El corredor hídric: una estratègia clau per a la resiliència de Catalunya davant el canvi climàtic
Catalunya afronta un doble repte: l’augment de la població i els efectes del canvi climàtic. Les projeccions indiquen que ens acostem a la Catalunya dels 10 milions d’habitants, fet que comporta un increment significatiu en la demanda d’aigua. Paral·lelament, el canvi climàtic accentua la pressió sobre els recursos hídrics: temperatures més elevades, menor disponibilitat d’aigua i una irregularitat més gran en les precipitacions. Aquestes condicions fan que la gestió hídrica tradicional sigui insuficient. Cal evolucionar cap a un model més resilient, flexible i interconnectat.
Superar la lògica del transvasament
Durant episodis de sequera extrema, hem plantejat la interconnexió entre el Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) i el sistema ATL com a mesura d’emergència per garantir subministrament a la Regió Metropolitana. Tot i això, aquesta solució responia a una situació puntual i no pot ser la base d’una estratègia a llarg termini. Avui, la prioritat ha de ser abandonar la idea del transvasament de l’Ebre i apostar per una estratègia que asseguri sostenibilitat i equitat territorial.
El corredor hídric: xarxes mallades per a la resiliència
La clau per afrontar aquest repte és el corredor hídric i les xarxes mallades. Aquestes infraestructures permeten que, en cas d’incidència en una font de subministrament, hi hagi alternatives immediates. Com més fonts diversificades, més robust és el sistema. La resiliència no depèn només de la quantitat d’aigua disponible, sinó de la capacitat de redistribuir-la ràpidament allà on calgui.
Actualment, Tarragona i Girona-Costa Brava són zones especialment vulnerables: depenen de poques fonts i no disposen de recursos no convencionals com dessaladores, fet que les fa fràgils davant crisis. Tarragona, per exemple, depèn gairebé exclusivament del minitransvasament, mentre que Girona ha demostrat vulnerabilitat davant les conques de la Muga i el Fluvià.
Com funciona el corredor? Flexibilitat i seguretat
El corredor hídric resol aquesta debilitat connectant els sistemes i facilitant la distribució d’aigua de les dessaladores segons les necessitats. Així, si hi hagués una avaria al CAT, el Camp de Tarragona podria rebre aigua del Llobregat o del Foix. Girona, en cas de problemes, podria ser subministrada des de la ITAM Tordera. I la Regió Metropolitana, si calgués, podria rebre aigua de la Costa Brava Nord o del Foix.
Aquest model permet una gestió dinàmica i equitativa: l’aigua no es queda on es produeix, sinó que es distribueix segons les necessitats reals. Això és especialment rellevant en un context de sequera recurrent, on la flexibilitat és sinònim de seguretat.
Beneficis estratègics
El corredor hídric aporta una sèrie de beneficis que van més enllà de la simple interconnexió de sistemes. En primer lloc, incrementa la resiliència territorial, ja que garanteix que totes les regions disposin d’alternatives en cas d’emergència o incidència en el subministrament. Això significa que cap territori queda desprotegit davant situacions crítiques. A més, introdueix un principi d’equitat en la gestió de l’aigua: la distribució es fa en funció de les necessitats reals i no de la localització geogràfica de les fonts, evitant desigualtats entre zones.
"El corredor hídric no és només una infraestructura; és una nova manera d’entendre la gestió de l’aigua."
Aquest model també representa una adaptació efectiva al canvi climàtic, ja que permet respondre amb agilitat a episodis extrems com sequeres prolongades o avaries en infraestructures clau. Al mateix temps, optimitza els recursos disponibles, convertint les dessaladores en nodes estratègics dins d’una xarxa flexible i dinàmica. En definitiva, el corredor hídric no només assegura el subministrament, sinó que redefineix la manera com entenem la gestió hídrica, fent-la més justa, eficient i preparada per afrontar els reptes del futur.
Una aposta de futur
El corredor hídric no és només una infraestructura; és una nova manera d’entendre la gestió de l’aigua. Catalunya necessita un sistema hídric flexible, interconnectat i capaç de respondre amb rapidesa a qualsevol emergència. Aquesta estratègia és coherent amb els objectius de sostenibilitat i amb la necessitat d’adaptar-nos a un futur incert, però previsible: més població, menys aigua i més irregularitat.
