Londres, una de les metròpolis més denses i construïdes d’Europa, s’ha convertit en un laboratori viu de l’economia circular aplicada a la construcció. Amb milions d’edificis construïts i un sòl urbà saturat, la capital britànica ha aprofitat aquest escenari com una oportunitat per impulsar polítiques de reutilització de materials i rehabilitació d’estructures, en lloc de perpetuar el model de demolició i reconstrucció. Aquesta visió ha estat exposada per Krestin Kane, principal planning officer for sustainability de City of London, en el marc del V Circular Construction Summit celebrat a Barcelona i organitzat pel grup Construcía.
Més enllà del reciclatge: una nova cultura de projecte
Segons Kane, l’objectiu no és només aprofitar materials reutilitzables, sinó instaurar una nova manera de pensar en el disseny i gestió dels edificis. “Cal fer que la reutilització sigui atractiva, funcional i socialment desitjable”, ha afirmat. En un context on les expectatives dels usuaris tendeixen cap a edificis nous, brillants i tecnològicament avançats, la clau està en transformar la percepció de la reutilització com un valor afegit i no una limitació.
El marc normatiu com a palanca de canvi
El punt de partida per al model londinenc és la política urbanística. El National Planning Policy Framework i el London Plan estableixen que qualsevol intervenció urbanística ha de considerar, com a primera opció, la conservació i reutilització del que ja existeix. Això inclou:
- L’obligació de presentar una auditoria de preremodelació (pre-redevelopment audit) i una auditoria de predesmuntatge (pre-demolition audit) abans de sol·licitar permís d’obres.
- L’ús de plantilles per inventariar materials aprofitables.
- La incorporació de criteris d’optimització d’opcions (optioneering) que analitzin diferents escenaris de rehabilitació per reduir emissions i residus.
Aquest marc normatiu, tot i no poder obligar legalment a reutilitzar materials, degut a la manca de processos estandarditzats, sí que estableix una pauta clara: Cada projecte ha d’identificar com a mínim cinc materials amb potencial de reutilització, segons recomana la guia de sostenibilitat, i descriure com es facilitarà la seva recuperació.
Projectes amb impacte real
Kane ha inclòs exemples de rehabilitació on es demostra que la conservació estructural pot ser compatible amb un disseny contemporani i funcional. Un cas destacat és un edifici dels anys 80 on s’ha retirat amb cura el revestiment de pedra original, s’ha emmagatzemat i posteriorment s’ha reincorporat al projecte, amb només una mínima quantitat de pedra nova afegida. Aquest procés ha permès reduir significativament les emissions de carboni associades.
Un altre cas mostra la conversió d’un edifici de vuit plantes en la base d’una nova torre. En lloc d’enderrocar l’estructura existent, s’ha optat per conservar el 60 % de l’estructura i el revestiment de pedra, sobre els quals s’hi construirà una torre lleugera. Aquesta solució híbrida obre la porta a nous tipus de creixement vertical amb mínima empremta ambiental.
Rehabilitació amb accés públic i valor social
Londres també integra el concepte de sostenibilitat social als seus projectes. Segons Kane, es demana que els edificis nous o rehabilitats incorporin usos oberts al públic, com plataformes de visualització, rutes interiors, equipaments culturals o zones verdes. L’objectiu és que els ciutadans puguin experimentar aquests espais i percebre els valors del disseny sostenible.
Un exemple destacat és la proposta A View for All, que integra una plataforma mirador pública al capdamunt d’un edifici rehabilitat, obrint vistes panoràmiques de la ciutat i reforçant el vincle entre arquitectura i ciutadania.
Coordinació entre agents: la clau per fer realitat la circularitat
Tot i els èxits, Kane ha remarcat que la reutilització encara es produeix sovint de forma ad hoc, gràcies a xarxes informals entre empreses que coneixen qui té material disponible i quan. Per això, des del consistori s’estan promovent eines per facilitar la col·laboració:
- Desenvolupament de passaports de materials.
- Intercanvi d’informació entre obres properes.
- Connexió amb fabricants per a la recertificació d’elements reutilitzats.
- Tallers amb experts i actors del sector per compartir bones pràctiques.
Un camí amb reptes, però també amb resultats
Malgrat les dificultats logístiques i culturals, el model londinenc ha demostrat que l’economia circular no és una utopia, sinó una alternativa viable i eficient. Amb una combinació de normes clares, incentius, seguiment tècnic i exemples visibles, Londres ha començat a operar no com una ciutat extractiva, sinó com una “cantera urbana”, on cada edifici pot esdevenir una font de materials per a nous usos.
Aquest enfocament, segons ha afirmat Kane, pot ser perfectament extrapolable a altres ciutats europees, especialment aquelles amb un parc edificat dens i limitacions de creixement com Barcelona.
