El Decret llei 22/2025, aprovat recentment pel Govern de la Generalitat, ha suposat un punt d'inflexió clau en l'articulació normativa del desplegament d'energies renovables a Catalunya. Durant la jornada “Presentació del decret llei 22/2025 per augmentar la resiliència del subministrament elèctric a Cataluny” organitzada per la Comissió d'Energia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, representants de l'administració, promotors i experts han analitzat a fons les implicacions d'aquest text legal que redefineix criteris d'implantació i tramitació dels projectes renovables.
Infraestructures compactades per reduir l’impacte i millorar l’acceptació
Una de les grans novetats del decret ha estat la possibilitat d’ubicar plantes fotovoltaiques i línies elèctriques molt més a prop d’infraestructures existents, com ara carreteres i eixos de comunicació. Aquesta mesura permet compactar infraestructures i redueix la fragmentació territorial i l’impacte ambiental, una de les crítiques habituals als projectes renovables.
“Reduïm espais intermedis sense valor ecològic i també la conflictivitat social”, ha afirmat Marc Vilahur, director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya. I ha afegit que “allò que abans quedava a mig camí entre carretera i planta, ara pot integrar-se eficientment en el paisatge”.
Més claredat normativa i menys burocràcia
Un altre dels punts destacats ha estat l’avenç en claredat jurídica. El decret incorpora definicions precises que eliminen ambigüitats legals sobre distàncies, usos del sòl i bateries d’emmagatzematge. Aquesta precisió normativa ha estat valorada com una eina indispensable per reduir recursos i discrepàncies durant la tramitació.
“Com més clares són les normes, més fàcil és que el projecte vingui bé”, ha apuntat Xavier Rehués, subdirector General de Coordinació Urbanística de la Generalitat de Catalunya, alertant que els projectes s’encallen quan arriben a l’administració amb deficiències no resoltes o amb informes previs no incorporats.
També s’ha posat èmfasi en la necessitat d’un canvi de cultura administrativa. Els tràmits sovint es dupliquen, i s’ha proposat una major automatització i centralització de gestions, especialment per alliberar de càrrega els tècnics públics i avançar cap a una administració que avaluï i no només informi.
Una nova mirada per reduir la conflictivitat social
El decret ha estat rebut com un pas ferm cap a la reducció del rebuig social als projectes d’energies renovables. Vilahur ha recordat que el conflicte no es genera tant per les plaques o aerogeneradors, sinó per les línies elèctriques i els processos de tramitació. L’aposta per concentrar infraestructures en àrees ja modificades i evitar nous traçats pot ser clau per millorar l’acceptació ciutadana.
Així mateix, s’ha posat damunt la taula la necessitat de campanyes institucionals per explicar millor la transició energètica, trencar relats simplistes o interessats i reivindicar el valor públic de l’energia renovable com a resposta a l’emergència climàtica i energètica.
Emmagatzematge, bateries i reptes urbanístics
Un altre dels grans avenços del decret ha estat la regulació específica per a sistemes d’emmagatzematge, un element que fins ara no disposava de marc clar. Aquesta nova figura permetrà facilitar la seva implantació, especialment en àrees urbanes o industrials, reduint l’impacte territorial i acostant la generació al consum.
Tot i això, Víctor Cusí, president d’EolicCat, ha alertat que la part urbanística continua sent un dels principals esculls. La coordinació entre administracions, especialment entre l’administració ambiental i l’urbanística, és essencial per evitar duplicitats i aturades en fases avançades dels projectes.
“Caldria una fase de consens un cop rebudes totes les al·legacions”, ha proposat Cusí, “per assegurar que el projecte que arriba al final del tràmit és el definitiu i no requereix més modificacions”.
Cap a una governança més àgil i eficient
Els ponents han reivindicat una nova cultura institucional basada en la confiança mútua, la transparència i el treball col·laboratiu. S’ha valorat positivament la incorporació de mecanismes com el SIMACAT o els manuals de tramitació ambiental, i s’ha destacat que més del 90% de sol·licituds actuals es basen en aquests nous protocols, fet que ha contribuït a accelerar la resolució d’expedients.
També s’ha remarcat que la transició no pot dependre només d’un decret, sinó que requereix una estratègia de país amb compromís polític, fiscal i comunicatiu. “El que ens fa molt de mal a tots és que les coses s’aturin per un aspecte de forma”, ha denunciat Salvador Salat, codelegat territorial d'UNEFCAT. “El que volem és que els projectes siguin bons. I això, ben asseguts en una taula, es pot resoldre.”
Quim Brun, enginyer industrial i membre comissió d'Energia, ha remarcat que “el que passi els propers tres mesos marcarà els propers tres anys. Ara que sabem fer projectes, cal que ens deixin fer-los.”
