Aquest mes de febrer, el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya organitza dues jornades – a Tarragona i a Barcelona- per presentar ‘Indústria química i seguretat de procés’, una publicació amb la informació clara i estructurada que poden necessitar els professionals tècnics, els responsables de planta, els gestors de seguretat i qualsevol professional amb responsabilitat o interès en les operacions industrials. Arturo Trujillo, vicepresident—Global Service Group Manager Process Safety a DEKRA, n’ha estat un dels impulsors i, en el seu rol de copresident del Grup de Treball que porta el mateix nom, ens explica en aquesta entrevista tant els objectius de l’opuscle com les característiques d’un sector on els enginyers industrials tenen un paper fonamental.

Per què heu fet presentar ‘Indústria química i seguretat de procés’,?

En l’àmbit de la seguretat de procés hi ha moltíssimes publicacions, sovint llibres gruixuts i tècnics, i majoritàriament procedents dels Estats Units o del nord d’Europa. Dins el Grup de Treball, vam pensar que calia un document més senzill, divulgatiu i adaptat a la nostra realitat. Volíem fer una guia que fos fàcil de llegir, útil i propera a les necessitats de la indústria catalana i espanyola. Aquest va ser l’origen del projecte.

I què hi trobem, finalment?

Ens ha quedat una mica més llarg del previst, però l’objectiu s’ha complert. No és un document per convertir ningú en expert, però sí que ofereix una primera pinzellada general: què és la seguretat de procés, per què és important, quines són les seves línies mestres i què cal tenir en compte per gestionar-la correctament. Crec que és un document assequible, que no es llegeix com una novel·la, però tampoc és excessivament tècnic. I, a més, hem incorporat un capítol de tendències de futur —intel·ligència artificial, digitalització, internet de les coses…— que fins i tot s’avança al que publiquen les grans referències internacionals. N’estem molt orgullosos.

I a més, és una publicació coral...

Sí, la veritat és que hem pogut reunir una combinació molt enriquidora de visions: professionals en actiu de la indústria, consultors especialitzats i acadèmics que han dedicat la carrera a la seguretat de procés. Aquesta diversitat ha fet créixer molt el projecte.

A qui voleu arribar amb aquest document?

A tothom qui treballi amb matèries perilloses, perquè la definició és molt ampla, però sobretot a les petites i mitjanes empreses que sovint no tenen els mitjans ni el coneixement per identificar i gestionar determinats riscos. A les multinacionals que treballen, per exemple, a la indústria química, potser no els descobrirem res. Però hem de pensar que el primer accident documentat de seguretat de procés és l’explosió d’un forn de pa a Florència al segle XVII. Per tant, no parlem només de grans plantes químiques. Hem de tenir en compte que el risc no és proporcional a l’EBITDA, ni a les vendes ni al CAPEX, ni a res de tot això i que hi ha moltes empreses com el forn de pa de Florència que tenen riscos significatius i no hi poden dedicar prou recursos.

Això passa?

Sí, és molt habitual en empreses petites i mitjanes, per falta de coneixement i perquè està al càrrec d’un sol enginyer que també és responsable del manteniment de la producció i d’altres àmbits. I el teixit industrial de Catalunya és Pime. Amb la meva trajectòria en consultoria me n’he trobat força.

Aquesta mena d’accidents són habituals?

Sí i no. Els quasi accidents —situacions que s’allunyen de les condicions d’operació desitjables i que podrien escalar— són relativament freqüents. La majoria no passen d’aquí gràcies a les salvaguardes tècniques i al coneixement dels operadors. Quan n’hi ha un de greu, com el d’IQOXE, surt als diaris. Però abans n’han passat molts que no han transcendit, de fet, per cada 100.000 petits incidents, en pots tenir un de gran. Hi ha nombrosos incendis i fuites menors a naus industrials, per exemple.

Però qui ha de prendre consciència?

Tothom. Tots tenim un paper. La percepció pública és que n’hi ha pocs, però la realitat és que hi ha molta activitat invisible. De totes maneres, avui en dia hi ha més sensibilitat social i administrativa. Anys enrere, un incendi en una nau es resolia sense més. Avui hi ha protocols, confinaments i avisos, i això fa que es visibilitzi més. La indústria ha evolucionat moltíssim: fa quaranta anys anàvem a cegues, per entendre’ns. Protecció civil s’estava organitzant i la cultura industrial era molt diferent. Per tant, la indústria és més madura, l’administració és més exigent i la població vol saber què passa al seu entorn. La consciència, en general, ha crescut a tots els nivells, però encara queda camí.

Amb més mesures, el risc sempre és menor? O hi ha un punt on és difícil continuar millorant?

El risc baixa amb més mesures, però segueix una corba asimptòtica: les primeres millores són fàcils i efectives; després, cada pas costa molt més. El problema és que a la seguretat de procés treballem amb probabilitats molt baixes i difícils de mesurar.

Quines dificultats genera això?

Doncs és complicat explicar a un CEO que invertir milions servirà per reduir una probabilitat que no pot veure ni quantificar. Però sí que hi ha efectes col·laterals mesurables: menys pèrdues de producció, primes d’assegurança més baixes, menys errors de qualitat... Fer bé les coses normalment fa la planta més segura i més eficient.

Quin paper hi teniu els enginyers industrials en l’àmbit de la seguretat?

Gairebé tot. La seguretat de procés és molt tècnica, i és difícil que la pugui assumir algú que no sigui enginyer o un perfil similar. A la indústria química sovint són enginyers químics, però hi ha enginyers industrials en totes les fases: disseny, operació, manteniment, gestió del canvi, emergències, etc. No s’ha de confondre la seguretat de procés amb la prevenció laboral, que pot implicar perfils molt diversos, com ara psicòlegs. La seguretat de procés requereix coneixements tècnics profunds i una cultura de seguretat transversal: no es tracta que el responsable de seguretat revisi el projecte l’últim dia, sinó que participi des del primer minut.

Aquesta publicació l’heu liderat des del Grup de Treball i ha estat la feina de 2025. Quins reptes teniu pel 2026?

Amb el llibret, la veritat és que l’èxit ha superat les nostres expectatives. El Consejo General de la Ingeniería de España s’ha interessat a fer-ne una traducció al castellà, i també l’European Process Safety Center ha manifestat interès en una possible versió en anglès. Aquesta última serà més complexa, perquè el document està molt adaptat a la normativa catalana i espanyola, però és un projecte que no descartem. Per tant, aquests serien els reptes immediats, a banda de les dues jornades de presentació que fem aquest mes de febrer i una altra sessió pel segon semestre.