Durant anys, la costa barcelonina va patir una greu contaminació i degradació dels seus fons marins a causa d’abocaments i sistemes de depuració insuficients. Tot això va fer que, a finals dels anys setanta, tot aquest litoral, especialment els ecosistemes marins, es trobessin completament reblerts per fangs i sediments amb un alt grau de contaminació, amb el bentos marí molt deteriorat i fortament empobrit de comunitats biòtiques.
L’impuls urbanístic dels anys 80 i 90, juntament amb esdeveniments com els Jocs Olímpics de 1992 i el Fòrum de les Cultures 2004, va permetre la recuperació urbanística i ambiental del litoral. La remodelació de les infraestructures de sanejament i la recuperació del riu Besòs van ser determinants per aquesta recuperació ambiental.
Parc d’esculls artificials del litoral de Barcelona
L’empobriment de les comunitats bentòniques i els alts nivells de contaminants en els fons marins del litoral de Barcelona van quedar evidenciats en estudis realitzats al voltant de l’any 2000. Davant d’aquesta situació, es va impulsar la instal·lació d’esculls artificials. Aquests esculls no pretenien substituir els fons originals, sinó accelerar la seva recuperació.
Després de més de dues dècades, el parc d’esculls artificials del litoral de Barcelona, mostra una elevada colonització per més de 300 taxons diferents, incloent-hi algues, invertebrats i nombrosos peixos. Algunes estructures s’han transformat en autèntics “jardins” submarins, on destaquen nudibranquis i esponges, elements clau per a la recuperació dels fons sedimentaris.
La transformació del Port Olímpic: un nou biòtop marí
L’any 2021, es va iniciar la transformació del Port Olímpic, un projecte impulsat per l’empresa municipal BSM que té com a propòsit fer d’aquest equipament un nou espai de ciutat on conviuen la nàutica, l’economia blava i la gastronomia i amb un ferm compromís amb la sostenibilitat.
En aquest sentit, una de les actuacions més importants ha estat la recuperació dels dics submergits exempts, situats a uns 100 metres del Dic de Recer. En una primera fase, es van col·locar 2.220 blocs de formigó de 25 tones als dics submergits existents per elevar-ne la cota i millorar la protecció del port. Aquests blocs van ser tractats per incrementar-ne la rugositat i així facilitar la posterior colonització dels organismes marins.
En una segona fase, el 2024, es van fondejar 50 estructures per formar un nou biòtop marí i incrementar la biodiversitat de tot aquest àmbit. Aquestes estructures estan situades sobre un fons sedimentari entre el dic de protecció i el dic submergit exempt del Port Olímpic i estan encaminades, també, a afavorir la recuperació d’espècies i hàbitats marins.
Des de la instal·lació de les estructures, fa poc més d’un any, ja s’han registrat més de 130 espècies vivint o interactuant amb els esculls de manera directa a la zona. Els mol·luscs són, ara per ara, el grup majoritari, juntament amb el pop (Octopus vulgaris) i els nudibranquis. També s’han albirat exemplars de pagre de bandes (Pagrus auriga), mero (Epinephelus marginatus), tremolosa (Torpedo torpedo), castanyoles i tot tipus d’espàrids. I ja les primeres setmanes, s’hi va veure un juvenil de llagosta (Palinurus elephas), així com la reproducció d’espècies com la sípia (Sepia officinalis), la corneta (Hexaplex trunculus) o el caragol porpra (Stramonita haemastoma), entre d’altres.
Aquests resultats confirmen l’èxit de la iniciativa i la seva contribució a la recuperació de la biodiversita al voltant dedel Port Olímpic.
Els ports esportius, refugi i viver per a diferents espècies marines
Un port esportiu està ubicat, per definició, en aigües poc profundes i protegides. Són zones ecològicament molt importants, per la qual cosa aquestes infraestructures poden provocar la pèrdua d’hàbitats naturals essencials que abans s’utilitzaven com a reservori i zona de cria de peixos juvenils.
"Alguns ports, entre ells el Port Olímpic, estan fomentant la generació de petits hàbitats en forma de gàbies metàl·liques plenes de material calcari per recuperar la importància ecològica de les seves aigües."
Per aquest motiu, alguns ports, entre ells el Port Olímpic, estan fomentant la generació de petits hàbitats en forma de gàbies metàl·liques plenes de material calcari per recuperar la importància ecològica de les seves aigües.
Per això, el 2024, al Port Olímpic es van instal·lar vint unitats de gabions amb closques irregulars de mol·lusc per millorar les condicions de biodiversitat de les aigües interiors. Des d’aleshores, aquests gabions actuen com a refugi i viver per a diferents espècies marines.
Actualment, la Fundació Barcelona Zoo, en col·laboració amb l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat Politècnica de Catalunya-BarcelonaTech (UPC) estan fent un seguiment ambiental de la colonització i recuperació del fons marí del Port Olímpic. S’està avaluant l’evolució ecològica dels esculls i els processos de colonització d’espècies.
A més del seu valor científic, aquest seguiment serà també un recurs de divulgació ambiental per apropar la ciència marina a la ciutadania i als visitants del Port Olímpic.
