L’augment sostingut de la generació renovable no ha anat acompanyat, al mateix ritme, de les eines necessàries per gestionar-la. Els darrers mesos, la penetració de renovables ha assolit nivells molt elevats, mentre que la xarxa no ha incorporat prou capacitat d’emmagatzematge ni mecanismes de flexibilitat. Així ho veu Ferran Garrigosa, director executiu de l’empresa de serveis energètics Prenergy, que afegeix que a tota aquesta situació s’hi suma un context de molta generació hidràulica, eòlica i solar i una demanda que no ha crescut amb la mateixa intensitat.
Garrigosa, resumeix així la situació actual del sistema elèctric espanyol. En una entrevista a Fulls d’Enginyeria, Garrigosa adverteix que el problema no s’ha situat tant en la manca de generació com en la dificultat d’integrar-la i com a expert del sector fa una alerta: “S’ha configurat una tempesta perfecta”.
Per Garrigosa, l’escenari actual presenta un desajust cada vegada més evident entre oferta i demanda. En moltes hores del dia, especialment en franja solar, el volum d’electricitat disponible ha superat el consum i això ha fet caure els preus. “Tenim moltes hores del dia amb preus zero o fins i tot negatius”, assenyala Garrigosa, i recorda que aquest fet no respon a un cost real de l’energia, sinó també al funcionament del mercat elèctric, on el sistema de casació de preus situa les renovables a cost zero en situacions d’excés d’oferta.
El fenomen ha tingut un impacte directe en la viabilitat econòmica del sector, ja que “no hi ha cap energia que tingui un cost real zero” i ha posat de manifest que aquests nivells de preu han dificultat tant el retorn de les inversions existents com el desenvolupament de nous projectes.
Un problema de sistema, no de generació
Tot i aquest context, Garrigosa matisa que no s’ha produït un col·lapse generalitzat del subministrament. El sistema ha continuat funcionant, però ho ha fet amb tensions creixents. “El problema no ha estat de generació, sinó de sistema”, afirma.
Segons explica, s’han instal·lat moltes plantes de renovables, però no s’ha invertit al mateix ritme en xarxa, emmagatzematge i eines de gestió. En aquest sentit, critica que les mesures adoptades s’han orientat més a controlar la generació que no pas a resoldre el desequilibri estructural. “En lloc d’invertir en xarxa o emmagatzematge, s’han posat més restriccions”, apunta.
Projectes en risc i fre a la descarbonització
Una de les conseqüències més rellevants ha estat la dificultat per finançar nous projectes. Moltes instal·lacions que ja han completat gran part del seu desenvolupament no han aconseguit tancar el finançament necessari per construir-se.
“Hi ha projectes que no són capaços ni de pagar el deute”, explica Garrigosa i segons adverteix, aquesta situació ha posat en risc una part important del pipeline renovable i podria derivar en una aturada significativa del sector.
Garrigosa també alerta que molts projectes tenen terminis administratius limitats. Si no es construeixen dins aquests terminis, poden decaure i obligar a reiniciar processos que poden allargar-se diversos anys, fet que suposaria un retard directe en els objectius de descarbonització.
En aquest context, també ha assenyalat que el sector renovable ha acabat “subvencionant el sistema”, en el sentit que ha contribuït a abaratir el cost de l’electricitat mentre veu compromesa la seva pròpia viabilitat.
Emmagatzematge, regulació i demanda: les claus
Davant aquest escenari, Garrigosa identifica diverses línies d’actuació. Entre elles, destaca la necessitat d’impulsar l’emmagatzematge energètic, especialment a través de bateries, tot i que reconeix que actualment no disposen d’un marc regulador i retributiu prou estable per garantir-ne la rendibilitat. També defensa reformes en el mercat elèctric i polítiques que incentivin l’electrificació de la demanda. “Si tens molta oferta, una de les solucions és fer créixer la demanda”, indica.
A curt termini, apunta la necessitat d’articular instruments financers que permetin evitar la paralització dels projectes més madurs i superar l’actual context de preus baixos.
Una paradoxa en plena transició energètica
La situació actual genera, segons Garrigosa, una paradoxa significativa: en ple procés de transició energètica, s’han arribat a desconnectar centrals renovables per manca de capacitat del sistema per absorbir-ne la producció.
“Estem pagant centrals renovables perquè s’aturin”, afirma Garrigosa, i subratlla la contradicció d’aquest escenari.
Per això, evita parlar d’un col·lapse imminent i centra la seva anàlisi en un desajust estructural entre el ritme de desplegament de la generació i la capacitat del sistema per integrar-la.
