El Gabriel Ferraté més personal, l’amic, l’investigador i el gestor universitari amb o sense rol polític. Totes les facetes de l’enginyer industrial Gabriel Ferraté Pascual (1932-2024) s’han recordat aquest dimarts en l’acte d’homenatge que ha celebrat el Col·legi i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya i que ha reunit familiars, amics, col·legues i companys de professió d’una de les ments més brillants que va dedicar la vida a l’automàtica i la cibernètica, i al sistema universitari, sobretot la UPC, on va ser rector més de 20 anys, i la UOC, de la qual va ser-ne fundador.
Ferraté va combinar els estudis d’Enginyeria Industrial, la seva vocació, amb els de Pèrit Agrònom, per acontentar els seus pares, que volien que seguís el negoci de vins familiar. Però tal com recorda Gabriel Ferraté Casas, fill i també enginyer – de Telecomunicacions-, Ferraté tenia altres interessos que el van portar a impulsar Cíber – que es fusionaria amb EYSSA- i a implicar-se a la universitat, àmbit al qual va dedicar bona part de la seva trajectòria professional.
“Entre setmana sempre arribava tard i es tancava al despatx a treballar”, recorda Ferraté Casas, “i els caps de setmana se’ns enduia o al rectorat o a llibreries de vell. Per passar temps amb ell havíem de trobar interseccions en els interessos”. Entre els molts records que ha repassat Ferraté Casas, en destaca els muntatges que feia la nit de Reis per evitar que els fills trobessin els regals abans d’hora i que deixava la casa plena d’alarmes o l’obsessió per acumular eines, llibres i tota mena d’objectes. “També era molt despistat, però jo crec que li agradava ser-ho que li era útil”, ha afegit Ferraté Casas.
L’automàtica i la cibernètica
Visiblement emocionat, el també enginyer industrial i company de Ferraté Josep Amat l'ha descrit “no només com un gran enginyer sinó com un gran amic” i ha recordat les seves contribucions al món de l’automàtica i la cibernètica. Amb la fusió de Ciber a EYSSA, Ferraté va introduir el control dels semàfors amb ordinador i va ser el primer arreu del món. Ferraté va aconseguir la primera càtedra d’Automàtica a l’Escola d’Enginyeria de Barcelona. Ho va fer, diu l’amic i company Josep Amat, a partir del mètode Ferraté: “a grans mals, grans remeis”, ja que es va convocar la plaça sense que tingués temps de preparar-s’ho, però la va aconseguir. La seva trajectòria en recerca, però, es va veure estroncada per les responsabilitats que va adquirir a la universitat, una etapa en la qual Amat també n’ha recordat el compromís en la lluita contra la repressió franquista, i el reconeixement dels estudiants.
“Ferraté va aconseguir l’admiració i el respecte de molts professors i investigadors pels quals ha estat un inapreciable mestre”. El també company Luis Basañez ha lamentat que les responsabilitats universitàries van minvar la seva activitat docent, però n’ha destacat les principals contribucions com el Laboratori d’Automàtica, que es va convertir en l’institut d’Enginyeria Cibernètica, un centre de referència durant molts anys. També ha destacat que va ser el primer a obrir una línia de recerca en bioenginyeria, el 1973, quan encara era un àmbit desconegut i que va impulsar el primer robot industrial. De la seva activitat investigadora n’ha destacat la voluntat de lligar-la amb la transferència tecnològica.
El llegat a les universitats
Per participar a les eleccions del 1972 a la UPC, els candidats van haver de respondre un qüestionari i Ferraté va ser un d’ells. El també enginyer Guillermo Lusa, professor de l’ETSEIB entre el 1971 i el 2008, ha descobert el document inèdit i manuscrit amb les respostes que va donar Ferraté i amb les quals va demostrar “les primeres afirmacions respecte a la política universitària”. En aquest text, Ferraté exposa que vol que les decisions siguin preses pel conjunt de la comunitat universitària i la seva voluntat a estabilitzar el professorat i se’n millori la contractació. Alhora volia, també, contribuir a una obertura i efectivitat de la universitat dins les possibilitats de la legislació.
