Només una de cada quatre persones que treballen en l’àmbit de la transició energètica és dona. En xifres absolutes, actualment, dels 2,8 milions de persones que treballen a l'estat espanyol en transició energètica, només 663.600 són dones, malgrat l’expansió d’aquest sector la darrera dècada – que ha suposat la creació de més de mig milió de llocs de treball nets. Això evidencia que el talent femení continua infrautilitzat en un dels sectors del futur. A més, es constata que l’accés a llocs estratègics i de més responsabilitat són limitats malgrat que les dones que treballen en activitats vinculades a la transició tenen un nivell educatiu superior al dels homes: el 38% té estudis universitaris davant només el 20% dels homes. L'avantatge formatiu femení, doncs, no es tradueix en igualtat d’oportunitats de lideratge o presa de decisió, ja que els homes continuen dominant-los tant en els perfils científics i tècnics com en les ocupacions operatives.
Són algunes de les dades que recull l’informe ClosinGap, ‘Cost d’oportunitat de la bretxa de gènere en la transició energètica', que impulsa Enagás. L’informe quantifica l’impacte econòmic d’aquesta bretxa per primera vegada: 122.000 milions d’euros anuals al PIB espanyol, cosa que suposa el 7,7%. L’informe assenyala que cada punt de reducció de la bretxa es tradueix, doncs, en creixement econòmic i desenvolupament social, i per això, els seus impulsors consideren que cal llegir-ho com una oportunitat de transformació per convertir la transició energètica en una “porta d’entrada per les dones als sectors estratègics”. L’estudi també recull que hi ha 1,46 milions de dones sense feina i més de 6,4 milions de dones inactives no jubilades i que, per tant, el talent femení està disponible i només cal mobilitzar-ne una part per poder-lo reduir.
Segons apunta Arturo Gonzalo, conseller delegat d'Enagás, cal tenir en compte que “darrere de cada dada hi ha persones, talent i oportunitats que no ens podem permetre perdre”. “La igualtat no pot esperar”, afegeix Gonzalo. Per la seva banda, Judit Carreras, directora de l’Institut de Transició Justa, situa la transició energètica com una “palanca de qualitat en l’ocupació i per avançar cap a una societat més justa”. La presidenta de ClosinGap, Marieta Jiménez destaca, també, que l'informe és una invitació a "mirar amb perspectiva i a treballar amb urgència i a dissenyar la transició energètica des de la convocció que la igualtat no és un afegit, sinó una condició indispensable per al progrés."
La presència femenina de la dona es concentra en els sectors serveis – sobretot comerç-, una branca que, precisament és la que té un nivell retributiu més baix. En canvi, en el sector primari, la construcció el transport la participació continua molt reduïda. La segmentació de l’ocupació, doncs, també es reprodueix en nous sectors associats a la transició energètica. L’informe també constata que la bretxa tendeix a reduir-se entre les noves generacions més joves i en funció del nivell educatiu.
Propostes d’acció
L’informe de ClosinGAP també incorpora un paquet de propostes per facilitar la incorporació de la dona al sector, des d’incentius concrets en la formació i la selecció, campanyes de visibilització i referents femenins, fins a millores en el seguiment i l’avaluació de les polítiques d’igualtat.
- Facilitar la incorporació laboral femenina a les activitats de transició energètica.
- Revalorar l’FP com a porta d’accés al sector.
- Visibilitzar el potencial laboral de les activitats de transició energètica amb campanyes institucionals, referents femenins, xerrades o tallers.
- Fer un seguiment de la inserció laboral femenina per mesurar l’impacte de les polítiques i programes que ho potencien.
A més, també es proposen accions en l’àmbit del consum com ara garantir l’accés a mesures de reducció de la pobresa energètica i avaluar-ne les mesures, continuar millorant les dades amb perspectiva de gènere i augmentar l’evidència i la visibilitat dels beneficis de la transició energètica per implicar els homes joves.
