El sistema de gestió de residus de Catalunya ha de patir una sacsejada si vol complir els objectius de reducció de generació, d’augment de la recollida selectiva, de creixement de reciclatge i de reducció en els abocadors. Per això, la Generalitat té previst aprovar el PINFRECAT, el Pla Territorial Sectorial d'infraestructures de prevenció i tractament de residus municipals de Catalunya, abans de l’estiu de 2027, però des de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), ja es comencen a avançar al seu desplegament per guanyar temps en millorar les infraestructures del sistema com són les plantes de tractament de resta, de fracció orgànica, les de valorització energètica o els centres de recursos, una d’opcions que guanyarà volada amb aquest nou pla.
En una jornada al Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, el director de l’ARC, Albert Planell, ha desgranat l’esborrany d’aquest pla i ha posat sobre la taula, i amb la mirada posada a les enginyeries que poden optar a participar-hi, els principals eixos del pla. El pla compta amb una inversió al voltant dels 2 MEUR dividits en tres parts iguals que finançaran l’ARC amb el contracte programa, el fons de gestió a través del cànon que s’ha actualitzat recentment i la inversió privada. La nova xarxa de centres de recursos que es posarà en marxa amb els ajuntaments i les entitats d’economia social s’enduran 100 MEUR. Les plantes per a fracció orgànica que s’han d’ampliar i construir-ne de noves, 335 MEUR, mentre que les set noves plantes i la reenginyeria de les plantes existents per a la fracció resta, 221 MEUR.
El pla també inclou fer set nou centres de transferència amb 60 MEUR i mantenir els abocadors actuals amb 104 MEUR més, un pressupost que inclou la possibilitat d’aprofitar aquestes instal·lacions per a plantes de captació de biometà en funció de les dades que donin l’estudi en marxa en aquesta línia.
En canvi, tot i que una de les propostes del Grup de Treball Intercol·legial de Residus és la construcció de dues noves plantes de valorització energètica, des del PINFRECAT no s’estudia no seguir el pla de tancament i, per contra, incrementar la quantitat de residus a tractar. Per fer-ho, s’hi destinaran 300 MEUR. Des de l’ARC es preveu poder mantenir la generació de residus malgrat l’augment de població. “Si aquests darrers anys la població ha crescut i la generació s’ha mantingut malgrat fer polítiques no molt agressives, podem continuar en aquesta línia”, diu Planell que defensa la resta de punts del PINFRECAT per poder contenir la necessitat d’aquesta tecnologia.
Per fer possible la implementació de les iniciatives i accions del PINFRECAT, Planell planteja un canvi de governança que, a grans trets, inclogui l’ARC i un consorci descentralitzat que permeti un preu únic de tractament i valorització de la resta i la fracció orgànica, i aprofitar economies d’escala i sinergies d’equips tècnics.
El pla de l’AMB
La gestió dels residus a l’àrea metropolitana segueix el mateix horitzó normatiu que el PINFRECAT. Frederic Ximeno, director de l'Àrea d'Acció Climàtica i Agenda Metropolitana de l'AMB, més enllà de les actuacions concretes en cada àmbit, destaca el camí cap als sistemes individualitzats de recollida que “han de portar una millora de quantitat i qualitat de residus”. “L’objectiu no és només reduir la disposició final, que també perquè hi estem obligats, com potenciar la idea d’economia circular”, ha aclarit Ximeno, “és a dir, que arribi el mínim, però que el que surti de les plantes el puguem retornar al mercat tan bé com puguem”. En aquest sentit, Ximeno no només fa referència al compost procedent de la fracció orgànica, sinó també a tota mena de residu que ha de ser transformat per tenir una nova vida útil a la indústria.
Reptes per a les enginyeries
El nou panorama en la gestió de residus representen oportunitats per a les enginyeries que treballen en el sector que tiraran endavant els principals projectes que en sortiran. Mateu Tersol, president de CATENARA, l’Associació d’Empreses de serveis d’Enginyeria, d’Arquitectura, Ambientals i Tecnològics de Catalunya, ha aprofitat la jornada per enumerar els aspectes que s’han de tenir en compte en tots aquests processos que defensa que han de ser, d’una banda, transparents, i de l’altra, que fomentin la concurrència, una exigència de la legislació europea. També alerta que és "nefast" el resultat d’optar per alguns mètodes, com ara la subhasta, que trien alguns seveis administratius i per això, demana posar per davant la qualitat del servei que rep la societat per sobre del preu. El president de CATENARA també demana que aquests serveis d’enginyeria siguin prestats per professionals des d’organitzacions empresarials que tinguin en compte una compensació justa que cobreixi “un servei d’excel·lència i l’assumpció de la responsabilitat”. Per això, Tersol demana dimensionar correctament l’esforç de tots els professionals que hi intervenen (enginyers, delineats, especialistes en processos...) en el preu bàsic de licitació amb pressupostos justificats i basats en costos reals.
