L’any 2023 va entrar en servei al conjunt de l’estat espanyol el sistema de Certificats d’Estalvi Energètic (CAE), un mecanisme que té per objectiu impulsar mesures d’estalvi i eficiència energètica en els diferents àmbits d’activitat mitjançant el registre dels estalvis assolits per cada actuació i la possibilitat de monetitzar-los. A Catalunya, l’Institut Català d’Energia (ICAEN) és l’entitat competent per registrar aquests certificats.
Aquest nou mecanisme és una eina important per a la transició energètica, ja que permet reconèixer, verificar i certificar els estalvis energètics resultants de mesures d’eficiència energètica executades per empreses i agents del territori. Els Certificats són documents electrònics oficials que acrediten un estalvi després de la implantació d’una actuació d’eficiència energètica, i cada un equival a 1 kWh d’estalvi d’energia final anual verificat. Les actuacions d’estalvi i eficiència que poden generar CAE han d’estar incloses en el catàleg oficial de mesures, que ja incorpora un càlcul predefinit de l’estalvi que assolirà cadascuna. També en poden generar actuacions específiques no catalogades, però que donin estalvis que es puguin demostrar a través de mesures. En els dos casos, la documentació ha d’estar verificada mitjançant un verificador acreditat.
L’objectiu del sistema CAE és que la monetització dels estalvis energètics faciliti que l’impulsor de la mesura recuperi part del cost de la inversió, i d’aquesta manera assolir les fites establertes per Europa en matèria d’estalvi i eficiència energètica de manera més flexible i eficaç.
El balanç d’aquests primers tres anys de funcionament del sistema CAE ha estat el d’una arrencada lenta, pròpia d’un instrument nou -nous procediments, requisits de documentació, manca de coneixement...-, i d’una progressiva consolidació. En total, a Catalunya s’han resolt favorablement un total de 1.288 actuacions amb CAE, que han suposat un estalvi de 830 GWh i un retorn econòmic d’aproximadament uns 105 milions d’euros. Aquesta energia estalviada equival pràcticament al consum anual de tots els habitatges del Baix Llobregat.
Si fem una anàlisi detallada d’aquestes dades, el sector industrial se situa al capdavant, amb el 34% de les actuacions i el 85% del total de l’energia estalviada, seguit del sector transport, amb un 27% del total d’actuacions. Els segueixen el sector residencial, amb un 20% de les actuacions, i el sector terciari, amb un 19%. Les actuacions registrades en l’àmbit industrial han anat mostrant una relació directa amb l’evolució del catàleg, que ha anat creixent i s’ha actualitzat de manera contínua: amb cada canvi substancial s’han registrat puntes de noves sol·licituds. En l’àmbit terciari han predominat les actuacions vinculades a la il·luminació eficient, ja que són una acció fàcilment replicable, mentre que en el sector residencial l’activitat s’ha iniciat de manera més lenta que en els altres àmbits i s’ha anat principalment en la substitució de calderes per bombes de calor.
Una anàlisi qualitativa d’aquests primers expedients permet determinar que, a Catalunya, el sistema CAE afavoreix actuacions actives -com ara renovació d’equips- davant de les passives -com ara la substitució de finestres o les millores d’aïllament en els envolupants-, ja que aquestes generen menys CAE anual per euro invertit.
L’any 2026 suposa l’obertura d’una nova etapa per al sistema CAE, que ha de permetre incrementar els nivells d’estalvi i eficiència energètica en la nostra societat. Passada la fase de consolidació, aquest mecanisme aspira a assolir ja la seva maduresa des de tots els punts de vista. En termes econòmics, l’ICAEN calcula que enguany el mercat potencial dels estalvis energètics assolirà els 1.130 milions d’euros al conjunt de l’Estat, gairebé el doble que l’any anterior. A més, enguany el sistema estatal que gestiona els objectius d’estalvi i eficiència energètica ha augmentat significativament les fites a assolir i ha modificat el seu funcionament, tot atorgant més protagonisme als CAE.
Des d’un punt de vista tècnic i de coneixement, ara que el mecanisme ja s’ha donat a conèixer entre els usuaris i ha començat a generalitzar el seu ús, ha arribat el moment d’extreure-li el màxim rendiment. Això implica, entre d’altres, millorar la qualitat de dades que s’obtenen i que es registren (per exemple, consums, variables o línies base) i reforçar els criteris de validació dels estalvis o el recull d’evidències documentals. I, finalment, des del punt de vista administratiu, toca de maximitzar l’eficiència en la gestió i la transparència en els procediments i resultats.
