Innovació: com s’entén i què implica
El Barcelona Supercomuting Center alberga una quinzena d’empreses deeptech amb nínxols de mercat importants que ocupen 600 persones i han aconseguit aixecar 45 MEUR d’inversió privada. L’objectiu d’aquest centre de recerca, en el qual ja hi treballen més de cent investigadors fent recerca, ara, sobretot en IA, és fer créixer aquestes dades i ampliar serveis que s’ofereixen a les pimes i empreses emergents i administració pública. La directora d’innovació i desenvolupament de negoci del Barcelona Supercomputing Center, Mariona Sanz, explica que d’aquesta manera s’acompanya l’aplicació de la tecnologia que es veu com una oportunitat de negoci i que com una oportunitat de negoci i en valora l’aportació a la societat i la col·laboració amb altres empreses i indústria.
És només un exemple del paper que la innovació té en aquesta important infraestructura digital de Barcelona. Sanz veu la innovació com un concepte més enllà de la tecnologia i la creativitat i es fixa en l’execució. “Si no hi ha un procés organitzat és impossible que sigui factible i assumible”, diu Sanz, “si no té una aplicació diferenciada que es valori al mercat, no és innovació”.
La directora d’innovació i desenvolupament del BSC ha exposat aquestes idees a la quarta edició del Converses BSM, una jornada organitzada conjuntament entre el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya i BSM, per reflexionar sobre temes d’impacte a la ciutat. Sanz ha compartit panel amb David Tapias, director Corporate Venturing a Fluidra, i Albert Chamorro, CEO a V2 Group, que han aportat els punts de vista de l’economia blava i la indústria.
V2 Group, una empresa dedicada a la fabricació additiva a gran format per al sector marí i nàutic, és una empresa nascuda precisament de la innovació. “Sempre hem entès la innovació com un element estructural”, diu Chamorro, “no entenem l’empresa sense aquest procés d’innovació contant”. En aquest sentit, creu que no estan revolucionant el mercat del motlle, però sí que es treballa amb la idea que busquen solucions per poder-ne fer de més econòmics, més ràpids i més reciclables en un context en el qual cada vegada és més difícil escalar. Chamorro també veu la innovació com un procés col·laboratiu, sempre.
A Fluidra, una empresa líder al sector de les piscines, la innovació està en mans de David Tapia. Coincideix amb Chamorro amb la necessitat de col·laborar, però posa més atenció, encara, en el compromís de la direcció per engegar processos d’innovació. Aquesta innovació, a més, ha de ser oberta i ha d’ajudar la companyia a ser més eficient en determinats àmbits. Després de crear Fluidra Accelera, ara tenen un fons per acompanyar start-ups que puguin convertir-se en part de Fluidra en un futur. A més, han muntat un programa perquè l’equip participi en tot procés d’innovació compartint les seves idees.
La influència externa
La darrera sequera va posar en qüestió les piscines i empreses com Fluidra van haver de posar moltes dades sobre la taula per contrarestar la informació. El clima és un dels agents externs que més han de tenir en compte en el seu model de negoci, però n’hi ha d’altres. Sense anar més lluny, els atacs a Ormuz ja han començat a tenir els seus efectes, com a empresa global que són. “Hem d’estar atents i tenir capacitat de ser flexibles per adaptar-nos i, si podem, preveure aspectes i fer mig pas endavant per liderar el canvi”, recomana Tapias. Al BSC, la influència externa també la noten. Com a centre d’IA que treballa amb algoritmes, dades i computació formen part de la xarxa europea de supercomputació i tenen, als EUA, el seu principal proveïdor. Tot i això, s’erigeix en “el gran estendard” de la política d’inversió amb la sobirania tecnològica que, segons Sanz, Europa va constatar amb la pandèmia. Per això, s’està liderant un projecte per disposar de xips accelerats europeus.
V2 Group s

e salva d’aquestes incerteses, però Chamorro reconeix que la IA també hi ha ocupat un lloc. “Fa un any i mig no teníem agents d’IA a la cadena de valor i ara en tenim més de vint”, ha explicat el CEO de la companyia.
Actitud, obligació i necessitat
“Innovar és tenir actitud en un ecosistema amb la cultura que la promogui amb intenció i valors”, ha dit Marta Labata, directora general de BSM, per definir el tema central de Converses BSM. El degà del Col·legi, Narcís Armengol, ha completat la definició amb una apreciació: “l’excel·lència de la innovació te la dona el mercat” i ha destacat el paper de l’enginyeria per fer-la possible. Ho han dit a l’obertura de la jornada i en un diàleg conduït per Laura Ivern, sotsdirectora del Col·legi. La sotsdirectora general de Client, Estratègia i Transformació de BSM, que ha tancat la jornada “La innovació és una obligació” ha conclòs, per la seva banda, Míriam Plaza en acabar l’acte. Per Plaza, Barcelona i Catalunya té un ecosistema d’innovació “amb bona salut i deures pendents de fer”, però ha reconegut la seva capacitat de “transformar reptes en oportunitats”.
