Amb una trajectòria internacional que l’ha portat de Catalunya a Taiwan, la Xina i diversos països europeus, Aitor Querol ha desenvolupat la seva carrera en l’àmbit de la mobilitat elèctrica i, més recentment, en l’aviació elèctrica. Enginyer industrial de formació, ha combinat des dels inicis l’experiència pràctica amb una clara orientació global. En aquesta conversa amb Fulls d’Enginyeria, posa el focus en com l’experiència internacional ha marcat el seu recorregut professional i en el valor d’aprofitar oportunitats fora de l’entorn més immediat.

Com han estat els teus inicis en el món de l’enginyeria?

Han estat molt vinculats a l’empresa familiar, dedicada a la fabricació de components industrials. Des de jove he estat en contacte amb la indústria, i això em va portar a estudiar enginyeria industrial, amb especialització en mecànica, automoció i gestió de la producció. Durant els estudis vaig combinar la formació amb la feina, i això em va donar una visió molt pràctica des del principi.

Quan has fet el salt cap a projectes propis?

Just després d’acabar la carrera vaig tindre l’oportunitat de cofundar una empresa de micromobilitat elèctrica amb professionals provinents del sector de l’energia eòlica. Va ser el meu primer contacte amb la mobilitat elèctrica i amb el repte d’industrialitzar un producte. En aquest context, davant les dificultats de fabricar a Catalunya, vam decidir fer part de la producció a Taiwan, i mantenir les bateries i l’assemblatge es feien a Catalunya.

Com va ser aquesta experiència internacional inicial?

Va ser una oportunitat que va aparèixer i que no em vaig pensar gaire. Vaig marxar a Taiwan amb la voluntat de tirar endavant el projecte. Sense pensar-m’ho gaire, vaig agafar la motxilla i vaig marxar. Això em va obrir la porta a una trajectòria internacional.

I després de Taiwan?

Posteriorment, vaig treballar a la Xina portant una línia de producció i cadenes de subministrament per a empreses espanyoles. Aquesta experiència em va permetre entendre millor el funcionament global de la indústria i veure que no t’has de quedar lligat a un sol territori.

Quins han estat els principals reptes de treballar a fora?

Més que tècnics, han estat culturals. La part tècnica és bastant universal, però la comunicació, la manera de treballar i les dinàmiques d’equip varien molt. Recordo especialment l’arribada a Taiwan, on vaig tenir una barrera cultural més que lingüística. L’adaptació cultural i el respecte per les formes de treball de cada país són clau.

Com has arribat al sector de l’aviació elèctrica?

Amb l’experiència acumulada en vehicles elèctrics, una empresa alemanya del sector de l’aviació elèctrica es va posar en contacte amb mi per industrialitzar sistemes de bateries. Va ser un pas natural cap a un sector amb requisits molt més exigents en qualitat i escalabilitat. Tot i que el projecte no va acabar prosperant, he continuat especialitzant-me en aquest àmbit.

Quines diferències has observat entre treballar a l’Àsia i a Europa?

A l’Àsia hi ha molt dinamisme i una major predisposició al risc. A l’hora d’engegar projectes amb un perfil de risc, a Catalunya costa més trobar capital i gent disposada, mentre que a la Xina és més habitual. En canvi, a Europa sovint s’espera tenir el producte molt madur abans de fer el salt.

I el cas de Suïssa?

És una mescla. Sí que esperen tenir el producte molt ben madur per un tema de qualitat i de renom, però després són molt dinàmics, pragmàtics i eficients. També la burocràcia és molt diferent de la resta de Europa.

Què t’ha aportat treballar en entorns internacionals?

Sobretot una mentalitat oberta. Quan estàs a la universitat no t’imagines treballant a Taiwan o a la Xina, però quan sorgeix l’oportunitat i l’aprofites, veus que el món és global i que les oportunitats estan arreu.

Costa fer aquest salt?

Depèn del caràcter. Hi ha gent que ho veu molt atrevit, però en el meu cas no m’ho vaig plantejar gaire: va sortir l’oportunitat i la vaig aprofitar. Si surt bé, molt bé, i si no, sempre pots tornar a casa.

Quin consell donaries a joves enginyers i enginyeres?

Que treballin per generar oportunitats, però sobretot que siguin capaços d’escoltar les que apareixen al seu voltant i aprofitar-les. Jo no m’imaginava treballant a l’Àsia, i va ser una oportunitat que em va canviar la carrera professional.

I pel que fa als idiomes?

L’anglès és imprescindible, però no cal tenir un nivell perfecte per començar. Quan vaig sortir de la universitat no tenia un gran nivell, i és una cosa que desenvolupes treballant. Pel que fa al xinès, no el sabia, però quan veus altres occidentals parlant-lo t’adones que no és impossible. Tot i així, el més important és entendre la cultura i adaptar-s’hi.

Mantens el vincle amb Catalunya?

Catalunya és casa i això no canvia, però actualment no tinc previst tornar-hi a nivell professional a curt termini.

Com valores la situació industrial de Catalunya i Europa?

Crec que està en transformació. Europa està canviant la seva posició al món i això també afecta la indústria. És important mantenir una economia oberta i no perdre de vista el valor estratègic del sector industrial.

Quina reflexió final en fas de la teva experiència?

Treballar amb diferents cultures t’ensenya a quedar-te amb la millor part de cadascuna: el dinamisme asiàtic, la meticulositat alemanya, el pragmatisme suís o la flexibilitat mediterrània. La clau és integrar aquests aprenentatges i adaptar-los al teu propi estil.