Aquestes idees les va aplicar els onze mesos que va ser director general d’Universitats del govern espanyol, una faceta que ha explicat Jaume Claret, professor dels estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, que ha reconegut que malgrat que la brevetat del període va ser significatiu perquè va revelar la seva concepció de la universitat. “Volia ser flexible, dialogant i democràtic”, ha recalcat Claret, que també ha detallat que descobrir tot aquest llegat va ser més dificultós perquè la paperassa del seu pas pel govern espanyol, Ferraté se l’havia endut a casa seva i no era especialment conegut.
Va ser a la UPC on Ferraté va poder incidir i portar a terme aquesta política universitària. Jaume Pagès, que també en va ser rector entre 1995 i 2002, destaca dels més de vint anys que va ocupar el càrrec el projecte del Campus Nord. “És el que va estimar més, hi va dedicar més recursos i temps”, ha dit Pagès, que ha recordat que el va plantejar amb mòduls per una qüestió pressupostària. Per Pagès, Ferraté va donar una “estabilitat extraordinària” a la UPC i va encomanar el seu “entusiasme, entrega, tenacitat i il·lusió”, que ell va mantenir tota la vida així com un caràcter optimista, capaç sempre de veure el got mig ple. Com a anècdota Pagès ha explicat la conversa que va mantenir el dia del seu 80è aniversari i en la qual, Ferraté es va definir com a “quatre vegades jove”.
Sens dubte, una de les seves contribucions més destacades va ser la creació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). El qui va ser vicerector de la UOC entre 2006 i 2013, el seu successor, Llorenç Valverde, explica que Ferraté va acceptar l’encàrrec per fer una universitat “diferent” i que, en un moment en què el campus en línia i les classes virtuals eren desconeguts, va canviar la manera d’entendre la universitat i va abandonar la idea d’universitat com a coincidència d’estudiants i professor en un mateix espai. Per això, no va apostar per un model de classes gravades sinó que va buscar crear un espai de reflexió discussió i diàleg a distància que la xarxa permetia. A més, diu Valverde, li va donar dimensió nacional, i de país i la va integrar a la realitat catalana. “Ferraté va ser un dels primers a comprendre que la universitat, com a ciutat de pensament, també podia existir a la xarxa”, diu l’exvicerector.
Per cloure l’acte, el director general del Col·legi, Pere Homs ho ha completat amb una anècdota personal al voltant del seu pas a la CIRIT on hi va col·laborar al costat de Ferraté (i sempre acabant a altes hores d ela matinada) i que ho recorda com una experiència “excepcional”. Ferraté, que tenia la idea de crear un centre de robòtica i automatització a Catalunya, va proposar a Homs estudiar un màster a Crandfield i d’aquesta experiència en va sortir un projecte de 200 pàgines per crear un centre CIM que no es va poder fer per falta de pressupost i que el mateix Homs va lliurar als directors del CIM, de la UPC, l’any passat pel seu 35è aniversari.
Ferraté a “Enginyers il·lustres”
El llegat de Gabriel Ferraté s’ha recollit en el catorzè volum de la col·lecció “Enginyers il·lustres”, una iniciativa del Col·legi i l’Associació que reivindica i visibilitza el paper d’enginyers industrials en el progrés tècnic, social, polític, educatiu i econòmic de la Catalunya dels segles XIX i XX. En aquesta ocasió, però, s’ha dedicat a un professional que també ha exercit durant part del s. XIX. “A la nostra societat, els enginyers trobem a faltar altres enginyers propers referents, i per això, val la pena fixar-nos en personatges contemporanis”, ha destacat el degà Narcís Armengol, que també ha recordat que Ferraté va rebre el Premi a la Carrera Acadèmica el 2007.
