El biometà s’ha consolidat els darrers anys com un dels pilars emergents de la transició energètica europea. Amb la capacitat de transformar residus orgànics i dejeccions ramaderes en un gas renovable injectable a la xarxa existent, aquesta tecnologia s’ha presentat com una oportunitat especialment rellevant per als territoris agrícoles i ramaders. A Catalunya la implantació continua per sota del seu potencial, frenada per la tramitació administrativa, la viabilitat econòmica i la manca d’un relat social clar i coherent.
En aquest context, la Comissió d’Energia dels Enginyers Industrials de Catalunya ha organitzat una jornada per analitzar els reptes del sector i conèixer experiències europees que han convertit obstacles en oportunitats. Entre els ponents, Raúl Suárez, CEO de Nedgia, i Núria de Lucas, responsable de transició energètica en gasos renovables de Naturgy, han ofert una visió complementària des de la distribució i la promoció industrial.
Segons les dades exposades a la jornada, Espanya compta amb el tercer major potencial de producció de biometà de la Unió Europea, amb fins a 163 TWh/any, una xifra que permetria descarbonitzar el 100% del consum domèstic de gas i el 62% del consum industrial. Aquesta és una xifra que supera de llarg tota la producció eòlica i fotovoltaica combinada de l’últim any, "una quantitat enorme d’energia que pot tenir un impacte real en la descarbonització de la matriu del país", segons ha assenyalat Suárez.
Malgrat ser una tecnologia madura i àmpliament desplegada a països com França, Alemanya o Dinamarca, Espanya encara està molt lluny del ritme europeu. A data de juny de 2025, França tenia 675 plantes de biometà en funcionament, Alemanya 254, Itàlia 133, mentre que Espanya en sumava només 15.
Però aquest potencial contrasta amb un desplegament encara testimonial. Segons les dades compartides, només 19 plantes injecten biometà a la xarxa, i tot i créixer un 50%, la producció anual amb prou feines arriba a 0,2 TWh. En paral·lel, hi han 280 projectes en diferents fases de desenvolupament, que podrien representar 14 TWh/any de capacitat instal·lada.
Malgrat el ritme encara baix al conjunt de l’Estat, Suárez ha destacat que Catalunya és actualment un dels territoris on el biometà està avançant amb més rapidesa. “6 de les 16 plantes que injecten a la nostra xarxa són a Catalunya, que va començar una mica més tard que Castella-la Manxa o Castella i Lleó, però avui és probablement on s’està avançant més de pressa. Catalunya està començant a ser tractor de biometà”, ha remarcat.
Nedgia, que concentra el 80% del potencial de biometà del país, ja tenia 5 TWh/any de capacitat d’injecció contractada, equivalent al consum de gas d’1.000.000 de llars, i 6 TWh/any més en negociació. Suárez ha subratllat que el creixement és real, ja que només entre gener i setembre de 2025, la injecció de biometà a les xarxes de distribució ha augmentat un 64,7%, amb un total de 164 GWh injectades.
En aquest marc, el CEO de Nedgia ha destacat una idea clau, "les xarxes de gas són una peça imprescindible per aconseguir una transició energètica justa i competitiva". A més, "gràcies a la infraestructura existent, podem integrar gasos verds com el biometà sense necessitat d’inversions addicionals per part dels consumidors i descarbonitzar el parc d’habitatges de forma assequible i segura per a les famílies" ha afegit.
Suárez ha alertat que per desbloquejar el potencial real del biometà, cal actuar amb rapidesa i abordar diversos fronts alhora. Ha subratllat la necessitat de desenvolupar una capacitat bàsica de reverse flow per incrementar la possibilitat d’injecció al sistema gasista i ha remarcat la importància d’un esquema tècnic i econòmic eficient per facilitar la connexió de noves plantes. També ha insistit en la urgència d’agilitzar els processos administratius, i ha defensat la conveniència d’implantar quotes de demanda que garanteixin un mercat estable.
Un sector en creixement, però encara lluny del potencial
Per la seva banda, Núria de Lucas ha posat focus en la necessitat de desplegar el sector amb la màxima rigorositat tècnica. Tot i la maduresa del biometà, el seu desenvolupament requereix un disseny i una enginyeria extremadament precisos. "Allò que tu pots controlar, que és el disseny i l’enginyeria, és on has de posar el focus fonamental, perquè el context regulador a Europa canviarà", ha puntualitzat.
Naturgy, que ja operava diverses plantes d’upgrading, s’estava preparant per gestionar plantes completes, però De Lucas ha insistit que la companyia no volia caure en errors d’altres transicions energètiques, on les primeres instal·lacions no sempre havien estat exemplars. "No ens podíem permetre fer malament les plantes. La nostra proposta anava a l’excel·lència en el disseny, l’operació i el manteniment, i ens hi volíem quedar tota la vida útil".
Un altre punt central ha estat la traçabilitat completa del biometà. La garantia d’origen, ha explicat, és insuficient sense la prova de sostenibilitat, que certifica tot el cicle de vida i fa possible que la molècula compti com a energia realment descarbonitzadora. Separar aquests elements "convertia el biometà en una solució incompleta".
Les aportacions de Suárez, De Lucas i la resta de ponents han coincidit en una idea central, Catalunya i Espanya tenen tecnologia, expertesa, residu disponible i projectes madurs per convertir el biometà en un dels vectors principals de la descarbonització. Però sense marcs normatius estables, processos administratius eficients i un relat social sòlid, el sector no podrà créixer al ritme necessari.
