Amb una trajectòria marcada per la col·laboració internacional, la formació i el lideratge en institucions com l’Agència Espacial Europea o la International Space University, Joan de Dalmau és avui mentor de joves professionals i referent en divulgació sobre l’ús civil de l’espai. Enginyer industrial per la UPC, ha estat una veu clau en l’impuls del sector espacial des de Catalunya. Amb motiu de la seva participació en l’Aula d’Extensió Universitària del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, conversem amb ell sobre els reptes i oportunitats de la nova economia de l’espai.

Què entenem per “nova economia de l’espai”?

La nova economia de l’espai és part d’un procés de democratització de l’espai extraterrestre que s’ha produït en els últims vint-i-cinc anys. Històricament, l’accés a l’espai estava restringit a uns pocs governs hegemònics amb capacitat tecnològica i econòmica. Avui no sols disposem de molt més coneixement sobre el nostre planeta, el sistema solar i el cosmos, sinó que hi ha un nombre creixent d’oportunitats formatives i d’actuació en disciplines diverses com l’enginyeria, la política internacional, la regulació o la medicina espacial. Alhora, hi ha molts més actors que poden decidir què es fa a l’espai, i no només governs centrals, sinó també regions com Catalunya, empreses privades i universitats. Aquest canvi ha reduït les barreres d’accés i ha obert noves oportunitats per a innovació, participació i negoci.

L’estratègia Catalunya Espai 2030 vol convertir el país en referent del sector. Quines oportunitats pot generar per a les empreses i la indústria de Catalunya?

L’estratègia Catalunya Espai 2030 ajuda a continuar amb el procés de democratització de l’espai i permet que com a país s’aprofitin més i millor les oportunitats que ofereixen les tecnologies espacials. A banda d’accés a coneixement i formació, aquesta estratègia permet que decisions abans centrades en governs puguin prendre’s a escala d’empreses i start-ups. Avui en dia, una empresa ja pot desenvolupar negocis vinculats a l’espai sense dependre exclusivament de contractes amb administracions públiques: pot dissenyar, construir o utilitzar satèl·lits i serveis espacials, creant valor i ocupació. Això representa un canvi de paradigma que dinamitza l’ecosistema.

I personalment, com valores aquest canvi de paradigma?

És positiu perquè dona accés a molta més gent i a moltes més empreses per participar en l’activitat espacial i ens permet aprofitar dades de satèl·lits que sovint són gratuïtes però encara infrautilitzades.

Per exemple, les dades de la constel·lació europea Copèrnicus es poden fer servir per millorar la previsió i el seguiment d’incendis, inundacions o sequeres, així com per optimitzar la gestió de recursos en agricultura de precisió o mesurar pèrdues d’energia a edificis. Les telecomunicacions via satèl·lit obren connexions on les xarxes terrestres no arriben. A Catalunya han nascut empreses pioneres en aquests àmbits gràcies també a l’impuls de l’estratègia regional.

Tot i això, aquest accés ampliat també genera més competència, especialment a nivell internacional, i obliga a reinventar i adaptar la indústria tradicional europea davant l’evolució tecnològica i la competència global.

El sector té molts desafiaments sobre la taula... les deixalles orbitals, per exemple?

En l’àmbit de les deixalles orbitals, encara anem molt endarrerits. El problema és conegut: s’han deixat satèl·lits fora de servei en òrbita de manera similar a com si haguéssim deixat tots els vaixells de la història a l’oceà, afonant-se i desfent-se en trossos.

Tot i que l’espai és molt més gran i el risc de col·lisió és menor, ja n’hi ha hagut, i en certes òrbites el perill és real. Existeixen bones recomanacions de Nacions Unides, però el problema és que molts països no les han traduït en lleis, de manera que els operadors no estan obligats a aplicar-les.

En quina posició es troba Catalunya en aquest context?

En aquest context, entitats catalanes com l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) han estat de les primeres a signar la carta Zero Debris de l’Agència Espacial Europea, una iniciativa per fomentar el disseny responsable de satèl·lits i evitar que quedin en òrbita al final de vida.

En aquest escenari, quines competències humanes i tècniques són més necessàries per formar els enginyers i enginyeres del futur?

Un dels aspectes clau del sector espacial és la multidisciplinarietat. A més dels coneixements tècnics, un enginyer o enginyera ha de saber moure's professionalment en un entorn on no tothom ha estudiat enginyeria.

Calen persones expertes en emprenedoria, perquè els projectes han de ser viables i eficients; en dret, perquè tot es regeix per contractes i regulacions; i en relacions internacionals, atès que la majoria dels projectes són col·laboratius entre països i empreses. També és essencial dominar idiomes més enllà de l’anglès i tenir habilitats per treballar amb mentalitats diverses i una de les maneres per fer-ho és complementar els estudis tècnics amb formació multidisciplinària, encara que sigui amb cursos breus específics, no necessàriament un màster.

Quina responsabilitat tenim, com a enginyers i ciutadans, en assegurar que el progrés tecnològic vagi acompanyat de valors?

És un aspecte molt important, però sovint no s’ensenya de manera estructurada en l’àmbit professional. Els valors s’aprenen a l’escola o a la família, però també caldria incorporar-los a la formació tècnica.

El cas de les tecnologies amb ús dual n’és un bon exemple: una mateixa eina pot servir tant per fer el bé com per causar danys. Un telèfon pot salvar una vida o declarar una guerra, igual que passa amb la intel·ligència artificial o amb tecnologies espacials. Per això cal formar enginyers capaços d’aplicar criteris de ciberseguretat o de dissenyar sistemes responsables, però també cal que empresaris i polítics entenguin i assumeixin aquesta responsabilitat. L’ètica hauria de ser una pràctica compartida, no només dels que dissenyen, sinó també dels que regulen i executen.

Quin ha estat el fil conductor de la teva trajectòria professional fins a liderar programes internacionals?

La col·laboració internacional. Créixer en una família germanocatalana em va permetre aprendre idiomes i conèixer una altra cultura des de petit. Com a estudiant d’enginyeria, el meu somni era treballar en un organisme internacional per practicar idiomes, descobrir el món i contribuir a l’enteniment internacional.

L’espai no formava part dels meus objectius inicials, però gràcies al servei de Borsa de Treball del Col·legi d’Enginyers vaig descobrir l’Agència Espacial Europea, on vaig començar la meva trajectòria en aquest sector que m’ha acompanyat durant més de trenta anys.

També he col·laborat amb la International Space University, que fomenta la cooperació entre futurs líders espacials perquè continuïn col·laborant internacionalment. Encara avui, des de la jubilació, col·laboro com a mentor, donant suport a joves que volen orientar-se professionalment cap al món de l’espai.

Quin missatge voldries deixar a les generacions que comencen ara el seu camí professional?

Que no deixin mai d’aprendre. Escoltar abans de parlar és essencial, perquè escoltar vol dir respectar, tenir paciència i entendre les inquietuds de l’altra persona abans d’explicar el que vols dir. Saber escoltar és una habilitat clau tant en l’àmbit professional com en la vida.