Reforçar la seguretat de la xarxa elèctrica, més emmagatzemament i mecanismes que aportin inèrcia al sistema i més visibilitat. Aquestes són algunes de les conclusions de l’informe que ha elaborat el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya per analitzar la situació del sistema elèctric un any després de l’apagada general del 28 d’abril i que traslladen la necessitat de millorar els mecanismes de gestió i control de la xarxa.
En el document els enginyers recullen els reptes que operatius que afronta els sistema elèctric ibèric en l’actual context de transformació energètica cap a un model descarbonitzat. “L’apagada ens ha ensenyat que no n’hi ha prou amb tenir energia neta, necessitem que sigui robusta”, assegura el president de la Comissió d'Energia, Lluís Pinós. En l’informe, s’assenyala que la seguretat de subministrament no és un obstacle per al desplegament de les renovables sinó precisament una condició indispensable per al seu èxit. Per això, Pinós afegeix que s’han de dotar les plantes renovables de la tecnologia que els permeti actuar en cas d’emergència i corregir el voltatge de la xarxa a l’instant. “Si no invertim ara en aquesta resiliència tècnica, el risc d’apagades serà estructural i posarà en perill el procés de descarbonització”, afegeix Pinós.
Les principals conclusions
L’informe del Col·legi, elaborat per un grup de treball creat arran, precisament, de l’apagada, amb membres de diverses comissions fa referència a l’informe del panel d’experts a l’hora de resumir les conclusions sobre el que va passar el 28 d’abril de 2025, que s’atribueix l’apagada a un augment ràpid i incontrolat de les tensions a causa de diversos factors acompanyat d’una falta d’eficàcia del control de les tensions.
En aquest informe del panel d’experts, també s’identifiquin els factors estructurals que van condicionar l’incident com són l’alta penetració de veneració renovable basada en convertidors, l’operació en mode factor de potència fix de les plantes renovables, el no assoliment de la referència d’absorció de reactiva de diverses centrals convencionals, la incompatibilitat de les maniobres manuals de reactàncies amb la rapidesa de l’esdeveniment, la insuficient capacitat d’interconnexió amb França i la falta de telemesura en les instal·lacions de FV de potències inferior s a 1MW.
Les recomanacions d’enginyers i enginyeres
Tenint en compte el contingut dels experts, des del Col·legi es recullen algunes recomanacions pels agents que operen un sistema en “profunda transformació”, per l’elevada penetració de renovables asíncrones que en potencia la complexitat de la gestió.
- Mecanismes perquè aportin intermitència i variabilitat de les energies renovables, ja que són i seran una tecnologia base que a més de ser clau per a la descarbonització, incrementen els nivells d’autosuficiència energètica.
- Instal·lació d’emmagatzemament, bateries i bombeig, per compensar la intermitència i la variabilitat de les energies renovables.
- Agilitat en el camp regulatori que actualment no va “a prou velocitat” per resoldre els canvis que necessita el sistema, tenint en compte que n’ha augmentat la complexitat amb la mescla de sistemes de generació diferents.
- Recuperació de la Comissió Nacional de l’Energia (CNE) amb una dedicació “exclusiva” al sector energètic i prioritats orientades a la seguretat del sistema i a la gestió de les reserves energètiques. La supervisió institucional és essencial per garantir la transparència i el compliment de la normativa.
- Menys pes de l’economia en el trilema entre economia, seguretat i sostenibilitat, ja que s’observa que s’ha inclinat cap aquest àmbit i, així, es posa en perill l’òptim tècnic del sistema i, per tant, la seguretat. “l’economia s’està convertint en una variable tècnica més de l’explotació que ha de donar els senyals adequats per tenir un sistema segur i resilient”, alerten els enginyers.
