Cristina Fontcuberta va conèixer la metodologia LEAN gairebé per casualitat i des d’aleshores no l’ha deixada. Per una experiència propera, va veure que el món sanitari podia beneficiar-se molt d’aquesta manera d’organitzar-se i es va formar en gestió sanitària per contribuir-ho. Era l’única enginyera en el màster que va cursar i que li va servir per veure el “gran camp” d’aplicació que tenia davant seu.
Enginyera industrial, però filla de metges, Fontcuberta parla amb passió de la metodologia que li ha canviat la vida i que prioritza “el flux” a allò sense valor afegit que calcula que són el 55% de les tasques que es fan al dia a dia. “La qüestió no és fer Lean, és ser Lean”, diu l’enginyera que, de cua, afegeix que ‘lean’ no vol dir altra cosa que ‘ajustat’. Amb la seva germana fa quinze anys que han tirat endavant una consultoria per contribuir a transformar el sector sanitari, però apliquen el Lean a totes les facetes de la seva vida. “Intentem fer-ho fàcil i tenir una vida equilibrada”, diu Fontcuberta, que reconeix les dificultats que suposa ser dona, mare i empresària.
Fonctuberta ha estat una de les protagonistes de la segona edició del Toc d’enginyeria, una jornada organitzada pel Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya que posa en contacte enginyeres amb trajectòries diferents per fer xarxa i noves connexions. Al costat de l’organització i l’horitzontalitat de Fonctuberta, en aquesta ocasió, s’ha comptat amb la passió per la sostenibilitat de Beatriz Roca-Cusachs, també enginyera industrial, a Veolia Spain.
Roca-Cusachs ha passat per diferents posicions i diferents empreses i, els darrers anys, totes relacionades amb la gestió de residus i l’economia circular. Actualment, està centrada en un projecte de reciclatge de bateries d’ió de liti que utiltiza la mobilitat elèctrica, entre altres innovacions tecnològiques. “Representa molt bé l’economia circular i els reptes que tenim en aquest àmbit”, diu Roca-Cusacs quan explica el que la té ocupada.
Eliminar el no valor
En un any, un pacient de càncer pot arribar a passar per dotze processos diferents i veure una cinquantena de professionals. Es pot plantejar que en un sol dia et facin totes les proves? Cal reorganitzar agendes i connectar-se però Fontcuberta defensa que sí, sempre que s’eliminin totes aquelles tasques que no aporten valor al procés i que això requereix un canvi cultural i una voluntat de millora contínua. N’és una ferma defensora i està convençuda que amb aquest treball es poden eliminar circuits, duplicitats errors i, per tant, millorar el temps d’espera, l’experiència del pacient, la salut mental dels usuaris o, fins i tot, el cost – tot i que per Fontcuberta aquest no és el factor més rellevant-
El reciclatge, repte de la mobilitat elèctrica
Els requisits mediambientals europeus fixen per als pròxims anys objectius concrets de reciclatge en general, però també de valorització de materials i de reincorporació de metalls a la fabricació de noves bateries. Són dades ambicioses i per arribar-hi caldrà impulsar nous projectes com el que lidera Roca-Cusachs, tenint en compte, també, que l’estat és el segon fabricant de vehicles més gran d’Europa i que hi ha giga-factories en construcció. Per això, empreses com Veolia estudien com implementar tecnologies dedicades al reciclatge de bateries d’ió de liti, restes de producció o al final de la seva vida útil.
El projecte que lidera Roca-Cusacs ha d’incloure la recollida i la descàrrega, el desmantellament, la separació mecànica dels components i la depuració que es faria a la planta i, d’aquesta, tenir en compte el mercat, les relacions, les col·laboracions, els permisos o el desenvolupament tècnic i operatiu que el faran possible. És un projecte, doncs, complex, que a Roca-Cusachs li encaixa perquè justament té molts vessants diferents i, sobretot, situa l’economia circular a primera plana. “És una oportunitat per reciclar bateries i solucionar un problema real, de la mobilitat elèctrica”, assegura l’enginyera que la veu “motivadora” i en valora la innovació.
