2035 s’ha de reduir a menys del 10% la quantitat de residus enviats als abocadors i que això, si és té en compte que actualment s’hi porten 2 milions de tones cada any, condiciona les solucions i l’aposta tècnica cap a les plantes de valorització energètica de residus. Enginyers i economistes defensen que afegir dues noves infraestructures a les quatre ja existents permetria gestionar 750.000 tones anuals de residus addicionals i, per tant, duplicar la capacitat actual del sistema. Així, se’l dota de seguretat i flexibilitat i, si la reducció de residus les fessin no necessàries, es podrien tractar residus d'origen industrial.
El també coordinador del document, l’enginyer de camins Ignasi Samper, afegeix que s’està “a prop del límit de la capacitat dels abocadors i és molt difícil tenir el consens social per obrir-ne de nous”. Per això, recorda que aquesta situació pot obligar a portar residus fora de Catalunya. “L’aposta per la valorització energètica amb iniciativa privada és una oportunitat de flexibilitzar el tractament de residus municipals o residus industrials segons convingui en cada moment”, conclou Samper.
A més a més, la valorització de residus cobreix, actualment, el 5% de l’energia domèstica utilitzada. Duplicar-la, permetria arribar al 10%, sobretot si s’aprofita la matèria orgànica per a la producció de biocombustibles com el biometà, tal com recullen el Pla Estratègic del Biogàs 2024-2030 i el Pla Estratègic del Digestat.
El repte de millorar la recollida selectiva
Tal com destaquen a l’informe, la recollida selectiva porta anys estancada a Catalunya al voltant del 47% i amb resultats molt diferents en funció del municipi: a l’àrea metropolitana està al voltant del 40% mentre que en comarques com Osona o el Lluçanès pot arribar a ser del 70%. Per això, els experts aposten per actuacions concretes a cada municipi que s’adaptin “a la seva realitat, configuració urbanística i configuració d’ús”, ha afegit Payet.
A banda de potenciar el porta a porta on sigui possible, enginyers i economistes demanen afegir el residu tèxtil a la recollida selectiva i preparar un lloc per al seu contenidor al carrer, una nova manera de recollir els residus voluminosos a través de les deixalleries i instaurar taxes justes que promoguin la quantitat i la qualitat d ela separació. “Cal una taxa justa, que els ajuntaments apliquin un sistema intel·ligent i bonificar el ciutadà que ho fa ell”, proposa Payet.
Canvi de xip
Enginyers i economistes volen aportar rigor i coneixement tècnic en aquest àmbit de manera conjunta per ser partícips de les decisions i els canvis que puguin donar-se en el sistema. “No ens quedem aquí les nostres idees, les exposem i expliquem perquè volem ser partícips dels processos de transformació d’aquesta gestió”, assegura Samper. Per la seva banda, Payet defensa que cal aquesta transformació perquè “el sistema actual no va per bon camí” i situen l’informe com un “nou full de ruta” que ha de permetre fer “un canvi de xip” i començar a valorar el residu com un recurs.
