Enginyeria i sistema sanitari: el repte d’una integració estructural per transformar la salut
La relació entre l’enginyeria i el sistema sanitari viu un moment clau. Lluny de ser un àmbit marginal o de suport tècnic, els enginyers i enginyeres s’han consolidat com una peça essencial per garantir l’eficiència, la seguretat i la sostenibilitat del sistema de salut. Tot i això, encara hi ha obstacles estructurals que dificulten la seva plena integració.
Per aquest motiu, el Col·legi va apostar per una Comissió d’Enginyeria de la Salut el febrer de 2020, just abans de la pandèmia, després d’anys de treball previ la va constituir. La seva presentació va ser pocs dies abans que esclatés la crisi sanitària i xarxa d’enginyers va esdevenir un espai de col·laboració ràpida i eficient, demostrant la capacitat del col·lectiu per donar resposta a situacions crítiques.
Cinc anys després però, enginyers i enginyeres encara no tene el reconeixement estructural que mereixen en el sistema sanitari. No existeixen categories laborals específiques dins del sistema sanitari per als enginyers, i els perfils professionals sovint són poc definits. Això dificulta no només la seva contractació, sinó també la creació de plans de carrera i la retenció de talent. “Els enginyers i enginyeres aportem una visió orientada al procés, a l’eficiència i a la millora contínua. Això és perfectament aplicable a un hospital”, ha defensat Marc Pérez Pey, president d’aquesta Comissió en la jornada Enginyeria de la Salut organitzada aquesta setmana a l’Hospital de Bellvitge.
Amb César Franco, president del Consejo General de Colegios Oficiales de Ingenieros Industriales; Juan José Pérez, president de la Comissió d’Enginyeria de la Salut del COIIM; i Pere Condom, director general d’Indústria de la Generalitat de Catalunya, s’han posat sobre la taula les necessitats del sistema i els reptes de la professió, entre altres.
Desigualtat territorial i visió sistèmica
Mentre que comunitats com Catalunya, Madrid, Navarra o el País Basc han apostat decididament pel binomi salut-enginyeria, altres territoris encara veuen aquesta aportació com un suport tècnic extern. La desigualtat territorial en el desenvolupament de l’enginyeria sanitària, doncs, és un repte per a institucions com el Col·legi. Aquest desequilibri, segons els experts, respon a la manca d’una visió sistèmica. És necessari alinear polítiques públiques, perfils professionals, universitats i empreses per assolir un veritable salt qualitatiu. Juan José ha expressat preocupació la seva preocupació i ha assenyalat que “necessitem incorporar més enginyers a l’estructura orgànica dels hospitals si volem mantenir l’excel·lència del nostre sistema de salut”.
Formació, perfils i inserció laboral
En els darrers anys, les universitats han creat nous graus, màsters i formacions relacionades amb l’àmbit de la salut i l’enginyeria. Tot i que aparentment és una situació que els hauria de beneficia, César Franco assenyala que “n’hi ha massa i haurien de ser més clars”, ja que la inserció al món laboral continua sent lenta. Un dels motius és que encara no s’han definit adequadament els perfils dels enginyers dins dels hospitals. Per això, va remarcar la necessitat de concretar millor aquests perfils i d’establir plans de carrera dins del sistema hospitalari, amb l’objectiu d’evitar la fuga de talent.
Salut digital, startups i ecosistema català
Catalunya disposa d’un ecosistema molt potent en l’àmbit de la salut digital. Segons dades de Biocat, actualment hi ha 1.500 empreses a la bioregió catalana, el 63% de les quals tenen menys de deu anys de vida. Es tracta d’un sector fortament impulsat per les startups, que representen el 56% del total. Condom ha destacat que “la IA s’ha convertit en un focus d’interès claríssim per als inversors”, el 61% del capital captat per aquestes empreses es destina a iniciatives basades en intel·ligència artificial aplicada a la salut.
Malgrat aquestes xifres prometedores, molts dels assistents van alertar de la dificultat per “fer aterrar” aquesta innovació dins del sistema públic. Es produeix una escletxa entre la recerca i la seva aplicació real. També es va posar de manifest la necessitat de retenir el coneixement i la recerca generats a Catalunya, per evitar que acabin traslladant-se a l’exterior, com sovint passa malgrat la important inversió que es fa en recerca a la regió.
Reptes de futur
Els experts han coincidit en la necessitat de desenvolupar indicadors clars per conèixer quants enginyers treballen realment als hospitals i quin hauria de ser el seu nombre òptim. Aquesta informació és clau per a una bona planificació estratègica.
Altres reptes identificats són la manca d’interoperabilitat entre sistemes de salut, la protecció de dades i la necessitat de promoure una cultura de col·laboració estable entre enginyers i professionals sanitaris. També es va posar en relleu la importància d’apostar per la transformació de processos, més enllà de la mera incorporació de tecnologia.
