Segons les dades de l’Enquesta de Mobilitat en Dia Laborable (EMEF), el 15% dels trajectes que es fan cada dia són laborals i si s’inclou la tornada, el percentatge s’eleva fins al 30%. Aquests desplaçaments són responsables d’entre el 70 i el 80% de les emissions contaminants: el cotxe és el transport més utilitzat a les comarques barcelonines i l’ocupen, de mitjana, només 1,2 persones.
Però aquesta mobilitat no només té impacte en el medi ambient sinó també en el temps que requereixen. El temps de trajecte és, de fet, el tercer aspecte que valora un treballador del seu lloc de treball, ja que es calcula que les hores dedicades, de mitjana, als desplaçaments laborals són de 220 hores anuals de mitjana, és a dir, 27 dies naturals.
“Dediquem més dies als desplaçaments que a les vacances”, diu Marc Fíguls, soci director a Factual, una consultoria especialitzada en la transformació de la mobilitat sobretot des de l’òptica empresarial acompanyant organitzacions a planificar la seva pròpia mobilitat corporativa a través del Pla de Desplaçament d’Empresa. És una de les mesures que preveu la Llei de Mobilitat Sostenible, concretament a l’article 26, que vol regular la mobilitat dels treballadors igual que s’ha fet en altres països com ara Itàlia, França o la regió de Brussel·les. Des de l'entreda en vigor d'aquest text, el desembre del 2025, les sigles PDE s'han de començar a fer-se més populars a les empreses de més de 200 treballadors (o 100 per torn), per les quals és obligatori.
Tal com recull el text i explica Fíguls, que ha intervingut en el marc d’una jornada de la Comissió de Mobilitat del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, els PDE són el conjunt d’actuacions que promouen una mobilitat sostenible i segura entre els treballadors i treballadores d’una empresa i que ha de buscar optimitzar aquesta mobilitat, amb modes de transport alternatius al vehicle privat, tenir en compte tota mena de mobilitat del domicili al centre de treball però també els desplaçaments de l’activitat professional, i establir un pla d’acció de tres anys amb uns indicadors definits que permetin valorar-ne el compliment.
Des de Factual s’acompanyen les empreses, doncs, a l’hora d’elaborar aquest PDE i ho fan a partir de l’anàlisi de la situació del moment, amb enquestes als treballadors per conèixer hàbits, preferències, petjada de carboni i altres dades interessants. Aquesta primera fase els permet identificar les oportunitats i, de retruc, optimitzar l’estratègia que han de seguir. Totes les respostes, doncs s’analitzen per prendre les decisions que canviaran la mobilitat de la plantilla a través dels plans d’acció que poden incloure mesures de gestió, de mobilitat activa, de mobilitat en transport públic o compartit o de mobilitat en cotxe compartit.
En funció de les característiques de cada companyia, doncs, es promou en major o menor mesura el teletreball o es potencia la infraestructura ciclista interna, amb estacionament, i externa, amb el carril bici. També es pot dotar l’empresa de bicicletes o patinets compartits o, fins i tot, implantar una plataforma de gaming entre els empleats. Els sistemes de mobilitat a demanda, el cotxe compartit o les targetes de transport públic per a treballadors són altres mesures que es tenen en compte així com un canvi en la gestió de l’estacionament – com per exemple, afavorir els qui comparteixen cotxe- i la instal·lació de punts de recàrrega de vehicle elèctric.
La llei i les dades
Els PDE són tan sols una petita part d’una llei, la de Mobilitat Sostenible, que se sustenta en quatre pilars: un sistema digital i innovador, la mobilitat com a dret social, una millor inversió al servei del ciutadà i una mobilitat neta i saludable. “Té tots els principis que es requereixen avui dia per introduir una nova manera de planificar la mobilitat perquè sigui sostenible, finançable i contribueixi a assolir els reptes europeus”, assegura Luis Willumsen, enginyer a Nommon Solutions and Techonolgies.
Amb aquesta premissa i en el context actual, l’ús de les dades és cabdal per aquesta planificació que exigeix millorar la gestió de la mobilitat. “Les dades permeten mobilitzar la mobilitat, mirar-nos-la d’una altra manera, ja que canvia contínuament”, diu Willumsen, “el seu ús ha de servir per crear solucions adaptades a la demanda real”.
En aquest sentit, l’Espai de Dades Integrat de Mobilitat (EDIM) és l’eina que aglutina tota aquesta informació de l’oferta, la demanda i el desenvolupament dels mitjans de transports i n’ha de felicitar la gestió per dissenyar solucions de mobilitat sostenibles. La governança de les dades, però, complica la tasca, ja que, tal com indica l’expert, “no és fàcil integrar totes les fonts de dades amb diferents estructures perquè siguin utilitzables per entitats públiques i privades”.
Evitar la pobresa de la mobilitat
Segons Willumsen, aquesta llei ha de permetre agafar una nova perspectiva de la mobilitat: com a dret, amb l’obligació de l’administració a garantir un sistema inclusiu, universal i adaptat, i amb una jerarquia de la mobilitat (mitjans actius, transport públic i altres models). L’objectiu final és, també, evitar “la pobresa de la mobilitat, que existeix”, diu l’expert, que recorda que hi ha regions i ‘butxaques locals’ amb manca de serveis, per la qual cosa demana un enfocament especial a les zones rurals i periurbanes, entre altres.
Tot i que la llei, segons Willumsen, és necessària i aposta per aprofitar la digitalització com a motor de canvi també en fa una crítica: “li falta tractar la incertesa, necessària per reconèixer que el futur no és previsible ni planificable al 100%. Willumsen recorda que el ‘boom’ de patinets elèctrics, per exemple, ens va agafar desprevinguts, i per això, demana monitorar les tendències per estar atents “a canvis aparentment sobtats”.
